Amb una intensificació notòria del tema català a la capital europea, l’eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker (Halle, Flandes, 1958) concedeix una entrevista al Món. És una cara coneguda de Nova Aliança Flamenca, partit que defensa la separació gradual de Flandes i que, a més, és el partit majoritari al parlament i el govern de Bèlgica. Coneix Catalunya, prové del periodisme i del món docent, amb un llarg currículum de professor universitari i presentador de la televisió pública. És el primer que trenca el tabú i acusa -directament, públicament- la justícia espanyola de parcialitat. Posa paraules a l’actualitat i explica detalls del seu paper en el desenvolupament dels esdeveniments.
Com veu tot el que està passant en els darrers mesos en relació a Catalunya i Espanya?
El que hem vist les últimes setmanes, especialment dies i hores, no té precedents. És molt preocupant. És inacceptable que això estigui passant a la Unió Europea, on se suposa que compartim alguns valors democràtics bàsics. On se suposa que la gent ha de ser lliure per expressar les seves opinions polítiques. I on se suposa que la gent té drets civils, drets polítics.
Fa pocs dies una jutge espanyola va decidir enviar a la presó vuit membres del Govern català…
Empresonar persones del govern, membres escollits a les urnes, és passar-se de la ratlla. No puc dir res més: és passar-se de la ratlla. Això són presos polítics i això no té lloc a la Unió Europea. Per primera vegada tenim presoners polítics a la Unió Europea i això és inacceptable. És realment una vergonya. És una vergonya que la Comissió Europea i els Estats Membres estiguin tan callats. El silenci em frustra, em commou i m’enfada.
Què creu que pot arribar a passar?
Aquí hi ha una escalada. Però sé el que no passarà. El que no passarà, és que d’aquesta manera resolguin el problema. No és a través de la intensificació. No és agafant membres electes del govern, polítics, o líders de la societat civil, com els Jordis. No és posant-los sota barrots que se solucionarà el problema. Al contrari. Només pots resoldre un problema polític, amb política, a través de diàleg. Això s’ha repetit molt sovint, també des del govern català i la societat catalana. El que estem vivint és una escalada i no condueix enlloc.
Ara Puigdemont i tres consellers del Govern català són a Brussel·les.
Ara Puigdemont i els seus consellers estan a Brussel·les, veurem què passa. Si seran o no extraditats és un tema del sistema jurídic belga. No és un tema que jo, com a polític, hagi de comentar, però acabaria devastat si arribessin a Espanya, on hi ha un sistema judicial que no és just ni independent. Aquesta és la meva opinió personal. Si això passa, estaré devastat. Jo em crec, almenys fins ara, el nostre sistema judicial. El jutge dictarà sentència.
El president de la Generalitat i els tres consellers estan assistits per un advocat flamenc.
Estan en mans d’un advocat molt bo, especialista en aquest tema. L’acord europeu d’extradició dels Estats Membres es va fer per facilitar l’extradició de persones acusades de terrorisme, culpables de delictes criminals. Això no és un delicte criminal. Organitzar una votació democràtica no és un delicte criminal. Estic segur que el nostre sistema judicial arribarà a la mateixa conclusió. Quan et demanen fins a 30 anys de presó, i més, pel que anomenen rebel·lió, per organitzar un vot democràtic, això és fora de tota proporció. Això ja no pertany als estàndards democràtics i espero que tothom ho vegi.
Creu que això afecta la política europea?
El primer ministre belga va condemnar immediatament l’endemà del referèndum la violència i ha demanat, en diverses ocasions, diàleg. Però, desafortunadament, veiem que a altres capitals europees tot és molt silenciós, o bé, s’escull, com alguns, fer costat a Madrid, i comprar la seva versió de les coses. Però és decisió nostra, crec, com a diputats del Parlament Europeu. Nosaltres representem els ciutadans d’Europa. Nosaltres no representem les capitals. Jo represento els ciutadans i és la nostra responsabilitat conscienciar sobre el que realment està passant a l’Estat espanyol. Jo faré el que pugui. Jo amb altres companys. En pot estar segur. En el Parlament Europeu, Catalunya té bons amics. No perquè la Comissió estigui en silenci, o les capitals estiguin en silenci, vol dir que Catalunya no té amics. Al contrari, els catalans tenen amics i nosaltres portarem la seva veu i ens organitzarem per fer que el cas català s’escolti.
