80 anys d'història del Monument a la República

Un passeig cronològic per la història del monument pel dia de la República
Pel dia 14, recordem la difícil història de la seva construcció
Pel dia 14, recordem la difícil història de la seva construcció | TOT Cerdanyola

Caminar pel carrer de Sant Casimir i arribar a la plaça de Sant Ramon vol dir trobar-se amb un espai per respirar entre el conjunt de cases de Cerdanyola del Vallès. Terra de sorra, bancs per descansar o veure jugar als nens, arbres als costats que donen una ombra agraïda a l'estiu i un monument de la República amb una història que pocs cerdanyolencs coneixen.  

 

La plaça Sant Ramon i els peus del monument a la República han acollit manifestacions, actes festius i hores de i hores del dia a dia de molts veïns i veïnes de la ciutat. Tot i que només fa set anys que una dona de bronze presideix la plaça, la seva història, que va ser silenciada durant el franquisme, es remunta abans de la Guerra Civil, concretament l'any 1931.


Una obra inacabada 

 

Al bell mig de la plaça de Sant Ramon, una dona vigila des de les altures i aixeca la mà sostenint una branca de llorer. Sota els seus peus hi ha cinc pedres mal apilades com si ho hagués fet la mà d'un nen petit. Cinc pedres que són un tresor històric per Cerdanyola en temps de la República.

Al 1983, aprofitant unes obres de remodelació de la plaça, es treuen les pedres
Al 1983, aprofitant unes obres de remodelació de la plaça, es treuen les pedres | Arxiu d'Albert Lázaro

 

"Jaume Mimó i Llobet, alcalde del primer ajuntament republicà de Cerdanyola del Vallès, va fer portar cinc blocs de pedra de la pedrera d'Olesa de Montserrat per la realització d'una font monumental coronada amb una estàtua a la República de la mà de Josep Viladomat que mai  veuria la llum" tal com explica Albert Lázaro, historiador de Cerdanyola, al TOT.


 

A l'espera de ser tallades, les pedres van ser dipositades a l'aire lliure sent testimonis de tota la Guerra Civil fins que el règim franquista va soterrar-les intentant amagar la memòria d'un passat de llibertat i com a "càstig" als dissidents republicans. L'únic intent d'homenatge de República a Cerdanyola fou oblidat durant més de 40 anys. 

 

Amb l'arribada de la democràcia, es reobre la idea de continuar amb el projecte de construcció del monument a la República i es comença a buscar la fosa de les pedres. L'any 1981, aprofitant unes obres de remodelació a Sant Ramon i gràcies a la memòria i indicacions que els veïns més grans de la zona van fer a Albert Lázaro, també veí de la plaça i qui va impulsar la recerca dels materials, rescaten les pedres, que després de ser redescobertes, van passar dos anys pràcticament abandonades a un costat de la plaça. Entre el carrer Sant Ramon i el carrer Jaume Mimó, les col·locarien sent un pedestal sense estàtua. 


 

Reescrivint el passat

 

Al 2005, se li encomana a l'escultor local Salvador Mañosa l'encàrrec de remodelar la maqueta del monument. Per la seva obra, Josep Viladomat havia triat una de les seves models habituals, Mercè Guillén. Salvador escull a Sílvia Esquerré i Mimó, néta per via paterna de la model original. El fruit de la seva creació és una escultura de bronze d'una dona amb una branca de llorer coronant els cinc blocs de pedra d'un passat desenterrat. 

 

Per fi, l'any 2011 s'inaugura el Monument a la República a la plaça Sant Ramon de Cerdanyola del Vallès.  




Comentaris

envia el comentari