Martí Olivella: "Podem ser estat sense la necessitat de tenir exèrcit"

"Catalunya serà feble sempre que entri en dinàmiques de defensa de privilegis occidentals", defensa un dels autors de 'Construir un estat segur i en pau'

Martí Olivella, objector de consciència (1975) i director de Nova Innovació Social i Delibera, és un dels autors del llibre Construir un estat segur i en pau, elaborat pel Seminari Estat de Pau i publicat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). El llibre planteja com hauria de ser el model de seguretat i de defensa català en una Catalunya independent.

 

Martí Olivella aposta per una Catalunya independent modèlica en cultura de pau | Jordi Borràs

 

Amb quina intenció han elaborat aquest document?

Primer de tot volíem compartir un procés de reflexió que hem fet alguns dels veterans de moviments d'objecció per la pau els últims 30-40 anys i plantejar que, allò que intuíem quan ens plantejàvem l'objecció, ara té l'oportunitat històrica de concretar-se a la Catalunya d'avui. No estem fent una teoria general sobre com han de ser els exèrcits en el món, sinó analitzar quins són els riscos, perills i amenaces que justificarien un exèrcit o no a l'Europa Occidental, on és Catalunya, en el cas que hi hagi un nou estat.

 

I està justificat?

Estem en un món on les minories que controlen el poder econòmic i polític utilitzen la guerra com a mitjà habitual per mantenir i estendre els seus privilegis i per fer negoci. En aquest context no podem ser ingenus i dir que no cal res i que estem en un món en pau, que és del que se'ns acusa des d'alguns sectors. Nosaltres reconeixem que vivim en un món en el qual hi ha guerres, i en el qual hi ha interessos perquè hi hagi guerres i perquè es fomentin. La pregunta és: què ha de fer un estat que pot prendre decisions sobre quina és la seva contribució a la seguretat interior i a la pau mundial, per no posar més llenya al foc? Un nou estat com Catalunya pot fer una objecció col·lectiva a l'obligatorietat de tenir exèrcit per ser estat. Podem ser estat i contribuir a la seguretat interior i a la pau internacional sense la necessitat de tenir un exèrcit convencional.


El punt de partida, per tant, és que en una hipotètica Catalunya independent no caldria tenir un exèrcit. Doni'm motius.

Primer, perquè considerem que cap dels riscos, perills i amenaces que té Catalunya hi pot fer front un exèrcit. Hi ha un risc real d'invasió territorial, per part d'un país veí que pugui desplaçar tropes i tancs i mantenir una ocupació durant un temps llarg a Catalunya? No. Per tant, ens hem de treure del cap la idea que un estat, el primer que ha de fer, és defensar les seves fronteres i la seva integritat territorial. Sí que tenim amenaces, en canvi, d'invasió econòmica, cultural, riscos ambientals, de sobirania alimentària, de sobirania energètica, de sobirania financera. Això sí! Però d'alguna d'aquestes amenaces ens pot prevenir un exèrcit convencional? És evident que no.

 

Jordi Borràs

 

I del terrorisme?

D'acord, parlem de terrorisme. Estats Units crec que té l'exèrcit més important del món, el Regne Unit li deu anar bastant al darrere, i França també. I els tres han patit atacs terroristes, d'unes dimensions colossals. És a dir, fins i tot els exèrcits de les primeres potències del món no tenen cap capacitat de prevenir ni de protegir els seus ciutadans d'un atac terrorista. Es parla molt de l'efecte dissuasiu dels exèrcits. La dissuasió vol dir que si tens un exèrcit prou potent, ningú s'atrevirà a atacar-te. Fa riure pensar que Catalunya pot tenir un exèrcit tan potent que pugui tenir una funció dissuasiva. Nosaltres quina és la funció dissuasiva que plantegem? Un poble cohesionat, amb poques desigualtats greus internes. Un poble només estarà disposat a donar la vida si allò que defensa té valor per a ell. 

 

El que vostès en diuen seguretat humana.

La seguretat humana és un concepte de Nacions Unides de fa dues o tres dècades, que bàsicament planteja això, que dins de l'estat del benestar s'enforteixi la cohesió social i aspectes com l'educació, la sanitat, els serveis socials, la protecció civil... Trump vol que gastem el 2% del PIB estant a l'OTAN. Espanya actualment destina el 0,9% del seu PIB. Doncs molt bé, dediquem aquest 2% a seguretat. Estem d'acord. Però comencem per assegurar-nos que aquí no hi ha pobresa, que no hi ha misèria, que som un exemple de cooperació internacional, de protecció civil interna i externa. Per què no posem els diners suficients per reorganitzar les ciutats, la producció, el transport, l'alimentació, adequadament? Aquests són els perills i amenaces que de debò tenim ara i que no estem contemplant. Dediquem el 2% del PIB a fer de Catalunya el país més segur del món en tots aquests aspectes. El tema està en si volem ser a la cua dels estats que tenen exèrcit o volem ser dels primers en ajuda humanitària, diplomàcia, prevenció i resolució de conflictes, ser amic de tothom i no enemic de la majoria dels països. Catalunya serà feble sempre que entri en dinàmiques de defensa de privilegis occidentals. 


Molt sovint es justifica que si Catalunya vol ser reconeguda internacionalment, ha de tenir un exèrcit. Què n'opina?

Tornem al mateix. 20.000 soldats catalans, quan a Europa n'hi ha 1.200.000, aportaran alguna cosa a la seguretat comuna i a la pau mundial? Et poso l'exemple dels Països Bàltics, que jo penso que és una inspiració per a Catalunya en el seu procés d'independència, per la via pacífica i no violenta. Ells van aconseguir la independència i van aconseguir rebutjar un intent de reocupació per part de la Unió Soviètica gràcies a la mobilització ciutadana. Tots tres van posar en marxa, en els primers anys, sistemes de defensa civil inspirats en el llibre de defensa per mitjans civils de Gene Sharp. El ministre d'un d'aquests països deia: 'Un país petit com el nostre no té cap possibilitat per la via armada de defensar-se. El que hem de fer és aconseguir la victòria des del punt de vista moral, econòmic i polític'. D'això es tracta.

 

Li proposo una situació hipotètica: Catalunya s'independitza per la via unilateral, i Espanya ho intenta impedir per mitjà de la força. Què ha de fer Catalunya per defendre's?

Hipòtesi número 1, amb un exèrcit. Però, on està aquest exèrcit? En sis mesos podem muntar un exèrcit? En 2 o en 4 anys? Si Catalunya aconsegueix la independència per la via pacífica, només pot mantenir-la per la via pacífica. És a dir, amb la força de la gent. Però no només anant a votar, o sortint a fer manifestacions, si no defensant una per una les seves institucions, els seus polítics, els seus funcionaris, el seu territori. Una manera de fer-ho és no cooperant. És a dir, de què serveix una suposada invasió d'un veí si la gent no compra els productes del veí, fa boicot generalitzat, fa inviable la recaptació d'impostos, bloqueja vies de comunicació? De què serveix un país que no treballa per tu? Et poso l'exemple de Praga, durant la invasió soviètica de Txecoslovàquia. Què va fer la gent? Canviava els noms dels carrers. Arribaven les tropes russes i no sabien on estaven. A les vies de tren fotien tots els trens en vies mortes. Sense fer un tret els van fer la vida impossible durant molt de temps. Al final el govern va claudicar.

 

Jordi Borràs

 

Creu que la gent es mobilitzaria d'aquesta manera?

Requereix un grau de cohesió interna molt important. I això vol dir també riscos, vol dir acceptar patiment. No ens pensem que les batalles no violentes no comporten patiment o fins i tot víctimes. La gran diferència és que tu no dónes arguments a l'altre de què ets un terrorista perquè has matat un soldat o un policia de l'altra banda. Perquè a partir d'aquest moment, que és el que estan esperant, se't gira tot. El que ha estat exemplar fins ara, mantenint una impecable posició no violenta en el procés, ha de continuar sent-ho el dia que es guanyi la independència, per més provocacions que hi hagi. Els Mossos, fins al dia que hi hagi la independència, ja ho ha dit el conseller, obeiran els jutges espanyols. Torna a ser el mateix. Qui està aconseguint la independència no són els nostres Mossos, no és la nostra força armada. Serà la gent al carrer. Votant. Doncs aquesta és la mateixa gent que ens hem d'organitzar.

