El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
El carrer clama “Llibertat” però també “Independència”
  • CA

Es veia a venir. De nou, l’independentisme ha sabut copsar més enllà de les seves fronteres. El sobiranisme s’ha unit a l’entorn del rebuig a la sentència del Tribunal Suprem contra el procés. La manifestació convocada per l’ANC i Òmnium, amb el lema de “Llibertat”, ha omplert el carrer Marina de Barcelona. Com fa dos anys, quan van engarjolar el Govern legítim. La diferència, però, és que aquell dia el sotrac permetia els dubtes estratègics de la direcció política. A la manifestació d’aquesta tarda, la permissivitat amb els representants polítics s’ha traduït en certa indiferència.

Llibertat”, ha estat un dels clams presents. Però també ha estat aplaudida una pancarta off que ha sorgit enmig de la manifestació amb el lema corregit i ampliat: “Independència és llibertat”. Ha estat una manifestació contra la sentència, per la llibertat dels presos polítics però també per l’objectiu polític d’una Catalunya independent. Sense embuts. Al capdavall, els manifestants tenen clar que si hi ha presos polítics és perquè són independentistes; i si hi ha repressió contra els CDR o els manifestants de les darreres setmanes, és perquè són independentistes. “Hi ha mil persones perseguides per la justícia”, ha recordat Marcel Mauri, el vicepresident d’Òmnium.

Cartells de 'Sit & talk' a la manifestació de Barcelona

Cartells de ‘Sit & talk’ a la manifestació de Barcelona Jordi Borràs

La manifestació ha estat un èxit de participació. Tot i la permanent mobilització de les darreres setmanes -amb marxes que travessaven el país incloses i una vaga general- el sobiranisme no ha fallat. L’ANC i Òmnium i les cinc-centes entitats que s’hi adherit, sense despentinar-se han demostrat la força de l’independentisme. És més, la sentència ha arrossegat també sectors sobiranistes refractaris fins ara a la via unilateral que ha justificat les penes de fins 100 anys als presos polítics. L’exemple ha estat la presència vistosa del secretari general d’UGT, Camil Ros, tot i que el sindicat no s’abonava a la protesta, o de Xavier Domènech, l’ex-colíder dels Comuns.

La capçalera vip de la manifestació s’ha omplert amb les primeres espases de l’independentisme civil i institucional. Familiars dels presos polítics, el president de la Generalitat, Quim Torra; el president del Parlament, Roger Torrent; el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, així com consellers de Govern i els líders dels principals partits polítics de JxCAT, ERC, PDeCAT, Demòcrates i la CUP a més de representants de les entitats adherides i mites de la biosfera sobiranistes com Lluís Llach.

Castells a la manifestació unitària de Barcelona

Castells a la manifestació unitària de Barcelona Jordi Borràs

Estelades, i cartelleria de quilòmetre zero ha estat una constant en el recorregut de la manifestació. Si bé els rètols de “llibertat” o “prou repressió” de ciclostyl eren constants, també hi eren els eslògans propis fabricats pels manifestants com ara “Fora, fora, fora, la justícia espanyola” o un brau amb un “Sit and talk”. Fins i tot, una actriu que s’ha definit com activista nord-americana s’hi ha passejat despullada amb rètols a favor de la llibertat dels presos. Però, el punt sorpresa ha estat la pancarta estil Jimmi Jump, que un grup de membres de l’ANC, amb caretes ha desplegat davant la capçalera formant-ne una d’off amb el lema corregit i augmentat: “Independència és llibertat”. Un lema que ha estat aplaudit amb fruïció per la gentada que omplia cada banda del carrer Marina.

La manifestació no ha tingut un to festiu, ni de bon tros. Sinó més que reivindicatiu, de resistència. O més aviat, de passar de la resistència a la competitivitat amb l’objectiu de recuperar la iniciativa política. A Paluzie se li ha entès tot quan ha reclamat a l’independentisme institucional “propostes polítiques” per donar resposta al clam que se sent “arreu del país”. L’independentisme no ha fallat. Part del sobiranisme que fins ara arrosegava els peus, tampoc. La pilota torna a quedar a la teulada dels independentistes que gestionen les institucions i els polítics que d’una manera o altra, marquen les directrius d’una estratègia encara per dibuixar.  

 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa