Miserachs: "Hi ha una tendència neoconservadora al Govern Puigdemont"

L'advocat i president del Grup d'Estudis Polítics publica 'La democràcia captiva', on avisa que "la dreta catalana a hores d'ara no és capaç d'implantar una democràcia participativa"
L'advocat Pau Miserachs és autor de 'La democràcia captiva', de Llibres de l'índex | G.A

 

Pau Miserachs Sala (Barcelona, 1946) és advocat i president del Grup d'Estudis Polítics, un projecte de formació i difusió sobre el significat d'una societat democràtica, que reclama la creació d'un "partit social demòcrata català". Ha publicat 'La democràcia captiva' (Llibres de l'Índex), un recull d'articles "en contra de la indiferència i la manipulació de les idees de les persones".  

 

 

La democràcia catalana és tan captiva com la democràcia espanyola?

El problema més seriós és el de la democràcia a Espanya,  perquè és captiva de la mentida, de l’engany, dels interessos conservadors i de la involució, a més de voler imposar la dominació tradicional d’un esperit imperial. En aquest sentit, Catalunya té un problema greu, perquè porta un camí i una història de dret públic que xoca frontalment amb el camí de l’Estat espanyol.

 

A Catalunya la democràcia tampoc no deu ser pura, amb la Transició espanyola, les forces polítiques catalanes es van avenir al joc constitucional.

Efectivament, no és una democràcia pura. Amb l’Estatut del 79 s’adopta un criteri d’acceptar el ‘cafè para todos’, i a més a més, s’estableix que el president de la Generalitat ha de ser exclusivament diputat, la qual cosa impedeix que sigui un tercer, el president Tarradellas, que entroncava amb la Generalitat republicana, que era la continuació de la Generalitat de sempre.

 

Que el president fos un diputat electe no és més democràtic?

Però es creava el problema de fer-nos creure que Catalunya neix amb la Constitució espanyola, i això és mentida. Estem vivint en una situació totalment fictícia, i moltes coses han de canviar. Si arribem a un nou sistema, si hi arribem i no amb la rapidesa que la gent es pensa, això es podrà resoldre amb una democràcia participativa.

 

Quins canvis implica una democràcia participativa?

Ara tenim una democràcia representativa a Espanya i a Catalunya, i a més a més, l’Estat espanyol impedeix la participació política, sense que ningú no discuteixi si és legal o no que ho impedeixi. La mentalitat d’Espanya és la que ha expressat el president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que “l’Estat no negociarà amb la pistola del separatisme sobre la taula”. Aquesta és la democràcia de la involució, dels hereus del franquisme, i qui posa pistoles damunt de la taula són els altres, amb violència verbal i judicial. 


Pau Miserachs remarca que el referèndum està avalat per les Nacions Unides | G.A

 

El RUI és un exemple de democràcia participativa?

El referèndum és un dret que està per sobre de qualsevol estat i de qualsevol constitució. L’any 1977, l’Estat espanyol va ratificar els Pactes Internacionals de Drets Humans de les Nacions Unides de l’any 1966,  és a dir, abans d’aprovar la Constitució. I en cap moment l’Estat espanyol va denunciar o posar limitacions a aquest tractat. Per tant, encara que la Constitució no parli d’un referèndum, l’Estat espanyol està obligat a assumir un referèndum d’acord amb el dret de les Nacions Unides.

 

Si això està tan clar, Catalunya ha de tirar pel dret amb un RUI i després esperar l’empara internacional?

Això mateix ho explicava en Jordi Solé i Tura l’any 1985 en un llibre que va publicar sobre nacionalitats i nacionalismes, i deia ben clar que és un dret reconegut, precisament perquè el poble afectat, que reclama la seva identitat fundacional, es pot manifestar sense necessitat de demanar permís.

 

Si l’executiu català i el Parlament decideixen tirar endavant un RUI, tenen les espatlles cobertes?

A nivell espanyol, ens aplicarien la Constitució, que ignora el dret internacional, i aleshores hauríem de recórrer als tribunals internacionals perquè ens donessin la raó.

 

Creu que aquest serà el desenllaç?

Penso que sí, perquè l’Estat només entén la submissió. El gran error de l’Estat és creure que Catalunya abdicarà dels seus drets naturals com a poble, i a més, intentar limitar el seu desenvolupament.

 

La irrupció de Podemos és una primera escletxa al règim del 78?

Està per veure. Si no adopten posicions clares, no són fiables. La fiabilitat de Podemos serà real en el moment en què converteixi en línia vermella el referèndum, i encara més, el respecte als drets reconeguts per les Nacions Unides. I de moment, em temo que Podemos no està en aquesta línia.

 

Ciudadanos es presenta com un partit que ofereix regeneració democràtica...

Són fills naturals del PP, són el mateix, però en versió jove. I us diré que pitjor, són menys dialogants, disfressats de liberals però molt jacobins.

 

Més enllà de Catalunya, no veu un camí per a una Espanya més democràtica?