 

En un conflicte internacional armat, quina ha de ser la posició de Catalunya?

Catalunya hauria de ser neutral des del punt de vista d'armament. No hauria de ser neutral des del punt de vista de posicionament a favor dels drets humans. Per tant, si els països europeus de l'OTAN estan infringint els drets humans, com han fet moltes vegades, en conflictes internacionals, Catalunya ho ha de denunciar, des de la seva posició petita, però ho ha de denunciar, i s'ha de posicionar. 

 

Quines estructures ha de tenir, aleshores, el sistema de defensa i seguretat català?

El primer que ha de fer és unificar la policia. Ara tenim Mossos i no sé quantes policies municipals. S'ha de tenir una policia organitzada, ben dotada, ben preparada, per la proximitat, per la prevenció del crim, del delicte, per l'ajuda a la gent, i per adaptar-se a les noves necessitats. L'Ajuntament de Barcelona acaba d'anunciar aquesta setmana que crea un cos de 60 mediadors socials que aniran a afrontar els conflictes dels veïns, de les terrasses, del soroll... Això per què es crea? Perquè la policia no ho sap fer. Això vol dir que tenim un munt de potencials conflictes que abans es resolien o passant o a base de garrotades, on es pot introduir intel·ligència. Per tant, el primer que cal és un sistema intel·ligent de seguretat interior, fonamentat amb una policia ben dotada d'entrada, molt democràtica, molt transparent. Una policia que no estigui aïllada de la ciutadania.

 

Jordi Borràs

 

Què més?

Una bona justícia. El que deia el Santi Vidal: no pot ser que tinguem la meitat de jutges que en altres llocs d'Europa. Una justícia ràpida, propera, que resolgui els conflictes de proximitat, que faci que no només els rics puguin guanyar plets. Una tercera estructura és un sistema integrat de protecció civil, que inclogui bombers, protecció civil, emergències, etc. Aquestes tres potes són les que donen cos institucional a la seguretat humana, i són les que poden actuar en el camp interior. I un cop actuïn en el camp interior molt bé poden ser exemple per a altres països de fora, poden fer formació fora, i poden fer intervenció fora. Però no intervenció com a exèrcit, sinó intervenció com a bons jutges, com a bons policies, com a bona protecció civil. 

 

Hi ha altres exemples de països que no tinguin exèrcit? 

Hi ha Costa Rica, per exemple, però és un país molt diferent. De totes maneres, de cada lloc pots aprendre alguna cosa. A Costa Rica va sorgir quan Estats Units, després de la Segona Guerra Mundial, va establir l'OTAN, i va fer també un tractat de tota Amèrica. I Costa Rica, amb un president d'origen català, el Figueres, va dir: 'Tinc problemes amb els països del voltant, la millor manera de defensar-me és no tenint exèrcit'. Li ha funcionat. Que després ha creat una guàrdia nacional, que ha anat intervenint en conflictes, d'acord. Però és dels països que ha tingut més diners per dedicar-los a cohesió interna. I dels països de la zona és el que està millor situat. Responc a la teva pregunta: N'hi ha, però cap és de les dimensions i rellevància que podria tenir Catalunya. Els països semblants en població i en territori, la majoria tenen exèrcit. Àustria, Dinamarca, són països que vénen d'un context en el qual això ha funcionat així, però en canvi per exemple Àustria s'ha mantingut en una espècie de neutralitat, ja no diguem Suïssa, que té exèrcit però que no té guerres des de fa molts segles. Per què? Perquè ha sabut utilitzar la seva singularitat no sent amenaça per ningú i sent un espai de trobada pels altres. Catalunya podria ser una Suïssa en moltes coses. Aprofitem-ho.

