Bea Ortiz: “Els Jocs Mediterranis van ser un preludi del Campionat d’Europa”

La waterpolista acaba d'aconseguir l'or a Tarragona
La rubinenca Bea Ortiz a les piscines del CAR Sant Cugat
La rubinenca Bea Ortiz a les piscines del CAR Sant Cugat | Núria Escudé

La rubinenca Bea Ortiz tot just acaba d'arribar de disputar els Jocs Mediterranis, on ha aconseguit l'or, i ja es troba immersa en el Campionat Europeu de Barcelona. Formada al CN Rubí, actualment juga amb el Sabadell, club amb el qual està aconseguint grans mèrits. Des del gener de 2016, la rubinenca juga amb la selecció espanyola de waterpolo on ja s'ha convertit en una peça clau.

 

Aquesta temporada 2017 – 2018 ha superat l’anterior?

Sí, vaig començar el meu primer any a Sabadell i era tot un repte nou per mi i amb molt d’esforç i dedicació aquest any sí que m’he superat una mica més que el primer any.


 

Com vas viure els Jocs Mediterranis?

Eren els jocs que jugàvem totes per primera vegada. Va ser una experiència nova, vam guanyar l’or que va ser un punt positiu per afrontar l’Europeu.

 

Era com un preludi per allò que vindrà?

Sí, exacte. Els Jocs Mediterranis han estat com un preludi del Campionat d'Europa. Ens han servit per afrontar-lo millor. Hi anem amb moltes més ganes i molt positives.

 

Amb només 23 anys tens un palmarès molt complert, què et queda per aconseguir?

La Copa d’Europa amb el club és allò que tenim l’espina clavada de dos anys seguits. Amb la selecció un or en el mundial és el que voldríem, ens vam quedar a les portes l’any passat, i un or europeu. Bé, i si ens posem a demanar, sobretot l’or olímpic. Tot arribarà.


 

Què és el que més i el que menys t’agrada del waterpolo?

El que més és molt complicat dir-t’ho perquè és tot al final. El que menys, és molt sacrificat i hi ha moments que físicament el cos no tira i al final és el teu treball. El teu treball és molt físic i quan arribes un dia i el teu físic no pot més al final acabes tirant del cap i hi ha dies que no pots. Jo crec que això és el que menys ens agrada, que el físic no doni el que nosaltres voldríem que donés.

 

Pel que fa a igualtat de gènere, com està situat el waterpolo?


Actualment molt millor que anys enrere. Sí que és veritat que fa uns anys se li donava molta més importància al waterpolo masculí que al femení i a poc a poc hem anat lluitant per aquesta igualtat i podem dir que avui dia hi ha una igualtat bastant equivalent.

 

Què passa amb la resta d’esports?

No, a la resta d’esports no. El futbol per exemple és un esport totalment diferent. No se sent res del futbol femení. Ho estem aconseguint en esports minoritaris com és el waterpolo, com és l’handbol, però perquè arribi igualtat en aquests esports més massius hem de començar primer pels nostres.

Bea Ortiz amb la selecció femenina de waterpolo
Bea Ortiz amb la selecció femenina de waterpolo | Núria Escudé

 

Què és més difícil, jugar fora de casa, com a Río, o jugar a casa, com Barcelona aquest dissabte?

A casa tens el suport d’uns pares, de la família però al final tens alguna cosa per dins que et diu que ho has de fer bé perquè t’està veient tota aquesta gent i a l’hora de jugar fora saps que no tens a ningú, que no estàs a casa, llavors la pressió sempre és la mateixa. Estem acostumades a jugar fóra de casa, a jugar a països que feia temps que no jugàvem, i al final ens acostumem a jugar sigui on sigui.


 

Què significa per tu que la selecció continuï confiant en tu?

És un orgull tant per mi com per la meva família i per tota la gent que m’està donant suport tots els dies, des del primer fins a l’últim. I considero que hem d’aprofitar aquests dies perquè mai se sap el que pot passar, mai se sap quants anys estaré a la selecció, així que de moment gaudir del dia a dia i del que quedi.

 

Esperem veure’t molts anys més a l’aigua però el dia que no puguis continuar jugant, t’agradaria dedicar-te a la comunicació?

Sí, és el que m’agradaria, per això estudio la carrera i és un altre dels meus somnis.




Comentaris

envia el comentari