El cas de vicepresident Pedro Solbes va camí d’esdevenir digne d’estudi. A la seva declarada displicència amb les responsabilitats del càrrec que ocupa s’hi suma aquest posat, aquest aire que gasta, gairebé vital, respecte els seus propis companys i socis polítics. El desmenjament, el menysteniment i la suficiència amb què Solbes tracta el tripartit seria motiu d’escàndol si no fos perquè els propis afectats no mostren gaire ofensa davant les reiterades desautoritzacions a què els sotmet el responsable espanyol d’Economia. Ahir Solbes va defensar que, mentre no hi hagi un debat i no es decideixin criteris i elements concrets del nou sistema de finançament, “parlar d’una xifra o una altra no té gaire interès”. I ho diu ara, en la primera oportunitat que ha tingut per comentar la xifra revelada per Joan Saura i refermada pel seu company d’executiu Antoni Castells, a propòsit de les xifres que segons la part catalana els ha arribat per part de l’espanyola. Però Solbes s’ho espolsa, traient-li qualsevol tipus de transcendència, a aquestes i a qualsevol altra xifra que no surti del seu govern, s’entén. En paral•lel, com seria de poc esperar del màxim dirigent de les institucions catalanes, José Montilla respon, no a Solbes o al govern espanyol, sinó a Artur Mas perquè aquest demana concretar xifres. És a dir, que un passa per allà, segueix la beta del Govern, parla de xifres, i el president respon amb els arguments d’aquells que ataquen el seu executiu i els seus propis arguments en defensa d’un nou finançament. El món al revés, sens dubte, i a cada dia que passa, sense gaire interès per a un nombre creixent de ciutadans.
- CA
