Setze anys clamant ‘Escolta, Europa’ davant la sordesa d’Espanya

Des de l’any 2001, el carrer català ha denunciat a Brussel·les abusos que van des de la vulneració de lleis amb el Pla Hidrològic fins a la negativa a exercir el dret a decidir i una justícia polititzada i amb presos polítics
Manifestació a Brussel·les el 7 de setembre de 2009
Manifestació a Brussel·les el 7 de setembre de 2009 | Deu Mil a Brussel·les

 

La capital de Bèlgica tornarà a ser testimoni de la capacitat organitzativa de la societat civil catalana aquest dijous 7 de desembre. Amb el lemaEurope, wake up! Help Catalonia’, Omplim Brussel·les, l’ANC i Òmnium Cultural aspiren a omplir els principals carrers de Brussel·les amb milers de persones per reivindicar la protecció de les institucions europees davant del que consideren una vulneració dels drets bàsics a Catalunya, a més de mostra a Europa les manifestacions multitudinàries i cíviques que des del 2012 es produeixen al país per reivindicar la llibertat”. L’organització insisteix que és una manifestació “a favor d’Europa i els valors europeus, en què insistirem a les institucions europees que prenguin part en una situació totalment injusta amb Catalunya”. I si bé l’ANC i Òmnium, com és habitual, no volen fer pronòstics d’assistència, la premsa belga sí que s’ha mullat. Pronostica l’arribada de 50.000 catalans a Brussel·les, i ho fa en base a l’ocupació hotelera. Les 18.000 places disponibles a la ciutat i rodalies ja són plenes.

 

Centenars d’autocars sortiran de diversos punts del país, hi ha vols xàrter i les línies regulars han esgotat les places, i a això cal sumar-hi els ciutadans que es desplaçaran a la capital de Bèlgica en cotxe. El context d’excepcionalitat, amb quatre presos polítics i cinc membres del Govern a l’exili –assistiran a la manifestació i faran una intervenció- fa preveure una afluència que podria superar fins i tot els manifestacions organitzades per la societat belga. Però no serà la primera vegada que els catalans recorren més de mil quilòmetres per cridar l’atenció de les institucions europees i l’opinió pública internacional sobre l’actitud d’Espanya.

 

9 de setembre del 2001: Contra el Pla Hidrològic Nacional

 

15.000 persones segons l’organització i 5.000 segons la policia belga, van recórrer els carrers de Brussel·les amb consignes com “Ni un euro per a aquest Pla Hidrològic”, “En defensa d’una nova cultura de l’aigua” i “Lo riu és vida”. Aquella marxa blava va aplegar tant catalans com aragonesos, i demanava a la Comissió Europea que no financés aquell pla del govern Aznar amb fons comunitaris, perquè violava les directives europees de l’aigua, d’aus i d’hàbitats. S’hi van poder veure banderes europees, catalanes i aragoneses, i també algunes estelades. Si bé la manifestació no tenia contingut explícitament sobiranista, va ser un primer crit d’ajuda a Europa davant d’un abús de poder d’Espanya sobre un recurs natural que afectava de manera molt contundent Catalunya. Amb tot, CiU hi va votar a favor –negociava un nou model de finançament i el moviment anti-transvasament va acusar Pujol de mercadejar amb l’aigua per interessos polítics- i va tenir en contra aquest moviment molt potent a les Terres de l’Ebre.


El 2001, catalans i aragonesos van protestar a Brussel·les contra el PHN d'Aznar
El 2001, catalans i aragonesos van protestar a Brussel·les contra el PHN d'Aznar | Facebook 15 anys contra el PHN

 

7 de març del 2009: La internacionalització del cas català

 

