La factura de la llum també es decideix a les urnes

El PSOE i el PP han convertit aquest servei bàsic en un sistema de recaptació parafiscal per fer polítiques que haurien d’haver estat pagades amb altres impostos o amb els Pressupostos de l'Estat
La factura de la llum s'ha disparat un 80% en una dècada | Arxiu

 

 

La factura de la llum a l’Estat espanyol és de les més cares d’Europa. Però no sempre ha estat així, en només una dècada, el cost del servei per al consumidor s’ha disparat un 80%, uns 400 euros anuals més que el 2005. I per si no fos prou, el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, ha vaticinat que els consumidors acabaran el 2017 pagant 100 euros més de mitjana en el rebut de la llum que el 2016.

 

 

D’entrada, descodificar el rebut de la llum no és tasca fàcil. Hi apareixen diversos conceptes, que fan gairebé impossible que el client pugui saber quant pagarà exactament a final de mes. Per una banda hi ha els impostos –un 21% d’IVA i un 4,864% de l’impost especial sobre l’electricitat-, que suposen aproximadament un 26% de l’import total. El client també afronta el pagament pel consum i per la potència contractada, que equival aproximadament al 33% de la factura, i un tercer capítol, el dels costos regulats o peatges, que, com els impostos, queden en mans de l’executiu espanyol i que suposen el 41% del rebut.

 

 

Qui infla la factura?

 

 

En un moment de màxima crispació social pel preu disparat de la factura energètica, tothom busca culpables immediats, però no hi ha una sola raó que expliqui l’encariment d’un bé tan bàsic. Anem a pams. Quina responsabilitat tenen les empreses distribuïdores d’energia en els increments de la factura? “Les empreses no tenen marge per abaixar el preu d’aquest 33% de la factura, perquè els ve absolutament tot marcat. La prova és que les noves companyies que han entrat al mercat liberalitzat han introduït el mateix preu exactament, amb alguna oferta puntual. Perquè el mercat majorista supera àmbit d’un estat i forma part del mercat econòmic interior de la UE, i per tant, les regle són europees en aquest capítol”, assenyala a El Món Jordi Dolader, enginyer industrial i consultor energètic. De fet, no hi ha grans variacions en el preu de l’energia abans d’impostos a tot Europa.


El 67% de la factura són impostos i altres càrrecs diferenciats del consum. | La Sexta

 

La diferència entre països es troba en els apartats de la factura en què hi intervenen els governs. És a dir, la diferència és política: “Si comparem Espanya amb altres països europeus, la diferència de preu final de la factura no està en el cost de l’energia, que només és el 33% del total del nostre rebut, sinó en l’altre 67% que correspon a impostos, costos de les infraestructures de transport i altres conceptes que el govern espanyol inclou com si fos un calaix de sastre. Per tant, aquest biaix a l’alça en la factura espanyola és atribuïble a la política, a les decisions errònies preses pels governs espanyols del PSOE i del PP en els darrers vint anys”, sentencia Jordi Dolader.  

 

 

Moncloa decideix

 

 

Ras i curt, el 67% de la factura que paguem està determinada per decisions polítiques. I aquí hi ha marge. El consumidor espanyol paga un 21% d’IVA, a més d’un impost especial sobre l’electricitat d’un 4,864%. Però Europa no legisla sobre això, més enllà de dir que el mínim imposable de l’IVA general –el màxim- no pot ser inferior al 15%. A tall d’exemple, l’IVA sobre el consum d’energia al Regne Unit és del 5%, a Luxemburg i a Bèlgica és el 6%, Itàlia té el 10%, mentre que Irlanda grava el consum elèctric amb un 14%, França amb el 18% i Alemanya amb el 19%. El problema de l’Estat espanyol és que està en el punt de mira de Brussel·les, que desconfia que Madrid compleixi el màxim de dèficit imposat per al 2017, de manera que reduir ara impostos no sembla viable com a mínim a mig termini. A aquest desgavell pressupostari de l’Estat cal sumar-hi el famós dèficit tarifari, que a hores d’ara és de 30.000 milions.

 

 

Queda un altre 41% de la factura, en què s’hi inclouen els costos d’accés a l’energia, és a dir, totes les infraestructures per connectar-nos a les xarxes. Però més coses: “En aquest capítol els successius governs espanyols hi han posat de tot, també les primes a les renovables. Què carai té a veure això amb el cost d’accés a l’energia?”, es pregunta Jordi Dolader, que defensa que les primes a les renovables, herència de l’executiu del socialista Rodríguez Zapatero, “s’han de consignar als Pressupostos Generals de l’Estat o a través d’altres impostos que no vagin de forma lineal al consumidor d’un bé bàsic”. Aquest expert insisteix que “els governs del PP i el PSOE ho han fet rematadament malament en política energètica, i han pres decisions que hipotequen durant molts anys i pagarem tots els consumidors”, en referència a l’impuls a les energies renovables del govern del PSOE. En aquest sentit, deixa clar que n’és partidari, però que el problema va ser que “era una energia que a Espanya no estava madura i els costos eren elevadíssims”.


