“Observi bé -escriu la marquesa de Mertuil- que, quan escriu a algú, és per a ell i no per a vostè: ha de buscar, doncs, dir-li menys el que pensa que el que li agrada més. La marquesa no està enamorada; el que ella postula és una correspondència, és a dir, una empresa tàctica destinada a defensar posicions, a assegurar conquestes”.
(Roland Barthes, Fragments d’un discurs amorós)
Saura intueix que els Mossos no l’estimen. Però el conseller d’Interior sí que estima els Mossos. I per si hi havia algun dubte, la setmana passada els va enviar una bonica carta d’amor, una missiva que convida a l’altre a la tendresa, a la comprensió i a respondre, perquè en cas contrari la desolació i la pena el sobrevindrien, a ell, que tant li agrada sentir l’alè de la felicitat! “No us cregueu aquells que diuen que sóc la guineu del galliner”, implora Saura. No, no us els cregueu, perquè Saura també vol ser una gallina més, però potser com les que hipnotitzava el jesuita Althanasius Kircher, dibuixant una simple línia a terra amb un guix.
Les hores han passat massa lentament aquesta setmana per Saura (i per les artèries del Govern d’Entesa), han lliscat molt a poc a poc, com si fossin xarop de taronja. I el mutisme ha imperat en el Departament d’Interior perquè Saura ha hagut de buscar les paraules exactes per justificar davant la terrible càrrega de l’oposició parlamentària (i, de nou, dels socis del Govern d’Entesa) el perquè continua en el càrrec després d’aquests dos anys impertinents dirigint la policia del país. “Com se’n diu del subjecte que s’obstina en un error, en contra de tots, com si estigués davant d’ell l’eternitat per equivocar-se? Se l’anomena recalcitrant”, escriu Barthes.
Saura ha sortit, finalment, d’aquesta letargia per donar el do de pit en la seva obstinada missió de fer-se valer com el responsable de la seguretat de Catalunya, perquè malgrat tot, ell se’n sent capaç, i les culpes són dels altres. Com l’antic místic, no s’enfronta ni contesta ni s’excita: simplement no dialoga. Així ha estat en la seva compareixença al Parlament per donar explicacions per la càrrega policial contra els anti-Bolonya. S’ha espolsat de sobre tot tipus de responsabilitats. Ha fet els canvis necessaris al capdavant de la direcció general de la Policia, ha cessat a Rafael Olmos, el cap de turc, i aquí no ha passat res. De moment. Com afirmava enverinadament la marquesa de Mertuil, “quan s’escriu a algú, és per a ell i no per a vostè”. El problema arriba quan no hi ha resposta i un sent només la reverberació de la seva pròpia veu.
