Sovint hi ha qui es pregunta què fa realment el Banc Mundial. Ara sabem que, entre altres coses, aquesta institució elabora un informe anual sobre el bon govern i la lluita contra la corrupció. Hi ha sis indicatius que, aplicats a cada estat, configuren un rànquing del que alguns en poden presumir i d’altres els hauria de fer caure la cara de vergonya. És el cas de l’estat espanyol que ha quedat a la cua dels estats membres de l’OCDE. En tots i en cada un dels paràmetres analitzats, Espanya està per sota de la mitjana dels països de primera divisió, però on se situa clarament a la cua i empitjorant cada any és en l’apartat que porta per títol “efectivitat governamental” on no entra ni en el top-40.
Hi ha molts tipus de corrupció. La més cridanera és, afortunadament, la menys habitual; no hi ha gaire gent que pensi o s’atreveixi a ficar la mà a la caixa i emportar-se els bitllets a feixos. Però n’hi ha una altre -molt més súbtil, molt més habitual, molt més estructural- que consisteix a posar pals a les rodes, a crear una estructura burocràtica que ofega la societat i la iniciativa privada i que consisteix a crear un entramat d’ajudes i contractes que, a més a més, beneficia sempre els mateixos. Aquestes també són pràctiques corruptes.