A Catalunya va aparèixer un liberalisme d’esquerres, ERC, per combatre el liberalisme de dretes que ara representa C’s. ERC, unida amb la gent de l’Opinió, que eren els socialistes, això era imbatible! I segueixo dient el mateix, avui dia, agrupar la gent progressista que té un tarannà obert, com els socialistes demòcrates catalanistes, seria una fórmula imbatible. 


És poc realista, aquest front d’esquerres, tenint en compte la posició del PSC envers el procés...

Perquè els partits sorgits de la Constitució han destrossat tota possibilitat de recuperació de la política democràtica. No hem fet país en el sentit d’involucrar-lo en el procés de recuperació de la democràcia, per l’ambició de poder i per voler convertir la Constitució en un instrument de consolidació de la monarquia.

Si Catalunya esdevé un Estat, què hauria de canviar del seu sistema democràtic per no tornar a caure en una democràcia captiva, com descriu vostè al llibre?

Hi ha d’haver un Parlament representatiu i un Govern que executi les lleis, amb una justícia independent que no intervingui en el fet polític. A partir d’aquí, s’hauria de crear un nivell participatiu del ciutadà tant amb l’acció de govern com de l’acció parlamentària, i de fet, el tractat de funcionament de la Unió Europea ja estableix mecanismes de participació ciutadana, no m’invento res!

 

Per què no s’han posat en marxa, aquests mecanismes?

Hi haurà interessos que ho han parat. La participació s’anivella en funció de si els que governen són interessos progressistes o interessos conservadors. Si Parlament i Govern estiguessin vinculats a les decisions dels moviments socials, entraríem en un altre règim més participatiu i democràtic.

 

O sigui, que al seu entendre, l’esquerra garanteix mecanismes participatius i democràtics més que no pas la dreta?

La dreta segur que no estableix mecanismes de participació, perquè ja ho ha demostrat.

 

Parla de Catalunya o d’Espanya?

De totes dues. La dreta catalana no deixa de ser les cúpules i els estats majors que governen els partits, i no ens aniríem gaire lluny del que passa amb el PP. El conservadorisme té aquest problema, que no deixa fer res a la seva militància i a la població, perquè hi ha massa interessos i massa lobbys condicionant moltes decisions.

 

Creu que a Catalunya està governant la dreta?

Hi ha una tendència neoconservadora al Govern Puigdemont. Aquest no seria el millor govern per aplicar una democràcia participativa, si la dreta catalana no canvia i es converteix en una dreta moderna. Si la dreta catalana no fa aquest canvi, corre el risc de quedar-se encallada en una estructura política del segle XIX. Però el cert és que a hores d'ara, la dreta catalana no és capaç d'implantar una democràcia participativa.

 

El procés és un assaig de la democràcia participativa? L’ANC, Òmnium i moltes altres entitats han liderat el procés, i han estat els polítics els qui han anat a remolc.

Les entitats de la societat civil han anat orientant el procés, però els partits segueixen sense integrar-se dins de la societat, van totalment a remolc.  Quants militants té avui un partit com ERC i quants en tenia en temps de la República? Abans, uns 100.000 i amb una població molt més reduïda, ara tot just arriba als 8.000. Ja està tot dit. La societat viu desinteressada per la política i els partits viuen d’esquenes a la societat.  



Comentaris
Vigia
Fa alguns anys el Sr. Miserachs es va presentar a les eleccions del Col·legi d'Advocats de Barcelona de bracet amb la Sra. Vanessa González, coneguda pel seu activisme anticatalà en l'àmbit de l'advocacia. No van sortir escollits ni ell ni ella. Sé que posteriorment el Sr. Miserachs es va excusar dient que no coneixia el tarannà de la Sra. González, però tan si ho sabia com si no, tinc clar que la confiança que mereixen les seves opinions és molt limitada.
felip huerta
Puigdemont,molt consevador. Millor una especie de Tarradellas,com va dir aquell,per saber quin taranna gasta el personatge"no hase falta desir mas"
Irene
SOLS EL POBLE SALVA EL POBLE. VCSI //*//
Algú ho hauria de dir
Em sembla que pixa fora de test. Els socialistes catalans sempre han estat primer espanyols, i en quant a la dreta..hi ha moltíssima gent de dreta, tant a Catalunya com a Espanya. Crec que si volem la independència ens haurem de posar tots d'acord, dreta i esquerra, i no deixar cap independentista fora.
Fastiguejat
i aquest Grup d'Estudis Polítics qui són i qui els financia?
Esquerres, dretes
Parla d'una renovació, però els seus esquemes són vells. No crec que els reptes actuals, a nivell mundial, es puguin resoldre des de l'esquerra, avui dia tan depenent de l'economia com la dreta, com tenim l'exemple de Grècia. D'altra banda, ja prou d'aquesta història, quan països comunistes han fet tantes barbaritats com els feixismes de dretes. En tot cas, Catalunya està davant un monumental projecte comú. O és que el Sr. Miserachs no creu en aquestes coses?

envia el comentari