Cerdanyola, ciutat de músics silenciats

L'Altimira Fest torna després de 10 anys amb música rock i metal al Parc del Turonet
Disaster Jacks han sigut el tercer grup en participar a l'Altimira Festival
Disaster Jacks han sigut el tercer grup en participar a l'Altimira Festival | AINHOA SANTIN

 

 

Passejant per la ciutat de Cerdanyola, crida l'atenció el xivarri al Parc del Turonet. Des de les quatre de la tarda, gent de totes les edats beuen tota mena de refrescs escoltant rock i metàl·lica de la mà de la 6a Edició de l'Altimira Fest. "Vaig venir a l'últim festival fa 10 anys i hi ha coses que no canvien; al públic cerdanyolenc li segueix agradant molt la música en directe, la qual ens manca" explica en Daniel, un jove músic local.

Després de la cancel·lació d'Altimira l'any 2008, l'Associació Juvenil de Músics de Cerdanyola, Musikaos trenca una dècada de silenci organitzant el Festival de nou. 

 

Deu grups de música alternativa han passat per l'escenari; la banda barcelonina The Unfinished Sympathy era la més esperada encara que els altres grups catalans com Ankor, The Wax, Avida Dollars, Ànteros, Disaster Jacks i Trees will tell han estat a l'altura. No ha faltat el grup francès Avec le soleil sortant de sa bouche ni Milgram procedent de Màlaga. 

 


La intenció

 

Al voltant de l'escenari, ballen. Famílies amb nens petits, joves amb amics i veterans militants de la metàl·lica amb les clàssiques barbes i vestimenta fosca gaudeixen de la combinació característica de les guitarres elèctriques, la bateria i la greu veu esquinçada del vocalista.

 

Trees will tell inaugura la tarda i entre cançó i cançó, el cantant fa una breu pausa: "Acudint a aquests concerts, contribuïm als canvis a major o a menor escala. Aquest festival es fa per ajudar i només, guanyarem amb la vostra presència" i mira directament al públic.

 

"La intenció és reivindicar el nostre dret a tenir espais musicals i si veuen que la gent s'interessa per aquesta música, potser afavorirà a que hi hagi més" explica en Xavi Hernández, membre del grup cerdanyolenc Aldrin y Collins. Fa una menció d'honor al Txosse Ruiz, l'organitzador del festival, qui fa un gran paper en la lluita contra la marginació musical. 

 

"És bo fer un festival gratuït perquè ensenya a la gent cultura en directe però només es fa un cop l'any. Necessitem poder tocar un cop per setmana perquè sabem que hi ha públic interessat" reflexiona en Xavi

 

A un lateral del bell mig de la plaça, hi ha una dona assentada escoltant atenta els concerts; és la Sònia, l'antiga propietària de la Sala Circus. "Llàstima que ens agradi més la música que el negoci" i sospira. Tenien una sala totalment preparada per fer concerts i portaven a grups novells un cop al mes; tocaven i presentaven les seves creacions. Hi havia joves i música fresca fins que ens van treure la llicència i ens hem vist obligats a tancar. 


Les noves generacions

 

"Els joves que ara estan començant amb la música no saben on tocar. Abans era molt fàcil buscar algun lloc per assajar i fer concerts; ara és impossible. No tenen recursos ni per començar. L'Ajuntament està matant la música jove i desaprofitant la cultura musical cerdanyolenca" explica el Daniel al TOT.

 

El festival acaba l'últim concert a les 23.45 h i les llums s'apaguen finalitzant així un 11 de maig de metal i rock a Cerdanyola. Els grups protagonistes de la jornada conserven l'esperança que l'Altimira no sigui l'única mostra d'aquesta música en directe de l'any 2018.

 



Comentaris

envia el comentari