Fa tot just uns dies es difonia la noticia del desbloqueig del trasllat de les restes de set membres de la División Azul. Una qüestió que sempre aixeca polseguera. De fet, sembla que l’Estat tingui més present els soldats que van lluitar amb les files nazis que no pas per la recuperació de la memòria històrica dels republicans enterrats en cunetes.
Però com explicava el franquisme aquesta divisió de soldats que van lluitar al front de Rússia contra l’Exèrcit Roig? Un dels llibres més interessants de l’época desgrana quina era la “doctrina oficial” que s’ensenyava a les escoles. En concret, el llibre Formación Política, que publicava la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de la JONS. Un manual escolar on s’impartien diverses lliçons per entendre l’entramat socio-polític del franquisme.
En concret, la lliçó 13 explicava la División Azul a través d’un joc de preguntes i respostes dirigides a, en aquest cas, les alumnes. Segons aquesta lliçó, la División Azul va ser un “cos de voluntaris, gairebé tots falangistes, al comandament del General Muñoz Grandes, que van combatre a Rússia, complint així el nostre destí en allò Universal”. A més, el llibre assegura que els voluntaris “no anaven buscant avantatges materials, ni conquestes per a Espanya, sinó únicament la defensa de la Cristiandat”.
En aquest marc, la doctrina també remarca que els voluntaris van ser demanats per Alemanya, que lluitava contra Rússia. És a dir, contra el comunisme, perquè és un sistema polític que “lluita contra els valors d’ordre espiritual i etern”. “Rússia és materialista i atea”, alerta. El llibre emfatitza que calia anar a lluitar perquè les doctrines comunistes eren “un perill per a la civilització, i Espanya, ara, com en temps de Carles I, sap que el seu destí està en defensar al món d’heretgies i aberracions”.
El llibre també indica que Espanya tenia un “greuge” contra Rúsia per la “gran ajuda que va prestar als rojos durant la ‘nostra’ guerra” així com els “crims que per culpa seva es van cometre a Espanya”. Segons el llibre, els voluntaris van lluitar “heroicament” i van merèixer pel seu “comportament les més preuades recompenses”. En aquest marc recorden figures com Enrique Sotomayor, Enrique i Joaquín Ruiz Vernacci, García Noblejas i “molts més que demostraren amb el seu comportament com combaten els espanyols quan surten a combatre”. Al final de la lliçó, el llibre explica que els cossos dels combatents van quedar en “terres russes, al peu d’una creu, com a perenne demostració d’aquesta empresa espanyola”. Precisament, aquests cossos són els que ara l’Estat en desbloqueja el seu transport.
La División Azul, segons el llibre que explicava la doctrina a les dones falangistes Quico Sallés