Les energies renovables acumulen un dèficit que també recau en la factura de la llum | Arxiu

 

 

Per contra, reconeix Deloder, intentar abaixar els costos regulats d’accés i transport de l’energia provocaria les queixes de les companyies, “que ja tenen dèficit tarifari i no podrien assumir els costos d’amortització”, i recorda que hi ha una trentena de judicis internacionals per la qüestió de les primes a les renovables, que pronostica que “acabarem pagant també els consumidors”.

 

 

Un sistema parafiscal

 

 

De fet, l’Estat espanyol, tant en governs del PP com del PSOE, ha acabat convertint la factura de la llum en una font de recaptació parafiscal per finançar el cost de polítiques industrials i territorials, que altrament haurien de ser pagades amb la creació de nous impostos o l’increment d’altres tributs. Políticament impopular. Però més ho és utilitzar un servei tan bàsic com el subministrament elèctric per endossar als ciutadans, rics i pobres, aturats, autònoms, treballadors o empresaris, la responsabilitat de finançar polítiques que haurien d’estar carregades als Pressupostos Generals de l’Estat o a impostos que no fossin socialment regressius.

 

 

Madrid pot fer dues coses si vol reduir la factura de la llum sense tocar l’IVA si és que Brussel·les li ho impedís. Com a mínim per garantir la protecció dels usuaris de menor renda, podria excloure els costos aliens al consum elèctric i consignar-los als PGE o en altres taxes, és a dir, fer política fiscal, o bé eximir els consumidors de rendes més baixes de pagar aquests costos afegits endossats per l’Estat, una qüestió de política social. Això també es decideix a les urnes.



Comentaris
Entre altres...
Entre els costos no energetics està el pagament de la vergonya del Castor, de les indemnitzacions per les nuclears, i del fiasco de castigar a les renovables.
Mira de que va la cosa...
En lo que el periodista comenta que no es comprensible la factura eléctrica, us diré que fa uns tres anys les elèctriques van proposar al govern de crear 80 maneres diferents per facturar .(Per tal de crear una incomprensió absoluta de la factura).Per sort en aquell moment ho van trobar tan abominable que no van permetre tal aberració.
Pas ja a les renovables
Una de les coses que avui en dia s'hauria de fer, i que elèctriques impedeixen influint amb els governants, es facilitar legalment la instal·lació domèstica de energies renovables (conjunts de foteelectriques i eòliques), que ja son amortitzables en menys de 10 anys. Però això sembla que no interesa al govern.
Porc rural
El rebut de la llum espanyol, un altre motiu per la independència.
carles
Però no parleu de la base a partir de la que hi ha els altres conceptes i impostos....no pot ser que el preu que s'aplica sigui el més car...és a dir, si produir energia a les nuclears val 5 i a les de cicle combinat si s han de fer servir per cobrir la demanda, 20, que tots, inclòs el que es produeix a les nuclears ho cobrin a 20...això es el que encareix...D'altra banda, si ens imposen la Mat, que, a més de per carregar-se el paisatge,que suposi el poder comprar energia a preu francès...
Un dels peatges
Anys enrere la pressió popular va frenar la instal·lació de noves nuclears, però les inversions que ja havien fet els que volten per els palcos del real madrid, es un dels peatges que estem pagant en el rebut de la llum.
Portes giratòries...
Hi ha 43 ex-polítics del PP i del PSOE, entre ells Felipe Gonzàlez i J.M. Aznar, "enchufados" (mai més ben dit) amb sous de SIS xifres /any a Endesa, Iberdrola, Gas Natural,.... "No hase falta desir nada más"....
Ramon
Robar els ciutadans per enrquir l'estat espanyol no està bé. Ara, robar per enriquir l'estat català, és una altra cosa.
JordiP
"polítiques que haurien d’haver estat pagades amb altres impostos o amb els Pressupostos de l'Estat". Magnífic. Quins "altres impostos"? O bé, quines partides dels "Pressupostos de l'Estat"? Perquè no hi més cira que la que crema. O sigui: els calers que entren al Pressupost, si no són extrets de les nostres butxaques a base de la factura elèctrica, hauran de ser "capturats" per un altre sistema. Per quin?
Osser
El Kw que tu prodeixes amb les teves plaques Fotovoltaiques es un Kw que no cobraria l'empresa subministradora ni se li podrien aplicar els extra-costos ni els impostos. D'aqui "l'impost al sol" i penalitzar l'autoconsum. Se'ls acabaria la bicoca de cobrar-nos el 67% que ens cobre de més!
tanqueu les de carbó
Sempre se li fot la culpa a les renovables quan són bàsiques per evitar una major desestabilització climàtica i no dependre de tercers països per produir electricitat. En canvi, les subvencions al carbó d'Astúries i Cantàbria tothom calla.

envia el comentari