La plataforma Deu Mil a B­russel·les es va constituir amb l’objectiu de fer una manifestació a favor de la independència de Catalunya a Brussel·les, i va iniciar una campanya per sol·licitar un referèndum d’autodeterminació a l’ONU. La manifestació, el 7 de març del 2009, va aplegar 10.000 persones segons l’organització i 3.000 segons la policia belga, amb pancartes amb el lema We want a Catalan State. El promotor de la marxa, Enric Canela, va assegurar en acabar la marxa que “avui comença el camí cap a la independència. Aviat aconseguirem que es convoqui un referèndum d'autodeterminació”. Des del cor d’Europa, els manifestants també es van adreçar als partits catalans per reclamar-los que incorporessin el dret d'autodeterminació en els seus programes electorals. Entre els manifestants hi havia l’actual vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que continua empresonat. S’hi van sumar independentistes flamencs, venecians, bretons, occitans, nord-irlandesos i d'altres nacions sense estat europees. Amb Deu Mil a Brussel·les, el conflicte català s’internacionalitzava gràcies a una iniciativa de la societat civil, que va tenir un escàs suport polític. L’organització va enviar una carta als eurodiputats en què demanava que “la UE resolgui el 'cas del poble català' de la mateixa manera que ha contribuït a resoldre els 'problemes' de Macedònia i Kosovo, donant suport a que es convertissin en Estats”.


El vicepresident Junqueras, aleshores eurodiputat d'ERC, va participar a la manifestació de Brussel·les el 2009
El vicepresident Junqueras, aleshores eurodiputat d'ERC, va participar a la manifestació de Brussel·les el 2009 | Deu Mil a Brussel·les

 

30 de març del 2014: Europe, we will vote about independence!

 

Recollint el precedent del 2009, es va organitzar una nova manifestació a Brussel·les per tal que la capital europeu visualitzés que “Catalunya vol exercir el seu dret a l'autodeterminació, i que ja hi ha una majoria social i parlamentària molt àmplia partidària d'una consulta, malgrat la negativa del govern espanyol”, va assegurar aleshores una del es impulsores, Anna Arqué, de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus. "El missatge que volem transmetre a Brussel·les és que el que afecta Escòcia i Catalunya afecta tot Europa i que les institucions europees no poden continuar impassibles al·legant que són qüestions internes dels estats", va explicar aleshores. L’estratègia passava per aprofitar els processos sobiranistes en marxa a Escòcia i Catalunya per convèncer la UE que establís un marc perquè les nacions puguin exercir el dret d'autodeterminació. L’organització va xifrar la manifestació, que va discórrer pel districte europeu, en 15.000 persones però la policia va rebaixar la xifra fins a 3.500. La marxa va rebre el suport dels partits catalans aleshores pro-referèndum (CDC, ERC, ICV, EUiA i la CUP), així com de SI i NECat, però no s’hi van sumar ni l’Assemblea Nacional Catalana ni Òmnium, a causa de la presència del partit Interès Flamenc, que abanderava un discurs obertament anti-europeu i anti-immigració.

 

Des del 2009, l’independentisme a peu de carrer ha dirigit part de les seves proclames a Europa, i aquest dijous, vuit anys després, ho tornarà a fer. Conscient, però, que l’Europa dels estats s’ha tapat els ulls davant la situació dels presos polítics i les reivindicacions democràtiques de Catalunya, limitant-se a recordar-li a Rajoy que les idees polítiques no es defensen amb violència, després de les càrregues de l’1-O.   



Comentaris
joana
Europa no escolta.Ho haurem de ver-ho sols
Anna Armendares
Seria bo que Europa recolzes la independéncia de Catalunya pero no ho fará, no ens fem il.lusions. Pero des de el punt de vista juridic Europa no dona la independencia, es un dret fonamental. El tenim, no ens l´ha de donar ningú. Aixó es el que hem d´acpnsseguir imposar. Totes les independencies es fan desobeint l´estat que et te empresonat i saltant les seves lleis. Si ho fem acompanyats millor i sino ho haurem de fer sols.
Ni fu ni fa
Europa i els seus governants, no tenen cap intencio de TOCAR RE, es van repartin els carrecs. fa més de 10 anys que EXISTEIX LA CRISI i que han fet RE, ells cada dia més RICS i els pobres cada dia més POBRES, pero cada vegada tenen mes dificultats per governar, MERKEL, MACRON, RAJOY, etc. Aixo vol dir alguna cosa

envia el comentari