Vicenç Pagès Jordà: "Robinson parla de com una persona pot ser una illa"

 
L'escriptor i crític literari Vicenç Pagès
L'escriptor i crític literari Vicenç Pagès | Cedida

 

 

L’escriptor empordanès Vicenç Pagès Jordà vindrà el pròxim 18 de gener a Cerdanyola. Entre cafès i llibres, el guardonat autor inaugurarà el cicle literari “Cafè amb Lletres” del 2018. Pagès Jordà ha escrit novel·la, assaig i literatura infantil i juvenil, entre altres. En aquesta ocasió presentarà la seva última obra, “Robinson”, una novel·la introspectiva que parla d'un protagonista que entra a la casa d’una família que se’n va de vacances i s’hi queda a viure.

 

 

De què parla “Robinson”?

 

Parla de la solitud (primer desitjada, després sobrevinguda), de com una persona pot ser una illa, de les maneres que tenim de viatjar, de la importància del passat i de com l’anem transformant en la memòria.

 

Per què es queda a viure a casa d'algú altre el protagonista?

 

La novel·la està escrita de manera que el lector tarda mig llibre a assabentar-se’n. Hi ha pistes, indicis, revelacions graduals. Quan el lector creu que ja sap per què el protagonista entra a la casa, sorgeixen dubtes que es prolonguen i es multipliquen.

 

S'assembla a alguna de les teves obres anteriors?

 

S’hi assembla, però no massa. Robinson comparteix alguna visió de la vida amb el protagonista de “El món d’Horaci”, i també amb personatges dels meus primers contes. En canvi com a novel·la és diferent de les anteriors perquè manté el mateix estil fins al final. El que canvia són les expectatives del lector.


Quina relació guarda amb el clàssic “Robinson” de Daniel Defoe?

 

Entenc que els clàssics serveixen per apropiar-nos-els, per adaptar-los a les nostres circumstàncies, i també per homenatjar-los. Alguns dels elements de Robinson Crusoe es mantenen en la meva versió, com ara la llista de pros i contres i l’aparició sobtada d’un natiu, però s’assembla més a Divendres o els llimbs del Pacífic, la versió de Michel Tournier, més introspectiva.

 

Què trobaran els cerdanyolencs que vulguin llegir l'obra?

 

Trobaran un llibre que no els ho dóna tot mastegat, però que no els demana res que no puguin fer. He intentat que el lector no s’avorreixi, que hi tingui un paper actiu, però no vull pas que faci la meva feina.




Comentaris

envia el comentari