Jordi Sànchez: “Per unes hores vam ser un Estat”

El president de l’ANC valora positivament l’actuació del Govern i els Mossos en els atemptats de Barcelona i Cambrils
El president de l'ANC, Jordi Sànchez | Abel Degà

 

Cada cop queda menys perquè arribi el referèndum de l’U d’Octubre. I encara menys queda perquè arribi la Diada d’enguany. I això el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, ho sap. De totes maneres, en aquesta entrevista a El Món assegura que ell sempre ha tingut “una gran tranquilitat” sobre el possible èxit o fracàs de les manifestacions independentistes dels darrers Onze de Setembre i avança que ja són més de 70.000 les persones que s’hi han inscrit aquest any. Sànchez no confia que després d’una victòria del ‘Sí’ en el referèndum l’Estat espanyol negociï una transició per la sortida de Catalunya, però es manté ferm que “Europa buscarà el diàleg” perquè “no es pot permetre una altra crisi”. El president de l’entitat s’ha reunit amb El Món a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada, i ha valorat que l’actuació dels Mossos en els atemptats de La Rambla i Cambrils demostra que “a Catalunya hi ha hagut un Estat”.

 

Comencem per la tragèdia de dijous. Era d’esperar que bona part de la premsa de Madrid barregés l’atemptat amb el procés d’independència?

Primer he de dir que ningú hagués volgut que el dijous a la tarda hagués existit. Tothom sabia que podia passar, però quan arriba és molt dur, incromprensible, i acaba generant molts nervis i molts dubtes. Tots coneixíem també la relació complicada de l’Estat amb el dibuix institucional pel que fa en el compromís de la lluita contra el terrorisme jihadista. I tots sabíem de les informacions no donades, però una de les reflexions que caldrà fer en aquest país un cop haguem tancat el dol de l’atemptat és sobre el capteniment d’alguns professionals i mitjans de comunicació; un comportament propi d’aquells que estan exclusivament centrats en una batalla política i sectària, i que han perdut els escrúpols deontològics de qualsevol professió, ja sigui per publicar una imatge impactant o per intentar preservar la seva particular bandera en una lluita política, en aquest cas el sobiranisme.


El va sorprendre?

I tant que em va sorprendre. I fa mal. Tots sabem a què juguem i on estem, però són d’una baixesa moral absoluta algunes editorials, informacions o reaccions d’alguns directors -tant de Catalunya com de l’Estat- que defensaven relats que clarament relacionaven l’atemptat amb el procés i el sobiranisme. Això posa sobre la taula que determinades actituds tenen poques possibilitats de ser regenerades; i per a alguns, tot val. Això és un problema tant per Catalunya com per tota la societat espanyola. 

"Els Mossos han entrat a la primera divisió de les policies per la porta d’honor amb un fet tan lamentable com aquest"| Josep Maria Montaner

 

Durant els darrers dies s’ha aplaudit molt l’actuació dels Mossos al voltant de l’atemptat.

Les imatges més impactants han sigut les diverses mostres de suport ciutadà a un cos policial. Malgrat la desgràcia, hi ha un element que hem de posar en valor: la capacitat d’actuació de les institucions catalanes, particularment d’ells i dels Serveis d’Emergències, amb les seves respectives direccions polítiques. Han tingut un comportament difícilment criticable.

 

Digne d’una estructura d’Estat?

Els Mossos han entrat a la primera divisió de les policies per la porta d’honor amb un fet tan lamentable com aquest. Crec que tots els intents de desacreditar els Mossos i la seva direcció com una policia que no està al servei del ciutadà, sinó al d’unes idees polítiques, han quedat anul·lats. La Junta de Seguretat havia estat bloquejada des de feia anys i no hi havia accés als organismes internacionals de coordinació policial. Però malgrat tot, tant la capacitat d’informació dels Mossos com l’operativa que es va fer la nit de dijous al conjunt del país van demostrar que el ciutadà pot confiar en aquest cos policial i que estem preparats per actuar amb normalitat. Tenim un Govern català eficaç, i un Govern espanyol que arribava tard. El poble pot confiar en unes institucions de primer nivell i amb capacitat de jugar a qualsevol de les divisions d’honor de tots els Estats. A Catalunya hi ha hagut un Estat. Raimon té una cançó que diu que ‘per unes hores vam ser lliures’. Doncs per unes hores vam ser un Estat, i això ha estat inequívoc.


