www.nomasreggaeton.com

 

Ja no puc més! Pel carrer, al tren, als parcs, a la platja, dins dels cotxes, està per tot arreu, a la tele, a internet també. Locals plens de gent seguint el mantra de la República Dominicana. Homes que volen ser machos alfas amb pasta i luxe, dones que es deixen cosificar, una propietat més de l’home, només són un bon cul i dos pits. Penós, denigrant. Fa temps que l’epidèmia sorgida del Carib s’escampa. Un compàs de beat, pum, pum, pum, senzill, que hipnotitza a la gent. Més ben dit, l’atordeix. A mi no, jo sóc immune. Més d’un cop he cridat l’atenció a algun xaval: “por favor ¿te puedes poner los auriculares? No tenemos porque oir eso! Me gustan mayores, Dame tu cosita, Despacito, Me enamoré de tu boquita, El anillo pa cuando? Cómeme el donut...” quina merda és aquesta?!

 

Permetem que els nens, amb tauletes i mòbils, adoptin una cultura musical nefasta, amb vídeos de missatges materialistes i sexistes. Pares i mitjans tenen part de la culpa, un nen es comporta per conductisme, si els hi dones merda els hi acabarà agradant la merda. Jo no puc criticar, ja que a mi m’agrada la música de mitjans del XX, en el seu moment acusada d’ambigua i obscena. Be Bop a Lula she´s my baby, Tutti Frutti, oh Rudy, Hey ho let´s go! Rock me baby, She loves me yeah, yeah, I can get no satisfaction. Però no podem comparar la qualitat musical i la importància cultural del Rock&Roll amb la mediocritat del Reggaeton, un moviment vulgar però que tothom escolta i que si reflectirà la nostra memòria musical del segle XXI, vol dir que la societat està malalta.

 

Per això proposo una campanya de recollida de firmes per prohibir el Reggaeton en espais i transports públics, considerar-lo una música masclista i ofensiva al bon gust cultural. No més Reggaeton, per favor! Aloha.