Eva Baltasar: "El que més em diverteix és fer de poeta i treballar el llenguatge"

L'autora de l'exitosa 'Permagel' ha participat aquest dimecres en el club de lectura de la Llibreria l'Ombra, i ha parlat sobre el procés de creació d'una de les novel·les més venudes durant la diada de Sant Jordi
Baltasar ha tractat la seva novel·la amb els assistents a l'acte
Baltasar ha tractat la seva novel·la amb els assistents a l'acte | Àlex Zafra

 

Aquest dimecres 23 de maig l'escriptora Eva Baltasar ha participat en el club de lectura de la Llibreria l'Ombra, que en aquesta ocasió ha estat centrat en la seva primera novel·la, Permageluna de les grans triomfadores de la diada deSant Jordi d'enguany. Després d'una prolífica trajectòria en el món de la poesia, Baltasar ha provat sort amb aquesta novel·la, que ha estat molt ben rebuda pels crítics i lectors. L'escriptora, que durant l'acte ha comentat la seva obra juntament amb una dotzena de rubinencs, també ha tingut unes paraules pel Tot Rubí.

 

Després de publicar diverses obres de poesia, t'has acabat estrenant en el món de la novel·la. Va ser una decisió meditada o simplement va sorgir?

 

Va ser una decisió molt espontània i molt casual, perquè vaig anar a veure una psicòloga per diversos problemes existencials que tenia i li vaig explicar la meva vida, però no l'entenia, deia que era molt complicada. De manera que em va dir que li expliqués per escrit per fer-se'n una idea. Vaig començar a escriure la meva biografia i la vaig trobar avorridíssima. Tot i això em va agradar molt escriure-la en prosa -fins ara només havia fet poesia-, i vaig pensar a fer-ho però amb personatges de ficció. Vaig deixar d'anar a la psicòloga (riu) i em vaig posar a escriure el Permagel.

 

Tinc entès que la vas escriure tal qual et venia a la ment, sense planificar-ho...

 

Sí, no vaig fer allò que fan tants escriptors d'estructurar-se, fer-se esquemes, definir personatges, les trames... no sé escriure així, ho faig tal com raja, i sobre aquest primer original vaig treballar en solitari i després amb la meva editora ho vam acabar de polir.

 

Actualment estàs preparant dues novel·les més, com les portes?

  

De la segona novel·la (Boulder) ja en tinc escrita la primera versió, i ara el que estic fent és treballar-ne més el llenguatge, perquè el que més em diverteix és fer de poeta i mirar la manera d'escriure. La trama argumental de seguida la tinc feta, m'entretinc més amb la manera de dir les coses. De la tercera (Mamut) de moment en tinc una idea al cap però encara no està escrita.

 

A què creus que és degut l'èxit de Permagel?

 

És que no ho sé, a mi mateixa em sorprèn! (riu). No ho sé, el que et puc dir és el que la gent m'ha dit que li ha agradat: que sigui tan directa i que la protagonista sigui una dona que tot i mentir molt sigui tan honesta. Crec que és això el que ha arribat. Altra gent també m'ha comentat que la història li importava un rave però que en canvi li agradava molt com estava escrita. Això és el que m'ha agradat, suposo que cadascú hi troba la seva gràcia.

 

Et sents igual de còmode escrivint novel·les que fent poesia?

 

Sí, no m'ho havia plantejat mai però sí, és diferent. Quan començo un poema l'acabo en un dia, sóc una dona que fa les coses molt ràpid, i en canvi fer una novel·la és diferent, és feina de mesos, però igualment m'hi trobo molt còmode i m'ho passo molt bé.

 

La novel·la s'enfoca des de l'existència femenina, de la relació que la protagonista també té amb altres dones que l'envolten, com familiars i amants. Amb l'actual context de reivindicacions feministes pot ser que aquest tipus de novel·les siguin més necessàries que mai?

 

És necessària per mi, l'he escrit perquè tenia ganes de fer-ho i perquè té un punt terapèutic. No és una autobiografia però hi poses coses teves i quan les escrius té un efecte de catarsi. Si algú l'agafa i la fa seva des del punt de vista del feminisme i es monta la seva teoria i li funciona, fantàstic! No l'he escrita amb cap intenció d'encasellar-la enlloc, tot i que em sembla fantàstic que es pugui aprofitar per donar veu a gent que ho necessita.





Comentaris

envia el comentari