La Llei de Partits permetria la il·legalització del PP pel cas Gürtel

La norma, aprovada el 2002 a proposta del govern de José María Aznar, esmenta l’associació il·lícita com un dels supòsits per a la dissolució i prohibició d’una organització política
El cap de les empreses de l'entramat Gürtel, Francisco Correa, i una de les seves empleades, Mónica Magariños, a la banqueta dels acusats en la primera jornada del judici del 'cas Gürtel'
El cap de les empreses de l'entramat Gürtel, Francisco Correa, i una de les seves empleades, Mónica Magariños, a la banqueta dels acusats del judici pel 'cas Gürtel' | ACN

 

A les conclusions del judici del cas Gürtel, exposades el passat 23 d’octubre, la fiscal anticorrupció Concepción Sabadell va considerar provat que Francisco Correa era responsable d’una estructura que intermediava entre càrrecs públics del Partit Popular i empresaris per tal que els primers cobressin comissions a canvi d’adjudicar contractes públics als segons. Sabadell, a més, va definir aquesta situació com “l’activitat duradora d’una organització constituïda per a delinquir" i orientada a “enriquir els seus integrants i quedar-se amb fons públics ensorrant el sistema públic de finançament”. La fiscal va reblar la seva exposició afirmant que aquest entramat no hauria pogut funcionar sense “l’abús de les funcions públiques” d’alguns dels acusats, que inclouen exalcaldes, exconsellers autonòmics i l’extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas. Tots ells, segons Sabadell, van actuar “perjudicant greument l’interès general i saquejant les arques públiques”. Basant-se en el cas de l'Ajuntament de Majahadonda (Madrid), la fiscal anticorrupció també va concloure que la trama beneficiava “els mateixos acusats i al PP” i que l'existència de la caixa B del partit estava “plena i sobradament provada”, no només a nivell local, sinó de tot l'estat espanyol.


Banqueta del PP català al Parlament
Banqueta del PP català al Parlament | Jordi Borràs

 

Si la sentència del jutge del cas Gürtel donés per bones les conclusions de Concepción Sabadell, es produiria una situació paradoxal: D'acord amb la legislació espanyola, es complirien les condicions necessàries per iniciar el procés d’il·legalització del partit que lidera un Mariano Rajoy que, segons Manuel Morocho, inspector cap de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la Policia Nacional espanyola, també s'hauria beneficiat d'aquesta trama. En una entrevista publicada recentment a Vilaweb, el jurista i exjutge Elpidio José Silva esmentava aquesta possibilitat, que considerava “una urgència radical”. Recordant que “pràcticament tots els presidents del PP a la Comunitat de Madrid estan encausats” i el que va anomenar “concentració de pràctiques criminalitzades”, Silva va afirmar que caldria investigar “molt a fons”. El problema seria que la investigació podria estar “controlada pel partit que se suposa que podria haver comès delicte”, comprometent la seva viabilitat.

 

En què consistiria aquesta investigació? El 2002, a proposta del govern de José María Aznar, la Llei de Partits Polítics va ser aprovada amb els vots de PP, PSOE, CiU, Coalició Canària i el Partit Andalusista. Aquesta norma, promulgada per deixar fora de la llei Herri Batasuna i l’entorn de l’esquerra abertzale, estableix que la dissolució o la suspensió d’un partit es pot dur a terme “per decisió de l’autoritat judicial competent” en diverses circumstàncies, una dels quals és que un partit “incorri en els supòsits tipificats com associació il·lícita” o que la seva activitat “vulneri de manera continuada, reiterada i greu els principis” de la democràcia o la vulgui “impossibilitar o inhabilitar. Demostrada l'associació il·lícita, a la vista de les conclusions de la fiscal Sabadell, podria ser possible aquesta il·legalització. A la Llei de Partits, a més, s'hi podria afegir l’article 22 de la Constitució espanyola, que estableix que “les associacions que persegueixen fins o utilitzen mitjans tipificats com a delicte són il·legals”.

 

El Codi Penal espanyol defineix les associacions il·lícites, entre d'altres, com aquelles que “tinguin per objecte cometre algun delicte o, després de constituides, promoguin la seva comissió” i les que tinguin com a finalitat “cometre o promoure la comissió de faltes de manera organitzada, coordinada i reiterada”. La sentència del cas Gürtel, per tant, podria ser una eina molt important per determinar si el Partit Popular és una associació il·lícita, cosa que obriria el camí a la seva il·legalització.


