Només té 32 escons al Congrés dels Diputats, és la quarta força política a molta distància de la tercera, però se sap guanyadora i és l’enemiga de tots. Ciutadans és el rival a batre tant pels qui manen com pels qui volen manar. El PP, ferit de gravetat per la sentència del cas Gürtel, veu el partit taronja com l’únic capaç d’apoderar-se de La Moncloa per la dreta, perquè a l’altra banda hi ha una nova esquerra espanyola encara en construcció i un partit que havia aglutinat l’esquerra de la Transició i que ara es troba en risc de caure en la irrellevància política més absoluta. Qui fa por als partits representats al Congrés espanyol no és Mariano Rajoy, que en qualsevol país estaria amortitzat i el seu partit es prepararia per a la hivernació, sinó Albert Rivera, que fins que dilluns Pedro Sánchez va registrar la moció de censura contra el president espanyol, circulava per una autopista de quatre carrils i cremant motor.
D’aquí que la moció de censura que aquest dijous el PSOE sotmet a consideració del Congrés estigui més pensada per neutralitzar el color taronja en el proper cicle electoral que no pas com un càstig a la corrupció del PP, que se sap amortitzat i mira de guanyar temps abans d’unes noves eleccions. De fet, Rajoy, fent gala de l’estratègia que més fruits li ha donat, el quietisme actiu, s’ho mirarà tot des de la barrera, com un espectacle taurí en què el PSOE intentarà clavar l’estocada a Ciutadans, amb el risc, però, de patir una cornada.
El PP, especialista guanyar temps, prefereix que Sánchez sigui un president temporal i sense marge de maniobra política a l’espera de convocar eleccions abans que anar a eleccions de forma imminent, empestat per la Gürtel i amb Cs avançant a tot drap. I tampoc no contempla una dimissió de Rajoy i una nova investidura d’un candidat del PP, que necessitaria el suport del PNB i de Cs per prosperar. Tant si la moció prospera com si no, els populars guanyen temps per maniobrar i intentar frenar l’ascens de Ciutadans. D’aquí que el partit taronja es trobi atrapat en aquesta moció. Donar suport a Sánchez, amb la necessària connivència de Podemos, a més d’impossible pels vetos recríprocs de Rivera i Iglesias, implicaria un alt risc de càstig electoral pel pacte amb l’esquerra. Però no donar suport o abstenir-se pot ser interpretat un vistiplau a la corrupció del PP. Per tant, el PSOE ha parat una trampa a Albert Rivera, i alhora, juga al tot o res per intentar ajornar unes eleccions que els agafaria amb el peu canviat, amb les enquestes més negres de la seva història i amb un líder assetjat permanentment per la baronessa andalusa.
Així, el PSOE presenta una moció que recorda la demagògica però exitosa campanya dissenyada per l’ara diputat del PSOE José Zaragoza, amb la qual els socialistes van retenir La Moncloa el 2008, recuperada el 2004: “Si tu no hi vas, ells tornen”. O amb Rajoy o contra Rajoy. O PP o PSOE. Un dilema que intenta deixar Cs en un segon pla, només aplicable a les hores que duri el debat de la moció de censura, però que quedarà evaporat tant si Pedro Sánchez és investit president com si Rajoy roman al càrrec. I és que les majories parlamentàries seran les mateixes i la majoria absoluta al Senat la mantindrà el PP. Però sí que canviarà una cosa substancial, s’haurà aixecat el 155 a Catalunya i el bloc constitucionalista s’haurà escapçat tant si prospera la moció com si no. Qui sap si un petit desglaç forçat amb Catalunya abans de tornar a les urnes a Espanya.
Ciutadans és conscient de la paradoxa que suposa ser el principal enemic de la dreta i l’esquerra i tenir només 32 escons. Donar suport al PSOE significa suportar durant mesos, i a les portes d’uns comicis, l’acusació per part del PP d’haver entregat el poder a l’esquerra, i alhora, mantenir Rajoy a la presidència implicaria una acusació per part de la resta de formacions de còmplices de la corrupció. La reflexió d’Albert Rivera dóna pistes sobre la urgència de Cs per convocar eleccions i aprofitar l’efecte positiu: “Millor eleccions que no pas que decideixin Iglesias, Rufián i Puigdemont”.
Tota la pressió per al PNB
Sense Cs, Pedro Sánchez necessita els vots de Podemos, Compromís, ERC, el PDeCAT, el PNB i també Nueva Canarias. A hores d’ara, d’aquest paquet de partits només dubten el PDeCAT i el PNB, mentre que els 2 escons d’EH-Bildu també són dubtosos, però es decantarien pel sí al PSOE, tal i com ha deixat entreveure el líder de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, a les xarxes socials. Ras i curt, tota la pressió recau sobre el PNB, perquè al partit que lidera Marta Pascal, que ha anunciat que esperarà a sentir el discurs de Sánchez, la majoria de veus són favorables a desallotjar Rajoy encara que sigui a canvi de res.
Fonts del PNB consultades per El Món asseguren que “no hem optat encara ni per una opció ni per l’altra, està tot obert. Mantenim contactes amb el PSOE però no donarem detalls”. També desmenteixen que la posició dels nacionalistes bascos es fixi en funció de què votin els catalans: “No és cert, com tampoc ho és que exigim a Pedro Sánchez garanties per a la convocatòria d’eleccions o el compliment pressupostari -el PNB va votar els comptes del PP a canvi d’un compromís de 540 milions d’euros-, de moment, estem escoltant la proposta de Sánchez, res més”. I deixen clar que el seu vot es decidirà aquest dijous o fins i tot abans que es produeixi la votació divendres a migdia.