Quan vostè parla d’aquest silenci, a què es refereix?
Sí, i és una vergonya. És una vergonya el silenci del senyor Timmermans que va ser molt ràpid i molt dur condemnant Polònia. Que va ser molt ràpid condemnant Hongria, i de manera encertada, jo li vaig donar suport amb això. Però estan molt silenciosos quan afecta el senyor Rajoy, per alguna raó, i nosaltres sabem la raó, evidentment: per raons partidistes. Però això no ha d’aparcar la nostra veu. Nosaltres volem debatre això al Parlament Europeu. Nosaltres volem confrontar els Comissaris amb això. I nosaltres volem que s’escoli una altra veu allà. Però és sempre el mateix. La Unió Europea és una unió d’interessos comercials i d’interessos nacionals. Ells es protegeixen entre ells, però se n’haurien d’adonar que aquesta Unió Europea és més que això, és una unió de valors, és una unió, també, pels ciutadans i els seus drets.
Què pot fer la Unió Europea?
No és una tasca fàcil. Ho sé. Però no ho puc fer sol. I no estic sol. Li asseguro. Catalunya té amics al Parlament Europeu. Nosaltres hem d’actuar units. Estic organitzant una conferència. A principis de desembre. El 7 de desembre. Una gran conferència amb parlamentaris, membres de parlament nacionals, parlamentaris europeus. De tot Europa. Persones parlamentàries des del Regne Unit fins a Finlàndia, d’on sigui d’Europa. Els estem convidant perquè atenguin una conferència a Brussel·les, al Parlament Europeu. Ajuntar tota aquesta gent i fer més eficients les nostres accions i els nostres punts de vista sobre això.
Què en pensa de les eleccions el 21 de desembre?
Els principals partits polítics catalans tenen una actitud constructiva, volen participar. Diuen: d’acord. Han acceptat el repte, el repte són les urnes, no els tribunals. És un problema polític, és una democràcia, acceptem el repte i participem en les eleccions. Això mostra, novament, una forta diferència d’actitud, entre les autoritats espanyoles i Catalunya. Però la pregunta és: seran realment lliures? Seran realment lliures, quan els líders polítics estan a la presó? En primer lloc, aquests líders polítics haurien de ser alliberats sense cap condició i Europa ha d’insistir en això també. Els líders polítics no pertanyen a les reixes, pertanyen als carrers, a les seves oficines, pertanyen al seu parlament, és allà on han de fer la seva feina. I accepta el repte democràtic. I participa. I accepta els resultats electorals. Però assegura, primer de tot, que són eleccions lliures i justes.
Posaran en marxa més iniciatives, com la conferència del 7 de desembre?
Sí. Nosaltres demanem un debat real a Estrasburg, a partir del 13 de novembre, Setmana d’Estrasburg. Amb el meu grup demanarem un debat seriós sobre això, volem que els Comissaris estiguin allà. Posem el tema sobre la taula i debatem-lo. Per part nostre intentarem posar el tema realment a l’agenda i treballaré de valent perquè així sigui juntament amb altres companys. I hem de veure quines altres iniciatives es poden prendre. Jo faré preguntes parlamentàries amb els meus companys sobre la manera que es comporta l’Estat espanyol i les accions que prenen. També estem estudiant els Tractats europeus per veure fins a quin punt Espanya no està seguint els estàndards que es van acordar en els Tractats.
El tema català, però, és un afer intern per a les institucions europees.
No hi estic d’acord, això no és un afer intern espanyol. Això és un afer europeu, que afecta Europa. Això ens afecta a tots els ciutadans europeus. Perquè la Unió Europea no és només una unió comercial, no és només un mercat únic, és més que això. Nosaltres hem acordat, en els Tractats, uns estàndards polítics i democràtics comuns. Això està escrit als Tractats, si un dels Estats Membre no segueix els estàndards, llavors és un tema europeu, i la Comissió Europea hauria d’actuar perquè s’han de restablir els drets dels ciutadans a tot Europa. I si no es restableixen els drets dels catalans avui, potser no es restabliran els meus o els de qualsevol altre ciutadà europeu demà. I aquest és el problema. Jo vull actuar ara per assegurar que els meus drets seran respectats demà.
