La Generalitat i el govern espanyol han pactat elevar el marge de dèficit de què disposen les comunitats autònomes del 0,1% al 0,3% del PIB per al 2023. D’aquesta manera, Catalunya podrà destinar uns 500 milions d’euros més a despesa el pròxim any.
Aquesta nova mesura, de la qual es beneficiaran totes les comunitats autònomes, va tancar-se a la reunió que van tenir el president de l’executiu català, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Madrid el passat 15 de juliol, segons ha informat el diari ARA.
Degut a l’augment en despesa que podran fer les comunitats, les quals rebran la notícia aquest dimecres durant la celebració del Consell de Política Fiscal i Financera, l’Estat retallarà el seu dèficit.
El programa d’estabilitat marca un dèficit previst del 3,9% sobre el PIB pel 2023 en el conjunt de l’Estat. Tot i que no és obligatori complir aquesta taxa de referència del dèficit, el conseller d’Economia, Jaume Giró, ha repetit els últims mesos que la Generalitat sempre s’hi ha volgut ajustar per “prudència financera” i per “no tenir problemes a l’hora de pagar factures”.
Mesos d’insistència
En repetides ocasions Giró i Aragonès han exposat la necessitat de donar més marge econòmic a les comunitats davant de la crisi de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. En el lliurament dels premis Pimec, el 27 de juny, Aragonès va dir en presència de Sánchez que “les bones dades de l’economia catalana de l’any passat s’expliquen, en bona part, per la capacitat de mobilització de recursos que va poder dur a terme la Generalitat”, i va reivindicar la necessitat de “disposar de recursos addicionals”.
Giró també ha reclamat durant els últims mesos ampliar el PIB per “poder atendre les despeses extraordinàries en salut, educació i drets socials que han generat la pandèmia i la guerra d’Ucraïna”. En el seu moment, el conseller d’Economia reclamava que per al 2022 passés del 0,6% a l’1% i per al 2023, demanava que fos del 0,4%. En aquest sentit, fonts del govern català apuntaven que la flexibilització és “positiva”, però lamentaven que calia un “esforç més gran” de l’executiu de Pedro Sánchez.
1 