 

Una mena de model?

Jo crec que sí. Igual que Einstein va dir que els objectors són els pioners d'un món sense guerra, els estats sense exèrcit com Catalunya seran els pioners d'un món sense guerra. Totes les coses comencen algun dia. Fins ara no ha estat així. Però fins ara hi ha hagut molts estats que han aconseguit la independència per la via pacífica? No.

 

Jordi Borràs

 

Aquí és on volia arribar. El món sembla que va per una altra banda. Al món hi ha exèrcits. 

Quan Trump diu que tots els països de l'OTAN han de destinar un 2% del PIB a defensa que està dient? Estem en un galliner cuidat per guineus. Els 5 països membres permanents del Consell de Seguretat (Estats Units, Rússia, França, Anglaterra i Xina) són els 5 principals països que fabriquen i venen armes del món. I són els països que estan darrere de la majoria dels conflictes, de forma directa o indirecta. Ahir llegia un article que explicava com han hagut de privatitzar l'empresa que fabrica kalàixnikovs perquè augmentarà la producció un 30%. En moviments d'alliberament de tot el món venen kalàixnikovs. I és un negoci per Rússia. Això ho hem de fomentar? És el lobby del rifle, i els seus derivats, els que han de dirigir les polítiques de seguretat del món?

 

Intueixen quin model de seguretat i defensa es planteja el govern català en cas d'independència? Dijous presentaven aquest document al costat del conseller Romeva.

El que és obvi és que tenim un Institut Català Internacional per la Pau amb una trajectòria que altres països no tenen. Que tenim una llei de foment de la pau, feta pel Parlament. Que tenim una cultura de pau bastant consolidada, a diferència d'altres països que tenen una cultura de guerra i una cultura militarista. El conseller Romeva és un conseller sorgit d'aquests mateixos moviments. És un exemple que en un tema tan sensible com aquest hi ha complicitat entre ciutadania, institucions independents com l'ICIP i institucions polítiques com el Parlament o el Govern. Cap a on pot anar això? Tenim la mentalitat, tenim la vocació, tenim la motivació, tenim l'oportunitat i tindrem els recursos perquè la política pública de Catalunya, interna i externa, sigui exemplar. Fem-ho.



