El Casino de Cerdanyola esborrat pel pas del temps

Durant més de 50 anys, el Gran Casino es va situar del número 7 a l'11 del carrer Santa Anna
Gran Casino del carrer Santa Ana al 1915
Gran Casino del carrer Santa Ana al 1915 | Andres i José Manuel Salillas

 

 

Durant més de 50 anys, Cerdanyola del Vallès va tenir un Gran Casino. El pas dels anys i l'evolució de la ciutat no ha propiciat la memòria del centre social i d'esbarjo dels estiuejants 'Sardanyola Gran Casino'. Segons l'autor del llibre 'Cerdanyola, espai 50/2000', Isidre Grau, se situava del número 7 a l'11 del carrer Santa Anna amb la porta principal centrada amb el carrer Sant Francesc i la cantonada amb la plaça d'Enric Granados s'erigia la torre modernista Brugaroles. Entre els jardins d'aquesta torre i els del Casino només hi havia una tàpia alta. 

Situació del Gran Casino enguany
Situació del Gran Casino enguany | GOOGLE MAPS

 

 

Abans

 

De fet, aquest va ser el segon en ocupar la ciutat. A finals del segle XIX, en Medí Grau, qui tenia una tenda de comestibles, cafè i sala d'oci, coneguda per Can Medí, va construir un local per a "Casino dels Senyors". Allà, els estiuejants eren els propis animadors; se celebraven concerts, funcions de teatre, sobretot sarsueles de l'època; a les tardes, es reunien al jardí. Tots els anys, es donaven festes amb entrada lliure als veïns i algun ball al jardí, amb piano de maneta. Estava emplaçat a la torre que ara és on està el Museu d'Art de Cerdanyola-Can Domènech (MAC), fins que l'estiuejant Evaristo López la va adquirir per ús familiar als voltants del 1910. 

 

Cinc anys després, construeixen un altre casino finançat per Josep Maria Roviralta, propietari de l'empresa Uralita. En els anys cinquanta, estava ple d'activitat durant els mesos d'estiu. Les famílies s'hi reunien, tractaven negocis i tancaven casaments però també acollien actes populars com actes infantils i revetlles. 

Exemple de fulletó de programació al Gran Casino de Cerdanyola l'any 1931
Exemple de fulletó de programació al Gran Casino de Cerdanyola l'any 1931 | ORLANDO BARRIAL

 

 

 


 

Segons Isidre  Grau: "L'arquitectura del 'Sardanyola Gran Casino' va ser fruit de la transició entre el modernisme i el noucentisme combinant l'art decó amb el neoclassisme de la sala d'actes, que tenia un escenari amb dues columnes a cada costat. Es feia de tot, des d'actuacions teatrals i musicals a àpats socials, passant per tota mena de reunions, a més de les espontànies sota els arbres dels jardins, especialment agradables durant les nits d'estiu". Ús dels jardins es va fer tant popular que van acollir una pista de bitlles i un frontó. 

 

Dins el Casino, es vivia la pau ja que cada persona sabia el lloc on havia d'estar; pagesos, comerciants i senyors convivien sense cap problema. "Participar en les activitats del casino tenia un cert regust de privilegi" però tot això, va canviar amb l'arribada de les guerres i les diferències sociopolítiques van provocar alts i baixos en la programació fent que als anys setanta s'enderroqués el Gran Casino prioritzant la construcció de blocs de pisos de la societat de masses. 

 

Ara

 

Ja no queda res, ni Casino ni la torre Brugaroles; només blocs de pisos construits sota la tomba d'aquell espai on les fronteres ideològiques no existien. "És un altre dels espais esborrats, seguint la lògica evolutiva" escriu al seu llibre 'Cerdanyola, espai 50/2000'. Ara com a prova de que va existir, allà on s'erigia; s'ha batejat com la Plaça del Casino.