Ximenis: "Ningú ens impedirà votar per molta força que tinguin o per molts policies i guàrdies civils que enviïn"

Josep Manel Ximenis, exalcalde d'Arenys de Munt i impulsor de la consulta independentista de 2009, reflexiona sobre els canvis polítics que ha patit Catalunya i sobre el seu futur

Fa vuit anys de la consulta d’Arenys de Munt. Com recorda la seva preparació?

La vam començar uns tres mesos abans. Va ser molt complexa, partíem del no-res, mai havíem fet votacions promogudes des de la societat civil, sempre s’havien fet a través de les institucions i amb tota la seva maquinària. El que vam fer va ser que la societat civil, els veïns, permetessin que altres veïns poguessin expressar la seva opinió. Els veïns que es van convertir en una institució, en un Estat, per garantir que el procés fos el més clar, transparent i efectiu possible, garantint els drets de tots els ciutadans sense cap vulneració. Una persona, un vot; evitar duplicitats; que ningú que volgués votar es quedés sense fer-ho... Totes aquestes qüestions les donem per fetes però que quan les has de dur a terme no és tan fàcil. També calia garantir que no hi hagués cap filtració per part dels membres de l'organització i que pogués provocar represàlies per part de l’Estat, perquè recordem que la consulta d’Arenys de Munt també estava prohibida. Tot això, a més, era només pel que fa a l'organització estricta de la consulta: les repercussions mediàtiques anaven a banda.

 

Aquella consulta sovint es considera l’inici no només de les que es van fer a tota Catalunya sinó, també, l'antecessora de la consulta del 9N i del referèndum del proper 1O. Es podia imaginar l'efecte que tindria?

Les consultes van marcar el moment en què el moviment independentista va començar a actuar per la via de les votacions. Fins aleshores havia fet molt i des de feia moltíssims anys però hi va haver un canvi de xip: dels manifestos, manifestacions i actes simbòlics es va passar a una cosa molt efectiva: posar una papereta dins d'un sobre i dins d’una urna. Això va ser abans de la sentència de l’Estatut, que va tenir una gran resposta que no hauria estat la mateixa sense les consultes. El 2009 el país estava en una depressió important, l’Estatut votat pel poble era al TC des de feia més de dos anys i la Generalitat tenia al capdavant un partit espanyolista com el PSOE, que s’ha anat demostrant que volia espanyolitzar Catalunya. Per tant, els independentistes que defensàvem la llibertat del nostre país érem en un atzucac d’on no sabíem sortir. Llavors va aparèixer la consulta d’Arenys de Munt i després la resta, i en el moment en què es va fe la manifestació del 10 de juliol de 2010, que inicialment era una crida per l’Estatut, la ciutadania va passar per sobre dels polítics per reclamar la independència. Probablement, sense les consultes, això no hauria passat i hauríem continuat a la roda de l’autonomisme.

Una noia vota a Arenys de Munt, el 13 de setembre de 2009 | Arxiu personal de Josep Manel Ximenis

Com ha viscut els canvis que s’han produït aquests vuit anys?

Quan vam començar a pensar en la consulta d’Arenys de Munt, entre 2006 i 2007, ho fèiem com un exercici de pedagogia, de fer veure que es podia votar per la independència. Volíem que s’escampés, que hi hagués mobilització i reivindicació, però mai vam pensar que creixeria com ho va fer i va ser així, probablement, perquè l’expectativa de la ciutadania ja existia. No esperàvem que fos el principi de tot això però ens imaginàvem que s’escamparia com una taca d’oli, per això vam crear la coordinadora de les consultes i les vam impulsar. Des d’aleshores ha canviat tot molt, abans quan parlaves d’independència et deien que eres boig i ara el país la votarà en un referèndum. El canvi és abismal per la part catalana, és clar, per la part espanyola tot continua igual: la consulta va voler ser prohibida pel govern, va voler ser reprimida per la policia, els grupuscles feixistes ho volien impedir... ara tot això torna en una escala molt diferent. L’Estat no ha après res i nosaltres sí. Estem donant respostes molt bones mentre el govern espanyol torna a cometre els mateixos errors.

 

A Arenys de Munt, dos autocars de falangistes es van presentar per protestar contra la consulta. Creu possible que l’1O, en vista del caràcter vinculant del referèndum, es produeixin fets semblants o més greus?

L’Estat espanyol no es pot menysprear de cap manera, no només els particulars o grups que puguin actuar contra el referèndum, que poden arribar a fer coses bastant importants. Les forces de l’Estat, Policia Nacional i Guàrdia Civil, poden fer el que faci falta. L’Estat ho ha demostrat molts cops, fins al punt que per defensar els interessos dels poders fàctics el 1936 no van tenir cap problema a muntar una guerra que va provocar milers de morts. És la realitat de l’Estat espanyol, farà el que calgui, estem veient declaracions internacionals en contra seva i de la seva postura i la seva incapacitat de diàleg però l’Estat espanyol té aquesta naturalesa i repetirà el mateix tants cops com faci falta, per molt que es vagi reduint. Tenia un gran imperi, ara no té res i acabarà desapareixent.

 
L'exalcalde d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis | ACN

Aquests anys també han vist l’eclosió de la CUP com a força política no només municipal sinó que clau a tot el Principat. Què opina de la seva evolució com a moviment?

Crec que, precisament, el creixement de la CUP té molt a veure amb les consultes. Molta gent de les Candidatures d'Unitat Popular s’hi van implicar, van treballar de forma assembleària i molt eficient i molta gent ho va veure, fent que comencés aquest creixement tan important. La veritat és que trobo normal que passés, estem vivint una revolució i la força política més revolucionària de Catalunya és la CUP, per tant és lògic que en un ambient de mobilització i de creixement del sentiment de país que vol un canvi totalment radical, la gent s’apropi als partits revolucionaris. Després ja veurem què passa, m’agradaria que continués perquè hi ha moltes altres revolucions pendents però ja veurem que passarà en una Catalunya independent. En qualsevol cas estic molt satisfet de la seva capacitat d’influir en un govern i en uns partits que potser, sense la CUP, no ens hauríem dut on som ara.

 

Així doncs (o malgrat això i malgrat tot), es podrà votar?

Crec que sí, el Govern està demostrant molta determinació en els seus darrers moviments, com després del tancament de la pàgina web o amb el vicepresident Junqueras dient que no passarà comptes amb el govern espanyol. Fa pensar que ho tenen tot molt ben previst, que estan molt ben posicionats i que ningú ens impedirà votar l’u d’octubre per molta força que tinguin o per molts policies i guàrdies civils que enviïn. La força d’un poble és imparable, el poble català té determinació i, per molt que ens vulguin fer por, sabrà posar-se a favor del país i de la seva gent. No tinc cap dubte que votarem i que el sí serà rotund i aclaparador. Les institucions europees i internacionals cada cop són més conscients que el camí de Catalunya va a parar a la independència.



Comentaris
anna
Gràcies per haver començat!
0
Este tipo
¿Era uno que se llamaba José Manuel Jiménez de toda la vida y luego hizo cosas raras con el nombre, verdad? Otro payaso
3

envia el comentari