Seguim parlant de la policia, però ara relacionada amb el referèndum de l’U d’Octubre. Els que vulguin participar en la consulta podran confiar en els Mossos?

Tenim un conseller que ha dit clarament que actuaran perquè aquell dia es voti amb normalitat. No tinc cap mena de dubte que, amb una llei del referèndum, amb un decret de convocatòria i amb un comandament de la policia com el que tenim, els Mossos tornaran a estar al servei dels ciutadans.

 

La campanya d’aquest referèndum començarà l’11-S o el 15-S?

Oficialment començarà la nit del dijous 14 de setembre, a les 00:00 del dia 15; encara que el ‘Sí’ està present arreu del país des de fa setmanes.

 

Però és evident que la Diada d’enguany tindrà més to de campanya que altres vegades.

És clar que aquest Onze de Setembre anirà marcat per l’U d’Octubre. I de fet l’11-S d’enguany té unes connotacions equivalents a les que va tenir la Diada del 77, no només perquè faci quaranta anys d’aquell dia, sinó perquè aquesta mobilització, igual que la de llavors, s’ubica en un moment clau. En un moment en què els ciutadans podem donar un tomb a una realitat política. I això va ser exactament el que va passar fa quaranta anys. Vam guanyar moltes coses, com el retorn del president Tarradellas -previ a la Constitució i a l’Estatut-. Estic convençut que reescriure la història sempre és arriscat, però si aquell 11-S al carrer no hagués hagut aquell milió i llarg de persones, el govern d’Adolfo Suárez no hagués accedit mai a recuperar la legitimitat republicana i l’autogovern. I ara ens juguem, en part, exactament el mateix: la victòria de l’1-O.

 

Aquest any les inscripcions per participar a la manifestació de la Diada estan funcionant molt bé. Alguna vegada has patit per si la mobilització no tenia èxit?

Això és una visió personal, segurament no compartida per altres companys, però jo tinc i he tingut sempre una gran tranquilitat amb l’11-S, perquè la gent és perfectament conscient del que ens juguem i té ganes que això funcioni. Aquest any anem força bé d’inscripcions. Les últimes dades que tenim és que més de 70.000 persones ja estan inscrites en la mobilització. Serà una gran Diada, perquè la gent sap que és molt important.

 

També va estar tranquil l’any passat? Aquell Onze de Setembre no estava marcat per cap data, a diferència d’altres Diades com la d’abans del 9-N de 2014 o el 27-S de 2015.

L’any passat va ser especialment el més complexe perquè no teníem una fita concreta a tocar… L’any passat no era res. Ni teníem el referèndum ni sabíem per on sortiria el sol, i a més havia estat un any molt complicat per la gestió entre el grup de Junts pel Sí i la CUP a l’hora d’intentar evitar el bloqueig. Era difícil, i vam optar per fer una mobilització descentralitzada a cinc localitats del país. Alguns dels indicadors que teníem no eren útils perquè la gent no s’inscrivia amb la mateixa intensitat, com va passar per exemple amb els autocars; molta gent no en demanava per anar a Salt des de Girona; i l’any passat va ser certament el més complexe, tot i que jo estava convençut que ens funcionaria.

 

Un any més tard ens trobem que tenim un nou Executiu pensat de cara a l’U d’Octubre. Després dels canvis que va fer Puigdemont, pensa que aquest Govern sí que és el del referèndum?