Comentaris
carles
Amb tot el respecte, crec que està equivocat.
Somia truites
Penso que aquest senyor té l'enorme sort de que la seva seguretat la garanteixen uns altres. Com si dius que no has de treballar perque el papa ja porta diners a casa. Mentalitat de poble immadur. Suïssa i el Japó són neutrals però tenen un exèrcit potent. Puerto Rico no té exèrcit perque és un protectorat dels USA.
Tampoc no cal policia
Ni tenir panys a les portes. Ni cal tancar el cotxe. Perque tothom és bona gent. La única cosa que ens cal per estar segurs és no entrar en dinàmiques de privilegi occidental.
No cal exèrcit?
Europa és segura senzillament perque forma part d'una aliança militar poderosíssima. Quan Europa era dèbil va patir invasions continuament. Dels huns, dels bàrbars, dels mongols, dels turcs.... Fins fa quatrecents anys els pirates del nord d'africa feien ràtzies als pobles de la costa com Calafell i mataven, robaven i s'emportaven esclaus. Jo prescindiria dels exèrcits quan ho facin primer els altres països. Els catalans encara no hem aconseguit tenir un estat i ja volem donar lliçons.
Àlvar Catalunya Nord
Aquest es el camí , i tenim la sort de poder fer un País nou, partim d'una fulla blanca i que els especialistes de la protecció civil s' hi posen a trava-llar, segur que es pot fer, seria una cosa fantàstica, una llum per al mòn
Joan Jaume
Amb tot el respecte crec que tenim aquí una bona base per discutir. No sé si Jordi Borràs té raó a 100%, el que sé, és que té més intel.ligència les seves propostes que molts partidaris de l'ús instintiu de la força.
Joan Jaume vol rectificar
Volia dir Martí Olivella encara que Jordi Borràs també té bones idees !
Pau
Deixem-nos de fer el kumbaià, que això és una cosa que ens perd als catalans... Tant naivisme, tant pacifisme infantiloide i, és clar, així acabem donant 12 escons a la CUP i ho espatllem tot.
Julivert
Si no ens cal exèrcit, com és que duem 300 anys ocupats? Com és que Israel en duia 1000? Algú realment es pot creure que Gibraltar i Israel serien lliures sense bons exèrcits darrera, només amb bones paraules?
Fat Boy
Potser els exercits no poden protegir al cent per cent del terrorisme pero miri Israel, al menys s'asseguren que els islamofeixistes vagin ben calents. Si no el convenc vagi a predicar als suecs, a veure que li diuen.
Joan P.
Quines bajanades! No hi ha cap país independent (exepte els micro-estats) que no en tingui. Costa Rica té una guàrdia nacional que ve a ser el mateix i Panamà està tutelat pels EUA. I que no em parli de Suïssa, si us plau, que té una despesa militar en % del PIB més gran que Espanya, un excèrcit tan gran com l'espanyol amb una població com Cat, que la gent té el fusell a casa, i no passen a la reserva fins als 40 anys. I, a sobre, estan associats al "programa de pau" de la OTAN!!!
Sergi
Ben al contrari, ens cal un bon exèrcit profesional, modern i democràtic. I entrar a l'OTAN el més aviat possible. També ens cal una bona policia de fronteres i una guardia costera com cal..
Josep
Sincerament, penso què hi toquen molt més els defensors de tenir forces armades convencionals i de participar en aliances internacionals. La feina dels Mossos ha de ser seguretat ciutadana i no de fer de guàrdia nacional. No se com és vol defensar la llibertat, independència, seguretat dels ciutadans i la pròpia integritat territorial un Estat què renúncia a defensar-se un mateix.
josep
Jo sols diria a aquest senyor què al món no li fan gaire cas. Les esquerres sueques, per exemple, en comptes de desarmar-se per apaivagar els russos, en canvi, tornen a instaurar el servei militar. Jo en canvi crec què val la pena estar armat per defensar "els privilegis occidentals" com: La democràcia o els drets humans.
Jordi(Català i Suís)
Dues remarques: l'exemple de Costa Rica és esbiaixat perquè en Figueres va participar en una guerra civil i fugí exiliat als USA. Costa Rica té un greu problema amb les armes que la majoria dels habitants tenen a casa. Suècia: tornen al sevei militar. Un acudit futurista: vull un Exèrcit Català per alliberar els territoris dels PPCC encara ocupats pels Espanyols. Després podríem allargar-nos fins a Madrid per ocupar-nos d'Ells i "aportar-los" la nostra llengua i cultura per la força si cal.
Jordi(Català i Suís)
