Elisalex Lowenstein: "Mary's Meals és una obra que m'ha robat el cor"

Elisalex lowenstein

 

 

  

Elisalex Lowenstein és marquesa de Cerdanyola, viuda de Trenor de Cerdanyola, un dels pocs títols nobiliaris que es mantenen lligats a un poble des del segle XII. Gairebé fa 20 anys que viu a Cerdanyola i el divendres 24 de novembre obrirà les portes del Castell de Sant Marçal per celebrar un concert solidari en benefici l'ONG Mary's Meals.

 

 

  

  

Què és Mary's Meals?

 

 

  

Mary's Meals és una ONG - registrada com a fundació a Espanya - que dóna menjar a infants en situacions molt greus de fam crònica. Això ho fa des de les seves escoles i implica a les comunitats locals perquè siguin ells qui ho coordinin. Mary's Meals és aliment. Una solució senzilla a la fam, que considerem que és la pedra angular perquè els infants puguin estudiar després.

 

 

  

  

Com es va fundar?

 

 

  

Va néixer fa més de 25 anys en mans de l'escocès Magnus Macfarlane Barrows. El punt de sortida va ser durant la Guerra dels Balcans en la qual Macfarlane Barrows va estar ajudant en diversos projectes d'ajuda humanitària. El 2002 va arribar a Malawi i va conèixer un infant que li va dir: "el meu somni és menjar suficient per poder arribar a estudiar". Va ser llavors quan es va donar compte de la importància de l'arribada d'aliments a les escoles. Actualment en aquest país alimentem al 30% de la població escolaritzada de primària.

 


elisalex lowenstein

 


Com és el dia a dia en algunes d'aquestes escoles?


Mary's Meals compra la matèria primera a productors locals i s'associa amb un col·legi. Les mares, pares i familiars esdevenen voluntaris i socis de la fundació. El vincle entre escoles i famílies comença a existir i s'introdueix el mínim necessari des de fora. El 93% del recaptat s'inverteix en despeses pròpies dels programes alimentaris i un 7% es reserva per cobrir despeses administratives. L'associació és responsable de l'arribada de l'aliment, del seu control, condicions higièniques i correcta gestió del magatzem.



A quants infants i països dóna resposta?


Defensem cada dia a 1.230.171 infants arreu del món i concretament actuem a Kenya, Libèria, Malawi, Sudan del Sud, Tailàndia, Uganda, Zàmbia, Síria, Líban, Benín, Myanmar, Equador, Haití i Índia. Des d'aquest 1 de novembre ens hem introduït a Etiòpia i els nostres objectius són de mantenir el vincle amb aquests països i, a més, expandir-nos en la mesura del possible per d'altres de nous. També volem créixer a Síria, on només estem a Alep de moment.



Com serà el concert al Castell de Sant Marçal?


Crec que serà molt emotiu gràcies a la generositat dels músics de Cerdanyola i Sant Cugat que interpretaran un repertori variat d'entre 3 i 4 peces per coral. El concert finalitzarà amb una peça conjunta final, amb més de 150 músics sobre l'escenari de la sala interior del castell. Hi actuaran la Coral Turó de Guiera, la Coral del Col·legi Montserrat, la Coral Camerata de Sant Cugat i la Coral de l'Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès. Pel que fa a la part instrumental, els acompanyaran els músics de la Jove Orquestra de Cerdanyola i els solistes de l'Orquestra de Cambra de Cerdanyola, Kai Gleusteen i Catherine Ordronneau.
 


Com es poden adquirir les entrades?

A la floristeria Casamitjana (carrer de Sant Martí, 104 Cerdanyola del Vallès) i a la perfumeria Ópalo (avinguda de Catalunya, 66, Cerdanyola del Vallès), a un preu de 15 € que és l'equivalent al cost del menjar escolar anual. El mateix dia potser en quedaran algunes i les vendrem al castell però és important que la gent no se'n refii. 

 

Hi ha alguna cosa més que puguin fer els cerdanyolencs o santcugatencs?

Col·laborar en 15,60 € a l'any, que és el cost equivalent a alimentar a un infant durant un any! O fer les aportacions que considerin a la compte de la Fundació Mary's Meals Espanya: ES 9200815029160002381643

D'altra banda, famílies, entitats o institucions podrien escollir un col·legi i "esponsoritzar-lo". D'aquesta manera, i amb una placa que ho indiqui, els infants saben que tenen amics o que hi ha algú que pensa en ells i això els dóna ànims. De fet, ja ens hem trobat en situacions semblants i ha estat molt emotiu. Molts d'ells volen estudiar, volen ser metges, infermers... Han nascut en un lloc que actualment està pitjor que nosaltres i tenen ganes de treballar. "He de caminar una hora o dos per arribar a l'escola però vinc perquè sé que hi trobaré menjar". Tan senzill com això. 

 

elisalex lowenstein

 



Comentaris

envia el comentari