Indubtablement. I sobre això vull dir dues coses. La primera és que els canvis es fan per garantir la màxima eficàcia i orientació del conjunt del Govern de cara a l’1-O. Per tant, indubtablement, aquest Executiu és el del referèndum. I els consellers -els que ja hi eren i els que s’hi han incoporat- són els que ens portaran a la consulta. La segona és que molta gent ha volgut posar l’accent en què alguns els tremolen les cames, però jo vull trencar una llança a favor de tota la gent del primer Govern de Puigdemont. És molt important l’honestedat de tots els conellers que en un moment determinat van dir que es veien amb els ànims i la força per continuar o que creien que algú altre ho podia fer millor. Només els grans jugadors de futbol saben demanar el relleu en el minut 80. Això va demostrar que aquí hi ha un equip amb una bona direcció.

"Europa no es pot permetre una nova crisi. És molt evident que buscarà el diàleg"| Josep Maria Montaner

 

Això també ho podríem dir avui si la CUP no s’hagués plantat i ara tinguéssim un Govern d’Artur Mas?

Reescriure la història sempre és complicat. Sí que puc dir que avui no seríem on som sense aquell canvi de Govern i sense la contribució imprescindible i determinant d’Artur Mas en el procés. Crec que en aquell relleu va ser determinant l’actitud d’equip de l’Executiu, presidit per Puigdemont, del PDeCAT, i d’Esquerra Republicana, presidida pel vicepresident Oriol Junqueras. Per tant, la confiança és absoluta. Si algú creu que encara tenim obstacles, s’equivoca absolutament.

 

Ha tingut la sensació que el procés ha depès directament de l’ANC quan hi ha hagut algun desacord entre el PDeCAT, ERC i CUP?

Seria molt pretensiós dir-ho. Els èxits del procés han estat col·lectius. Nosaltres en moments determinats hem sabut arriscar. I depenent del moment hem usat estils diferents. Quan la presidència de l’Assemblea estava en mans de la presidenta Forcadell, s’obtava per demanar “President, posi les urnes”, que era una manera de fer; i el meu estil era sensiblement diferent. Crec que quan toqui s’explicaran les aportacions que cada entitat, moviment i col·lectiu ha fet. L’èxit és absolutament coral, però sí que és indubtable que l’ANC ha estat determinant en moments clau. Ho va ser en el 9-N, en el 27-S, en l’acord de JxSí i la CUP, en la proposta del referèndum, i ho està sent en aquests moments. Tant el president actual com l’anterior i la resta dels parlamentaris saben que darrere de l’ANC hi ha una realitat molt forta necessària per acabar el procés de l’1-O.

 

Confia que l’Estat espanyol voldrà negociar un procés de transició de la separació amb Catalunya si el ‘Sí’ acaba guanyant en el referèndum?

M’agradaria, però no hi confio. No voldrà negociar, però estic convençut que la comunitat internacional l’obligarà a fer-ho. No és imaginable a l’Europa del segle XXI el naixement d’un nou Estat sense un procés de negociació. Seria enormement traumàtic i perdria Espanya, Catalunya i Europa.

 

Però Europa no ha pressionat perquè l’Estat pactés un referèndum.

Perquè fins ara no han tingut cap necessitat de fer-ho. Fins ara a Catalunya hem evidenciat un conflicte manenint-nos en un acord de demanda política. En el moment que fem el pas i passem a l’escenari de prendre decisions, Europa passarà a estar directament involucrada en el conflicte. I si la política és pragmatisme, l’europea és pragmatisme a l’enèssima potència. Per tant, tothom sap reconèixer que l’Estat espanyol ha fracassat estrepitosament en els intents d’amagar el conflicte en l’àmbit domèstic per fer creure que això només importava a Catalunya. I tothom sap el nombre de països europeus que han vingut a Catalunya a parlar amb el Govern, els partits i les entitats. Europa no es pot permetre una nova crisi. És molt evident que buscarà el diàleg.



