El Suprem considera que només defensar la DUI ja justifica la presó de Junqueras

La interlocutòria admet que Junqueras no va cometre actes violents ni va donar ordres expresses per cometre’ls
Façana del Tribunal Suprem
Façana del Tribunal Suprem | ACN

 

“És cert que no consta que el recurrent (Oriol Junqueras) hagi participat executant personalment actes violents concrets.Tampoc consta que donés ordres directes en aquest sentit. Però, mitjançant la defensa pública de la independència unilateral i fora de tota consideració i respecte a la llei vigent a l'Estat del qual Catalunya forma part, mitjançant la incitació als ciutadans a desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional, amb la pretensió de fer executives les resolucions que aquell declarava nul·les, i mitjançant la invocació de la defensa del dret al vot encara que fos extramurs de la llei, ha impulsat als partidaris de la seva posició a mobilitzar públicament, ocupant espais públics, amb la finalitat de fer efectiva la declaració unilateral d'independència”. Aquest és l’argument principal de la Sala II del Tribunal Suprem per mantenir engarjolat a Estremera al vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, per un delicte de rebelió, sedició i malversació de fons públics. Un argument que reblen considerant que hi ha un risc “rellevant” de reiteració delictiva perquè “no hi ha cap dada que permeti entendre que Junqueras hagi abandonat  la idea de proclamació unilateral de la independència”.

 

Una lectura pausada de la interlocutòria adoptada per unanimitat aquest divendres denota la intenció dels magistrats d’encabir tan si com no la relació de causalitat entre Junqueras i uns virtuals “fets violents”, expressió que utilitzen per descriure els registres de la Guàrdia Civil el 20 de setembre passat a la conselleria d’Economia i l’actuació dels ciutadans durant l’u d’octubre. Fins i tot, pel que fa al referèndum els magistrats asseguren que els ciutadans van obligar a la policia a actuar. Com a prova, utilitza fins a 13 cops el concepte “tumulto” o “tumultuari”, adjectiu necessari per constituir un delicte de rebelió. 

 

La interlocutòria de la que ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, té un apartat exprès per insistir que ni Junqueras, ni Jordi Cuixart, ni Jordi Sànchez ni Joaquim Forn, són presos polítics. “La present causa no s'ha incoat per perseguir la dissidència política ni la defensa d'una opció independentista, de manera que no es pot parlar de presos polítics”, sentencia el Suprem.


Si bé l’alta instància judicial admet que Junqueras no va cometre cap acte violent ni va donar ordres en aquest sentit, considera que el vicepresident no ha tingut un paper "teòric” en els fets que es jutgen. “Junqueras va participar com a vicepresident del Govern en un pla de declaració unilateral d'independència en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional, i alçant-se contra l'Estat espanyol, contra la Constitució, contra l'Estatut d'Autonomia i contra la resta de l'ordenament jurídic”, afegeix la resolució. Un comportament que a criteri dels magistrats constitueix “un fet il·legítim, gravíssim en un Estat democràtic de Dret, en el qual el compliment de la Llei com a expressió formalitzada de la voluntat popular aprovada pels seus representants legítims, i també la mateixa lleialtat al propi sistema democràtic que ens regeix, imposen certs límits que han de ser respectats en nom d'una convivència pacífica i ordenada ".

 

El Suprem retreu a Junqueras que no utilitzés la seva autoritat per aturar els ciutadans i, ans al contrari, està convençut que va incitar, amb la resta de partícips en el pla, als seus partidaris a mobilitzar al carrer i forçar l'Estat a acceptar la independència, suposava assumir i acceptar "previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada", actes que efectivament es van produir. Una narració que inclòs fa culpable a Junqueras i al Govern dels cops de porra i la violència policial espanyola contra els ciutadans. 

 

 

En aquest sentit, la resolució recorda els actes de violència dels dies 20 i 21 de setembre contra una comissió judicial a la Conselleria d'Economia de la Generalitat, així com la crida a dipositar el vot a milers de persones i obrir els col·legis electorals per el referèndum il·legal l'1 d'octubre malgrat conèixer que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat tenien l'obligació d'impedir-ho en compliment de les lleis vigents.

 

Drets polítics

 

Sobre la conculcació dels seus drets polítics per la presó incondicional, el Suprem recorda que l’efectivitat del dret de participació política no pot deixar sense efecte les conseqüències pròpies d'un procés penal , “menys encara quan s'incoa imputant delictes molt greus”. En definitiva, explica que l'exercici d'alguns càrrecs polítics no suposa la impunitat. A més, avisa que Junqueras “ja sabia quan va concórrer a les eleccions que existia aquest procés penal i que això podria limitar la seva activitat política en algun aspecte”.