Josep Maria Ribelles: “Quan toco a festivals dic que sóc de Cerdanyola”

El músic ja cerdanyolenc presenta nou CD, “Enllà”. Amb l’arpa neogòtica catalana i l’arpa celta ofereix un delicat treball produit pel reconegut acordionista basc Kepa Junkera i la col·laboració de la cantant Marina Rossell, entre altres
Josep Maria Ribelles, un dels arpistes pioners a Catalunya | Laia TR

 

 

Qui és Josep Maria Ribelles?

Òstia, això no ho sé! Aquest sóc jo! Sóc pare, sóc artista i toco l’arpa. Sóc arpista. 

 

És cerdanyolenc?

Jo vinc d’una família de l’Eixample de Barcelona però vaig venir a viure a Cerdanyola quan el meu fill tenia 2 anys. En arribar pensava que s’acabava el món, la gent de “barna” som així. Tot el que és fora de Barcelona és “el espacio exterior”!

 

I com va ser aquest pas?

Al principi difícil. A més jo treballo com a professor a una escola de música de Barcelona. Fins que un dia el meu nano, amb 3 anys, em va dir “jo sóc de Cerdanyola” i això em va fer pensar, “Has arribat a un poble que et pot oferir moltes coses i estàs fent el burro amb el teu rotllo cosmopolita...” Llavors va ser quan vaig començar a sortir al carrer, conèixer gent, etc. Vaig decidir que aquí era on volia fer la meva vida i de cop la gent em va semblar tan amable, simpàtica i Cerdanyola un poble tan fantàstic... va ser un enamorament. És per això que, de vegades, la gent em diu “però, Josep Maria, tu ets d’aquí de sempre no?”

 


Que bonic que t’ho fes veure el teu fill!

Sí, de vegades a la vida hem de canviar la visió de les coses. Ell em deia, “no papi, jo sóc de Cerdanyola”. Ara vaig a qualsevol festival a Bretanya, o on sigui, i em presento dient “Hola sóc de Cerdanyola, un poble que hi ha per sobre de Barcelona”.

 

Com t’inicies amb l’arpa?

Jo tocava el baix elèctric, entre altres instruments, i sóc de la generació de la segona “onada folkie” als anys 80. Jo, com sempre, seguia el meu instint i havia estudiat violí perquè els meus pares són músics, però l’odiava. Al final, als anys 80 em vaig interessar molt pel folk, pel que es feia a Bretanya, Galícia... i va ser molt interessant.

 

Et vas comprar una arpa?

Sí. Una arpa celta, però no era tan fàcil com ara. Havies d’agafar un tren, fer 3.000 quilòmetres, buscar al tio que treballava enmig de la Bretanya com a lutier... A més, Espanya no era de la comunitat europea i recordo com els instruments s’havien de quedar uns dies a duanes, pagaves, i després ja te’ls podies endur. 

 


Déu n’hi do!

Sí, i això em va donar un espai. Ara, un nano que vol tocar l’arpa a Catalunya ja té uns quants referents: l’Ariadna Savall, jo o alguns més. 

 

I a partir d’aquí? 

Primer faig fer d’autodidacta i després vaig anar al Conservatori del Liceu amb l’arpa clàssica. Després vaig posar-me a investigar la tradició d’aquí, que estava morta llavors, i anar seguint. 

 

I el CD?

L’he gravat amb una arpa celta i una neogòtica catalana que va fer un lutier expressament per mi, basada en uns retaules gòtics de Pere Serra, un pintor del gòtic molt interessant que sempre pintava arpes als retaules. Des de 2008 vam estar treballant amb ell per reconstruir la primera arpa neogòtica catalana.

 

Reconstruir un instrument medieval?

Sí. L’arpa es tocava molt a Catalunya durant l’edat mitjana i fins a les darreries del segle XIX. Hi ha molta iconografia, per exemple al Museu Nacional d’Art de Catalunya, ja que s’il·lustrava els instruments que es tocaven en aquell moment: l’arpa, el llaüt, l’orgue portatiu... i tenia un model molt curiós propi de la corona d’Aragó. Em vaig tornar boig perquè ningú havia investigat per aquí.

 

I la vau reconstruir?

Sí, amb el lutier argentí Marcelo Morillo que és molt bo fent reconstruccions medievals. Així la vaig batejar com a arpa neogòtica catalana. El primer disc “Ondinas Ballen” va néixer així, el 2011.

 

I com ha estat la producció de “Enllà”?

L’ha fet en Kepa Junkera, un acordionista basc, company meu, que fins i tot té un grammy. Fa 8 anys vam fer un concert aquí a Cerdanyola, només pels amics, i es van presentar 300 persones al Bar Grau, que no hi cabíem.”Enllà” l’hem gravat en part a l’estudi del Xose Ruíz, aquí a Cerdanyola. 

 

I aquest any no continua el “Cerdanyola Folk”?

Cerdanyola no acaba de respondre.... El vaig engegar jo fa 7 anys i en aquell moment amb la Jordina Puntí, tècnica de cultura, ens vam entendre. La veritat és que a Cerdanyola han tocat bandes de folk impressionants però la gent no ho ha sabut valorar. Aquest és el primer any que no ho organitzo i ja els hi vaig dir als de l’ajuntament que si algú ho vol agafar perfecte. Jo col·laboraria o donaria contactes sense problema, però no puc portar-ho tot. 

 

Què en penses del panorama musical a Cerdanyola?

Bé, em va semblar potent sobretot l’escena underground, el rotllo rocker m’agrada molt. La gent no s’ho creuria però jo a casa no escolto folk sinó rock i heavy. No obstant, hem estat molt mal gestionats políticament i s’han fet molt malament les coses en l’àmbit de cultura, amb criteris curts de mires i sense conèixer els boníssims grups de rock que hi ha aquí. De fet, hi ha gent de fora de Cerdanyola que coneix la ciutat pel rotllo rocker.

 

Com podem escoltar el teu nou CD?

Doncs ja està a totes les xarxes de distribució i a Cerdanyola es pot trobar a la Llibreria Aranya i a la Llibreria Éfora. També a iTunes, Spotify, Amazon i els FNAC i Corte Inglés de tota Espanya. Després ho presentarem a cicles com el Tradicionarius, la Fira de Manresa, a Bilbao, Madrid... La veritat és que és una obra d’art de tot l’equip i ha quedat molt maco, original i sincer. . Laia Tardós Roda



Comentaris

envia el comentari