El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
L’ombra de Franco encara plana sobre l’Ebre
  • CA

Francisco Franco va ser nomenat alcalde honorari i perpetu de tots els pobles de Tarragona l’any 1964. La relació del dictador amb les comarques tarragonines i les Terres de l’Ebre ha sigut especial i diferent. Una prova d’això és que al sud del Principat és on encara hi queda més simbologia franquista, amb Tortosa com a ciutat principal, d’acord amb el Memorial Democràtic. També cal recordar la història del poble d’El Poblenou del Delta, que fins el 2003 encara es deia Villafranco del Delta.

La historiadora i professora a la Universitat Rovira i Virgili Montserrat Duch (Tarragona, 1959) ha assenyalat, en declaracions a ‘El Món’, que “en una dictadura no hi ha iniciatives de la societat civil, és tot imposat des de dalt”. Duch ho diu en referència al nomenament de Franco com a alcalde honorari dels pobles tarragonins, que suposa “una d’adhesió bastant important al franquisme” tot i que recorda que “forma part dels rituals de la dictadura”.

Però per què aquesta relació entre Franco i les Terres de l’Ebre? ‘El Món’ ha parlat també amb l’historiador Josep Sànchez Cervelló (Flix, 1958), Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, fill adoptiu de Tarragona (des del 2014) i president d’Amics i Amigues de l’Ebre. Sànchez ha explicat a aquest diari que la gent de les Terres de l’Ebre “som els més catalans de tot, ja que som els únics que hem pogut triar si volíem ser catalans, valencians o aragonesos. I sempre hem volgut ser catalans”.

Segons l’historiador, la relació entre Franco i les Terres de l’Ebre és diferent perquè “els franquistes van arribar-hi a l’abril, abans que a la resta de Catalunya, i la repressió va començar abans”. A més, l’historiador flixanco ha detallat que les tropes franquistes van fer “una escabetxina brutal” a l’Ebre. “També cal tenir en compte que el territori és pobre, i les tensions i la violència entre el proletariat és més gran. Es parla sempre de supervivència. Va ser terrible”, ha argumentat. “Un cop van entrar els franquistes, viure als pobles petits va ser un autèntic drama”, ha continuat l’historiador.

Per la seva banda, Duch recorda la batalla de l’Ebre, que “deixa una gran petjada en tant que molts llocs van ser espai d’una de les batalles més decisives de la guerra”, i explica que “després de la guerra queda Corbera d’Ebre en runes, i es veu a molts pobles la presència forta del front, fet que genera una relació especial amb la memòria històrica, diferent d’altres zones”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa