El diari El País està en guerra amb la televisió pública catalana i el periodisme. Paral·lelament a la caiguda en picat de les seves vendes i del seu prestigi tant a Espanya com a Catalunya, el rotatiu ha posat la televisió pública catalana, líder d’audiència i referent de qualitat pels seus informatius, en el punt de mira d’una campanya de desprestigi. Segons el diari, “TV3 prioritza la causa comuna independentista en els seus informatius, en propaganda que inclou nens i en programes satírics suspesos quan no hi ha ganes de broma”. D’aquesta manera, El País descrivia TV3 en un reportage, ‘Una semana viendo solo TV3’, que apareixia maquetat com un reportatge informatiu i no pas com una opinió, i que, com ha determinat el Jutjat de Primera Instància número 20 de Barcelona, contenia informacions “inexactes que afecten el prestigi de TV3. La cadena pública havia presentat la denúncia contra el rotatiu per aquest reportatge publicat el 12 de novembre, en què El País jutjava i arribava a conclusions sobre la cadena a partir d’informacions inexactes i falses, tal i com també ha determinat ara un jutge, que obliga el diari madrileny, en fallida econòmica i depenent dels crèdits bancaris, a rectificar la informació i assumir les costes judicials.
Però El País no accepta la resolució judicial i aquest dissabte ha ofert als seus lectors un paquet d’aticles, fins i tot l’editorial, en què obre de forma oberta una guerra contra TV3. A més, anuncia que recorrerà la sentència que el condemna a rectificar per mala praxi professional. La direcció d’El País es presenta com el defensor de la llibertat de crítica, i assegura que TV3 no accepta cap comentari en aquest sentit: La sentència que obliga el diari El País a publicar la versió de TV3 sobre una crònica crítica amb la programació de la televisió pública catalana és una mala notícia per al periodisme”, diu a l’editorial, sense fer menció al fet que no es tractava d’una crítica, sinó d’un reportatge que es presentava al lector com una informació i no pas com una crítica de televisió o un article d’opinió, ni tampoc que moltes de les dades que aportava són falses o inexactes.
A més de tornar a posar visible l’article pel qual ha estat condemnat, en publica un de nou, El País respon a la manipulació informativa de TV3, en què denuncia que “una condemna judicial a El País ha servit a la cadena pública catalana per llançar una campanya contra el diari acusant-lo de difondre dades falses”. I insisteix que la sentència no vol dir que el diari hagi mentit: “És una fal·làcia, només garanteix el dret de rèplica, i ni tan sols entra a verificar que les objeccions de la rèplica siguin certes”. És a dir, que o bé el jutge no fa bé la seva feina i està al servei de TV3, o bé TV3 ha aconseguit enganyar el jutge. I per convèncer el lector, intenta desmuntar un per un els arguments de TV3 i del jutge per condemnar el diari.
Vicent Sanchis: “El País viu en la intransigència permanent”
En declaracions a El Món, el director de TV3, Vicent Sanchis, és contundent amb l’actitud del rotatiu madrileny: “Els recomano un exercici fàcil i sensat, llegir la sentència, i que la publiquin per a tots els seus lectors. Quan algú considera que uns fets relatats no són veraços, com és el cas de TV3, té dret a exigir una rèplica, però sembla que a El País no existeix aquest dret”. Sanchis considera que “aquest diari, des de la seva fundació ha pogut passar sense que ningú no el contradigués, però ara es troba ara en una situació inèdita i reacciona de forma histèrica”. I lamenta que des del periodisme es traspassin “les línies roges entre informació i opinió”. A parer del director de TV3, la guerra que ha obert el diari contra la televisió pública catalana “respon a la seva incapacitat per tolerar i gestionar que algú els porti la contrària, perquè viu en la intransigència permanent i la intolerància, unes característiques que impedeixen a El País acceptar la discrepància”.
Finalment, Vicent Sanchis recorda al rotatiu madrileny que “el dret de rèplica és sagrat en una democràcia”, i espera que el recurs que presentarà el diari no tingui sortida i es vegi obligat a donar compliment a la sentència del jutge. I sobre l’obsessió del rotatiu madrileny per qüestionar el prestigi de TV3, que comparteix amb Ciutadans i el PP, conclou: “És lògic que ens considerin importants –a TV3-, perquè només cal mirar l’audiència dels mitjans públics catalans i la difusió d’aquest diari”.