Mariano Rajoy amb Soraya Sáenz de Santamaría
Mariano Rajoy amb Soraya Sáenz de Santamaría | ACN

 

Però en el supòsit que es complís alguna o diverses de les condicions anteriors, el mecanisme establert per la Llei de Partits plantejaria un altre obstacle encara més important. El text legislatiu indica que l'autoritat competent per il·legalitzar partits polítics és la Sala Especial del Tribunal Suprem, que valorarà i determinarà si fer-ho a proposta del govern espanyol. L'executiu espanyol és en mans del Partit Popular i el seu president, Mariano Rajoy, podria ser un dels beneficiaris de l'estructura pressumptament delictiva construida al voltant del seu partit. El Congrés o el Senat podrien instar-lo a iniciar el procediment. Tot i que el PP té majoria absoluta al Senat, tancant aquest camí a la cambra alta, la minoria parlamentària del partit al Congrés dels Diputats fa que existeixi una possibilitat. 

 

En les condicions actuals, però, les probabilitats de formació d’una majoria que es pronunciés a favor d'aquest procés, independentment de la seva viabilitat des d'un punt de vista estríctament jurídic, són pràcticament nul·les pel mateix equilibri parlamentari i, també pel daltabaix social que podria suposar la dissolució judicial d'un partit que va comptar amb gairebé un 30% dels vots a les darreres eleccions espanyoles. A les darreres eleccions basques, on Euskal Herritarrok va poder presentar-se, el seu suport va rondar el 12%, xifra gens menyspreable però que no va impedir que fos il·legalitzada. En el cas del Partit Popular, i malgrat les enormes diferències, el principal problema és un altre: tot i que la decisió en última instància és del Poder Judicial, aquest hauria d'actuar instat per l'Executiu i el Legislatiu, cosa que, a efectes pràctics, deixa l'actuació de la justícia en mans de la política.



Comentaris
Georgiana
Per no causar un daltabaix social per un gaire bè 30% de votants que els van votar no faran res? I per això els més del 70% de votants restants s'han de fotra??? La última frase de l'article ho diu ben clar, no hi ha independència ni jurídica, ni Ejecutiva, ni Legislativa i vull afagir, ni Monàrquica. Marca Espanya! Pobres votants!
Pep
Psoeciudadanos no mouran un dit per il.legalitzar el seu gran amic pp. Sel's omple la boca dient que lluiten contra la corrupció però es que estan en el mateix sac. El cas de ciudadanos és per un estudi de com destilar tant d'odi pels queixals. Denuncien el tres per cent però arropen i col.laboren amb el partit més corrupte d'europa. No és pot ser mes miserable.
Vicent
Idò ja estan tardant els altres partits en fer-ho anar endavant.
Rafel
Molt be.. I qui l'iletgalitza... Un jutge? El Borbó? El Junker? Ells fan i desfan. Es un estat que fa por viure dins d'ell. Marxem quan abans puguem.
I no li interessa aquest assumpte a la tal Lámela ? O el tal Masa ?
Pífia
Però ... NO HO FARAN ! Per que aquesta , com totes les demés , a la Colòmbia de la PPuta UROPPa, és, otra vez más .... UNA LEY DEL EMBUDO !
Jo
On haig de signar??!!!!
i els partits de COCAINOMANS
No els prohibiran?
Fart d'hipocrites
Recollida de signatures ...ara mateix.!!! Si us pau Cercle Català de Negocis coordineu aquesta accio!!!
JOAN
CORRUPTELAS, LLADRES ILEGALITZAR-LOS
maria
i a que esperen?
No hauria pogut funcionar sense l'ajut dels de més a dalt
I si no l'il·legalitzen pel daltabaix que això pot suposar (!!!???, s'acabaria el momo de molts potser?), que empresonin els caps de l'organització criminal, els culpables d'una associació per delinquir ho són els seus dirigents.
fu man txu
Espanya esta tan podrida que no passara res. A altres paisos europeus aquest assumpte faria dimitir tot el gobierno complet.
El meu nom és cosa meva
Havia d'arribar. És que s'ho han buscat des de fa temps. Per mi, quan vulguin, que és tard i vol ploure.
Josep Maria
I no trobaríem alguna llei per il.legalitzar Espanya? Per sàdics amb la seva festa naciona (u àdhuc cultural), for exemple...
francesc de sants
el p,p. i ciudadanos haurien d'estar ilegalizads, son uns partits corruptes i fascistes, que no mes ban sembran l'odi i la xénofobia.
algú que comenci una campanya al change.org i singnarem tots
Gloria
Cuanta inocencia!!! No solamente no los ilegarizaran sino que seguiran considerandose los paladines de la anticorrupcion, y es mas, la gente los votara solo para jo.der a Catalunya. Y los demas partidos no diran ni pio, vaya que los investiguen a ellos. Ya se sabe : entre bueyes no hay cornadas

envia el comentari