Txell i Jose Ángel: "Apuntem totes les barreres que té Cerdanyola i després les reclamem"

El José Ángel Carrey i la Txell Aymerich expliquen la seva tasca al capdavant de l'ACIC
A Cerdanyola l'ACIC hi treballa activament gràcies als dos veïns.
A Cerdanyola l'ACIC hi treballa activament gràcies als dos veïns. | A. Lleonart

 

La Txell Aymerich i el José Ángel Carrey són parella. Ella va estudiar periodisme i ell és jurista. A més, tots dos tenen deficiències visuals i formen part de l’Associació Catalana per la Integració del Cec (ACIC). En José Ángel, que treballa a l’advocacia de l’estat, n’és el president i la Txell porta la comunicació de l’associació. A més a més, treballa en una empresa que audita pàgines web per saber si compleixen els estàndards internacionals d’accessibilitat com que el contrast del text sigui l’adequat perquè sigui fàcil de llegir. Sovint, però, la normativa queda en paper mullat degut a la manca de sancions.

 

Com funciona l'ACIC?

Txell: Som una entitat reivindicativa amb una setantena de socis per tot Catalunya. Enguany celebrem el 25è aniversari. Fem accions de sensibilització, ens reunim amb tècnics i polítics... A Cerdanyola tenim una vocalia i participem a la Taula d'Accessibilitat i Mobilitat, des d’on fem arribar propostes a l’Ajuntament sobre barreres arquitectòniques o altres problemes.

 

Com treballa l’ACIC a Cerdanyola?

T: Aportem les idees de l'associació i documents sobre mobilitat i urbanisme. Per exemple, hem fet arribar un informe d’una plataforma que es diu 'Carrers per a tothom’ sobre els carrers que no tenen voreres. Quan tu no diferencies si ets enmig de la via és un problema.

José Ángel: També vam crear un grup de persones cegues que viuen a Cerdanyola perquè aportin idees o facin denuncies per poder-les dirigir després a l'Ajuntament.


Treballeu amb altres entitats?

T: Les barreres que trobem les posem en un Excel compartit amb altres entitats de Cerdanyola com l'associació AFIS (Associació Funcional per a la Integració Social) o la Tortuga, que treballa per suprimir les barreres arquitectòniques. Si ells veuen que en una vorera hi ha un escocell on nosaltres podem caure o ells, amb la cadira de rodes, no hi poden passar el posen a l'Excel. Així anem passant les dades a l'Ajuntament.

J.A.: És molt interessant que fins ara les entitats de discapacitat lluitaven de manera separada, però ara ens estem unint per tal que tota la ciutat sigui plenament accessible. Hi ha una tendència a col·laborar els uns amb els altres per plantejar les coses en comú.

T: Mirem d'empatitzar molt amb els altres, els carrers de plataforma única, sense voreres, són el paradís per una persona en cadira de rodes. Però per a nosaltres són el pitjor. Si fan les rampes ben fetes, una persona en cadira de rodes no necessita que sigui de vorera única.

 

L’Ajuntament fa cas de les reclamacions?

T: Un exemple és l'entrada a l'estació RENFE. Allà hi ha un desnivell, hi ha una part que queda més alçada i una rampa que va baixant per creuar sota el pont. Era perillós perquè podies caure de la part més alta, on hi ha la farmàcia. Ara han posat una barana, que ens ha costat un any i mig. Va ser una de les reivindicacions que vam prioritzar. Era molt perillós i s'arreglava sense gastar un munt de diners.

 

Quines altres barreres hi ha a Cerdanyola?

T: Hi ha molts barris amb jardins particulars dels que surten les branques dels arbres. No forma part de la potestat de l'Ajuntament, però els haurien d'advertir o fer alguna cosa. Et poden fer molt de mal. Després hi ha la qüestió dels passos de vianants, que són de maneres molt diferents. Amb els companys d'AFIS vam fer un document que recollia els diferents tipus que hi ha a Cerdanyola. Ara estem detectant que en alguns passos s'estan col·locant pilones. Segons com les col·loquis i a l'alçada que es posin són il·legals. Quan vas amb un bastó fas un arc davant teu, hi ha una alçada que si la pilota és més baixa passa per sota i te la menges.


I quins punts positius té la ciutat?

T: Cal dir que a Cerdanyola tots els semàfors són acústics, el activem amb un comandament a distància. I quan algun s'avaria l'arreglen de pressa. A més a més, el Museu d'Art de Cerdanyola i el de Ca n'Oliver tenen mòduls tàctils i fan visites guiades adaptades. Això no ho tenen tots els museus ni de broma, però els dos de Cerdanyola ho fan bé.

 

La societat està conscienciada dels problemes d’accessibilitat que tenen alguns veïns?

J.A: Fa un any vam tenir un problema amb els instal·ladors de fibra òptica perquè deixaven les escales al carrer. Vas caminant pel carrer i t'estampes contra una escala amb un operari a dalt. És perillós pels dos.

T: No és una barrera pròpiament de la ciutat, però està allà. La Policia Local ha de vigilar-ho. A vegades una de les barreres que hi ha és que la ciutadania no pensa en tot això. Que un cotxe aparqui a una plaça reservada per a discapacitats o a un pas de zebra provoca problemes de mobilitat greu. Falta conscienciació, també dels polítics perquè moltes vegades no som una prioritat.



Comentaris

envia el comentari