El 1714 durant 4 mesos Barcelona va rebre 30'000 obusos d'arilleria. I la ciutat era ben petita. Qui eren els agressors ? Espanyols i Francesos. No eren pas "l'Estat Espanyol" o "La Casta de Madrid". El 1936-39 no cal ni esmentar-los però ho faré: Foren una altra volta els Espanyols i podien ésser feixistes, de dretes, d'esquerres, comunistes i anarquistes. Ens varen fotre per tot arreu. Ara tenim el mateix però Ells ja no poden fer el mateix. Recordeu la lletra de la Cançó dels Segadors.
Ramon
Cert, l'estat català podrà ser estrambòtic. Però esperem que no. Esperem que sigui normal.
sobrer
La mentalitat de l esclau en tot el seu explendor.
Europa sense exercit?
Senyor, no sap el que diu. Demà seriem carn d'olla de rusos, xinesos, o àrabs....
Reconquista 2.0
Som un país ocupat des de fa segles i a aquest setciències no se li acut ningú que ens vulgui ocupar un cop ens desocupem? Quin irresponsable! Sense exèrcit l'estat català no duraria ni un any.
Ernest
No té memòria. Amb uns veïns com els que tenim és imprescindible tenir un exèrcit ( evidentment cal discutir-ne el tipus), però vull recordar que no tenim frontera amb Holanda ni amb Suècia, ni amb Suïssa...
..no me'n recordo
El bonisme tendeix a simplificar les coses amb alegria. Costa Rica, un petit estat, petit estat sense exercit, sí.. però té un cos policial amb avions armats fins a les dents.
Ferran
Amb el veí que tenim la defensa de Catalunya passa per tenir Forces Armades de Defensa i uns excel·lents serveis d'intel·ligència.
Andreu
Està equivocat senyor, si realment volem la independència necessitem un exèrcit tal com el tenen Finlàndia, Àustria, Suïssa, Noruega o Holanda. Que Andorra no en té? És clar, perquè la seva integritat està garantida per França i Espanya. Que Costa Rica no en té? Perquè la seva integritat està garantida pels Estats Units. Qui garantirà la nostra integritat quan siguem independents? Espanya? No em faci riure senyor!
sobira
tots els paisos que s han independitzat a l europa del est tenen exercit a catalunya tenim que tenir exercit com qualsevol estat sense exercit estem desprotegits volem ser un estat o engarjolats 300 anys mes a les espanyes profundes i fosques per esser lliures i protegits millor tenir exercit
Terrassenc
El dia que tots els països del món renunciïn a tenir exèrcit Catalunya també podrà renunciar-hi. mentrestant no fotem invents i no ens pensem que som més llestos i més purs que els altres. Un estat ho és perquè controla i defensa el seu territori i per fer això es necessita un exèrcit. Volem la independència seriosament? Doncs si la volem hem de madurar, hem de tenir un exèrcit, i una marina, i un servei d'intel·ligència com té tothom.
No ho compro
L'exemple de Praga que posa és penós. La Primavera de Praga va ser un fracàs: els txecs es van revoltar però els tancs russos els van esclafar i van haver de continuar ocupats fins a la caiguda del Mur. Baixi a la terra, els exèrcits són necessaris per al manteniment de la sobirania, tots els estats en tenen un. Les pacifistes Suècia i Suïssa en tenen (i no són pas petits), la preciosa Irlanda en té, la civilitzada Dinamarca en té, i nosaltres, amb Espanya de veïna no n'hem de tenir? Au va!
es una opinio...
I ja està. Tot i entendre la seva proposta no mancada de rao, nomes fa falta mirar Israel. No es tracta tant de tenir un excèrcit capaç de repelir qualsevol invasio, sino de fer-se respectar. Em se d'uns ben a prop que es fregarien les mans, si al dia despres de la independència declaressim Catlunya pais sense defensa.
Si vols pau prepara't per a la guerra
Catalunya, com tots els països, necessita un exèrcit que dissuadeixi qualsevol agressor potencial. L'ésser humà no és bo per naturalesa, és egoista, es violent, és envejós, i posar l'altra galta només serveix per a que et facin més mal. No hauria de ser? Potser no, però així és.
Jim
Que vagi a explicar aquestes faules als grecs xipriotes amb mig país ocupat pels turcs (Turquia = Espanya = Erdogan = Rajoy) o al Sàhara, Tibet, etc etc etc.
Discurs tronat
Privilegis occidentals? La integritat territorial i la defensa del propi territori no són privilegis occidentals. Cuba, la Xina, Rússia, Veneçuela, tots tenen exèrcit. El Marroc, Egipte, Jordània, el Pakistan, tots tenen exèrcit. Guatemala, l'Argentina, el Paraguai, tots tenen exèrcit. No defensen "privilegis occidentals" tots aquests, oi que no? Defensen el seu territori i els seus ciutadans, el mateix que farem nosaltres amb un exèrcit català.