Comentaris
ferran
La prova de la gran actuació dels mossos, és l’atac de banyes que pateixen certs aparells de l’estat...El mèrit més gran dels mossos és desarticular una cèl·lula de criminals, sense la informació que sí disposaven altres policies Europees respecte dels viatges de l’imam de Ripoll.
Vicenç Ramoneda
Jordi Sànchez: “Per unes hores vam ser un Estat”. Jo he notat una gran diferència entre ser espanyol per la força o pertànyer a la República de Catalunya! PS: Sort que només falten 39 dies pel Referèndum i la restauració de l'estat català serà un fet i ens traurem els absolutistes del damunt!
Estem preparats
Després de l'experiència viscuda, crec que "Estem preparats" com a un lema de la campnaya del Sí estaria bé.
LUIS
Catalunya ha podido por unas horas moverse libremente y el mundo ha visto que funciona por si sola como cualquier otro estado serio. El problema lo van a tener las españas sin Catalunya, cuando tengan que sacar las castañas del fuego ellos solitos, en lo economico, en lo logistico, en lo operativo, en todo, conociendo la forma de ser mayoritaria, agresiva y poco inteligente, se matan entre ellos, va a haber un puerto hurraco por semana.
vit
L'Imam havia estat condemnat a Castelló, la policia nacional o la guardia civil que van fer? Si tenien informació perquè no la van compartir amb les mossos? La resta és parlar per parlar.
Menudo estado.
Dónde el representante más importante de la principal estructura deportiva se cahondea de sus socios. Todo un ejemplo, el mundo nos mira y se cachondea.
Pepo
No no, vam ser, no. Som un estat de fet. Hem anat desconnectant individualment i ara ho hem fet institucionalment. Sabem que ho som. Prou de lamentacions i endavant les atxes.
doncs... per que no continuem...
Un estat republicà, separat d'Espanya. No necessitem gens a Espanya. Es Espanya que ens necessita i per això ens maltracta.
wanda
hipótesis disparatada...... ¿conocía el estado español que se iba a cometer un atentado brutal contra la Sagrada Familia , que provocaría su destrucción mas cientos de muertos?.....y así destruir y socavar el apoyo a la independencia....incompetencia, ejercito en las calles, medios de la caverna .......
Alfons Sentís
En Sánchez és especialista a destrempar. "Vam ser", diu. En passat. Des de fa dies que la majoria de la ciutadania ha assumit que ja ens comportem com un estat, i amb les declaracions dels representants públics, polítics o no, s'ha d'ajudar a refermar aquesta sensació.
Isma
L'actuació dels comandaments polítics del departament d'interior i dels mossos ha estat desastrossa, de dalt a baix. Cada dia que passa coneixem noves dades, algunes d'elles esgarrifoses, que denoten una incompetència brutal, gairebé criminal, del talibà Conseller Forn i del drapaire, vull dir Trapero.
Sànchez ven la seva diada
Lo d'estat per unes hores em recorda aquell antic concurs televisiu "Reina por un dia" d'en José Luís Barcelona.
“Per unes hores vam ser un Estat”
am el 5% dels impostos !
El Gobierno mete la Ertzaintza en la Europol y deja fuera los Mossos
El Gobierno mete la Ertzaintza en la Europol y deja fuera los Mossos
Sin seguridad no hay Estado «Fuera de nuestras fronteras nadie entiende que Policía Nacional y Guardia Civil hayan estado ausentes por decisión de los Mossos y que el propio Gobierno de la Nación esté siendo un mero espectador. Hay que recordar un concepto elemental que parece que algunos se resiste
Sin seguridad no hay Estado «Fuera de nuestras fronteras nadie entiende que Policía Nacional y Guardia Civil hayan estado ausentes por decisión de los Mossos y que el propio Gobierno de la Nación esté siendo un mero espectador. Hay que recordar un concepto elemental que parece que algunos se resisten a admitir: que si el Gobierno no tiene en sus manos la seguridad del Estado, el Estado desaparece»
toma ya !!
Els VASCOS am el 100x100 dels impostos no son un ESTAT , , i nossaltres am el 5% dels impostos som un ESTAT !!
sixtus
Si, ja varem matar els primers enemics. Els estats es fan amb polvora. Que n'estic de content!
Independencia
Crec que el Sanchez es el pitjor president que pot tenir l'ANC.

envia el comentari