Com explicar l’atemptat terrorista als nostres fills

Algunes situacions generen sentiments contradictoris | paresinens
 
 
 

Després del tràgic l’atemptat que hi va haver el passat dia 17 d’agost a Barcelona, hem estat buscant una persona especialitzada per poder orientar a les famílies en com fer front a les preguntes dels seus fills i filles de diverses edats, que inevitablement, han estat rebent i percebent tot tipus d’informacions (imatges, ràdio, cares de preocupació etc…) que els hauran despertat inquietuds, neguits, dubtes i pors.

 

Finalment avui hem pogut parlar amb Ingeborg Orcar Becker, directora de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona, experta en la matèria. Ens ha explicat que precisament, fa temps va escriure un article sobre aquest tema publicat a la revista Faros de Sant Joan de Déu. Hem pogut llegir l’article i us en posem el link i un petit esquema del que creiem més important:

 

  • Els nens i nenes menors de 8 i 10 anys, ni tan sols els que es troben en edat preescolar, no estan al marge de totes aquestes informacions, pel que també els hi afecten malgrat que anteriorment es creia el contrari.
  • Cal donar un marc de referència als nens i nenes ja que no entenen què és un atemptat, si aquelles imatges que veuen són fruit d’un fet succeït una sola vegada o moltes, si ha passat a prop o lluny etc.
  • En els nens i nenes que no preguntin perquè no hagin tingut contacte amb les imatges etc. o no s’hagin adonat de la gravetat, no cal abordar el tema perquè els podríem inquietar innecessàriament.
  • És per tant, important, preguntar si darrerament han vist o sentit alguna cosa per les notícies o diaris, en cas afirmatiu, els hi preguntarem què els ha cridat l’atenció.
  • Si tenen entre 6 i 8 anys, saben de l’incident, però no ben bé, no especificarem.
  • Cal avaluar la informació que té el nostre fill o filla i com l’ha interpretat per poder corregir-la, si cal.
  • Quan responem a les seves preguntes hem d’intentar tranquil-litzar-los però sense enganyar, i només respondre a allò que ens pregunti sense donar més informació.

 

Us deixem doncs amb el link de l’article sencer perquè val molt la pena llegir-lo amb calma, segur que us ajuda a partir d’ara a reconduir la situació o a afrontar-la si encara no heu sabut com fer-ho.

 

Recordeu que cal educar en la llibertat i no en la por perquè els nostres fills no creixin amb inseguretat. Tranquil-litzar, com molt bé diu la Ingeborg i explicar que podem seguir fent la nostra vida com fins ara perquè tenim uns grans policies que ens protegeixen, que la majoria de gent és bona, i ens ajudem els uns als altres, és una bona manera. I per part nostra hem de demostrar-lis que això és així, no privant-nos de fer tot el que fem normalment a causa de la por, la llibertat és un dret i és el nostre deure no limitar-la als nostres fills i filles per molt que els vulguem protegir. Ens sumem al …  #NOTINCPOR?

 

Cliqueu aquí per anar a l’article de l’Ingerborg Orcar

 




Comentaris

envia el comentari