Josep
Citant Joan Sales a quaderns d'exili: "Tota llibertat és il·lusòria quan no és compta amb mitjans per defensar-la". Partint d'aquí el futur Estat Català. Haurà de disposar els mitjans dissuasoris adadequats per la mida, renda, població i situació per defensar la seva llibertat i les dels seus ciutadans. Tot i què ni Espanya ni França seran un amenaça per Catalunya. Catalunya haurà de ser dins del paraigües de l'OTAN i participar de la defensa comuna dels "privilegis occidentals".
Agusti
Es prou il.llustrador que tots i cadascun dels comentaristes que manifesten la seva opinio contrària a les propostes de Marti Olivella, no aporta cap argument digne d'aquest nom. Es pot estar o no d'acord amb ell, pero si hom vol rebatre-li la seva proposta, cal fer-ho amb arguments i no pas amb estirabots fruit de la mandra de reflexionar. Aixo si que denota immaduresa i no la proposta d'en Olivella. En fi...
Carles Viñals Casado
Catalunya porta 300 anys de genolls amb la mentaltat infantil del Sr.Olivella, i en tindrà 300 més si els catalans se l'escolten. Som tan babaus que tornarem a discutir aquest tema tantes vegades com l'il.luminat de torn el posi damunt la taula.
Carles Viñals Casado
Els objectors de consciència com el Sr.Olivella, entesos com aquells que rebutgen matar en defensa del seu país són sens dubte màximament respectables, però constitueixen una ínfima minoria del total dels qui es negaven a servir a l'exèrcit espanyol, i foren els únics sincers i honrats entre tots ells. Eren molt pocs els qui feien la "mili" de bon grat i entre ells em compto jo mateix; hi vaig anar creient de bona fe que complia un deure moral, tot i que no vaig trigar gaire en desencisar-me.
Carles Viñals Casado
A part dels qui no volien matar ni tan sols en defensa de la seva terra (i dels seus) cosa torno a dir, respectable, si era sincera, invocàven també (falsament) l'objecció de consciència: a) Els qui no volien servir a un exèrcit que no era el seu (l'espanyol), però obviament no gosàven dir.ho. b) Els qui no estàven disposats a passar gana, fred, cansament i altres penúries ni a l'exèrcit espanyol ni a cap altre, perquè es trobaven mol a gust a casa seva ben calentets i alimentats per la mama.
Carles Viñals Casado
El meu desencís, però, no em va fer-me penedir d'haver passat per l'exèrcit espanyol, car hi vaig entrar com a espanyol però en vaig sortir començant a sertirme'n català. Vaig aprendre les virtuts de l'organització i la disciplina, l'enduriment físic, el control de la por i el coneixement i maneig de les armes. Els oficials espanyols ens reconeixien als catalans com el millors tiradors de la companyía.
Carles Viñals Casado
Eren el anys 1963-64 a Saragossa. Jo en tenia 22-23; ara en faré aviat 76 i us sóc sincer si us dic que estaria més tranquil si, en els moments que vivim, els més joves que jo haguéssin passat per les mateixes o similars experiències
Arturet
Ja us el podeu ben confitar "un país normal", si això vol dir donar privilegis a militars, església i els quatre Millets de torn. Rebatre el senyor Olivella amb arguments és molt millor que dedicar-vos (alguns) a només llegir el titular i repetir com a lloros que ens cal un exèrcit. I de quines dimensions parlaríem? I amb quin entrenament? I quin armament? Suposo que per tindre respecte cal tindre armes atòmiques, míssils intercontinentals i una cabra legionària.
FRAN DUBÉ
Gràcies per la seva bona voluntat senyor Olivella. Es tracta de defensar (amb ajuda de les grans potències) la nostra terra. No d´anar a Cuba a bordo del Català...... el millor barco de guerra de la flota d´ultramar.
Quicu Fraret
El procés català ha arribat a cavall de la Revolta dels Somriures perquè fins ara hem viscut en un estadi històric de llibertats democràtiques. Això s'acaba. L'ecosistema polític mundial ha canviat. Ara, sembla que vingui una franca involució que comporta mudar el paradigma radical: Brexit, Trump, Marine Lepen, Putin, la crisi dels refugiats i l'ombra de la desintegració de la UE són prou preocupants. Necessitem un exèrcit perquè ens perquè Espnya ens respecti que només entén en testosterona

envia el comentari