Els Joglars 1977 - Govern i Jordis 2017: 40 anys de presos polítics a l’Estat

Aquest desembre es compleixen quatre dècades de l'empresonament i exili de la companyia teatral que va crear 'La Torna', una obra que retratava les institucions franquistes

“Nosaltres en el silenci, vosaltres en el crit. La feina fotuda la porteu vosaltres, és una lluita que va molt més lluny que la nostra llibertat”. És una carta escrita des de la presó, però no és de cap membre del Govern o dels Jordis. Es tracta d’una missiva redactada ara fa quasi quaranta anys, des de la Model. Ja feia uns mesos que quatre membres de la companyia Els Joglars es trobaven empresonats després d’haver estat jutjats per un consell de guerra.

Dibuix per a l'adhesiu de la campanya de llibertat d'expressió contra la prohibició de La Torna i l'empresonament d'Els Joglars
Dibuix per a l'adhesiu de la campanya de llibertat d'expressió contra la prohibició de La Torna i l'empresonament d'Els Joglars | Fabià Puigserver i Teresa Calafell

El 15 d’octubre de 1977 s’aprova la Llei d’Amnistia, però no s’acaben els presos polítics a l’Estat espanyol. Albert Boadella, director artístic d’Els Joglars, va ser empresonat de manera preventiva exactament dos mesos més tard, el 15 de desembre del 77, per haver participat en la creació col·lectiva de La Torna.

 


L'obra

 

La Torna explicava el consell de guerra que havia acabat decretant pena de mort per Georg Michael Welzel, conegut com Heinz Ches, un ciutadà alemany que va reconèixer haver matat un guàrdia civil amb una escopeta però que sempre va negar un segon delicte pel que també el van acabar culpant: un intent d’assassinat a un altre guàrdia civil sis dies abans. La pena de mort de Ches va servir per justificar l’assassinat a Salvador Puig Antich, també acusat d’haver matat un policia. Tots dos van ser executats el mateix dia a garrot vil. D’aquesta manera, el règim franquista podia dir que havien matat Puig Antich per ser culpable de la mort del policia i no per ser anarquista. Al dia següent, tots els diaris mostraven les seves dues cares, i no només la del militant del MIL. És a dir, que Ches fou la torna de Puig Antich, allò que el comerciant afegeix de més perquè encaixi amb el pes just que demana el client. D’aquí ve el nom.

Representació de La Torna
Representació de La Torna| Pau Barceló

Els Joglars van fer una comèdia per denunciar aquell consell de guerra, i en l’obra es burlaven dels militars. Tal i com explica el llibre Joglars 77, del escenario al trullo -escrit pels components de la companyia excepte en Boadella-, setmanes abans d’estrenar al teatre Barbastre (Osca) el dia 7 de setembre del 77, el director va ensumar-se que l’obra estava agafant un pes reivindicatiu força gruixut i que podria comportar conseqüències. De totes maneres, tots van voler tirar endavant el projecte i van assumir que l’obra havia estat creada col·lectivament. “Ens esperàvem una multa, o que ens prohibissin l’obra, però no que acabéssim a la presó i a l’exili”, explica a El Món Ferran Rañé, membre de la companyia durant aquells anys i un dels autors i actors de La Torna.

Ferran Rañé, un dels autors i actors de La Torna
Ferran Rañé, un dels autors i actors de La Torna | Jordi Borràs

 

Suárez i els militars

 

"El cas Boadella s’ha de situar en la mala relació entre els militars i el president del govern espanyol", explica l'historiador Joan B.Culla a aquest diari. Hi havia tensió entre els militars i Suárez; "volien demostrar que encara tenien un tros de la paella", afegeix Rañé. Culla assenyala que "els aparells de l'Estat encara eren feixistes, i aquest tema va posar de relleu que encara estava en vigor la Ley de Jurisdicciones", una llei aprovada l'any 1906 que atorgava a l'exèrcit el poder de jutjar totes aquelles ofenses orals o escrites (com el text de La Torna) a la unitat d'Espanya, els seus símbols, i l'Exèrcit.

 

 

Cronologia dels fets

L’obra s’estrena, funciona, i la gira continua. Però el 19 de novembre, a Granollers, un cacic, amic del règim, veu l’obra. L’home s’escandalitza i passa la informació a l’Exèrcit. El dia 30 d’aquell mes, quan Els Joglars han d’actuar a Reus, reben una trucada. La persona que hi ha darrere el telèfon no s’identifica, però amenaça la companyia i els avisa que han d’aturar les funcions de l’obra. Els membres responen que això no ho poden fer, i menys si qui ho demana és una veu desconeguda. Els Joglars, per tant, acaben fent aquella funció. Va ser l’últim cop que van actuar junts.
Joglars 77, del escenario al trullo
Joglars 77, del escenario al trullo| Jordi Borràs

Prohibeixen l’obra i citen a declarar el director artístic davant del coronel Enrique Nieto Martínez el 12 i 15 de desembre d’aquell any. En totes dues declaracions, Albert Boadella diu el mateix: que no tenien intenció d’ofendre ningú i que l’obra ha estat creada de manera col·lectiva. Acaba detingut i empresonat preventivament a l’espera de judici a la presó Model. Nieto, veient que Boadella insisteix que La Torna és una coautoria, cita a declarar els altres membres dos dies després. En aquelles declaracions, tots reconeixen que l’obra l’han creada entre tots però queden en llibertat condicional a l’espera de judici.

 

27 i 28 de febrer del 77 - Fuga, exili i empresonament

 

Boadella va fingir una malaltia provocant-se vòmits amb sang coagulada a la Model, i dies després el van ingressar a l’Hospital Clínic, on s’hi va passar un mes. El 27 de febrer els militars van informar als advocats dels Joglars que el dia següent hi hauria el consell de guerra. A les quatre de la tarda d’aquell dia, el director artístic protagonitza una fugida èpica del Clínic; es disfressa amb una bata, una perruca i unes ulleres i s’escapa saltant a través de les finestres de l’hospital. Pel que fa als actors, Ferran Rañé i Elisa Crehuet, amb una filla de tres mesos, decideixen exiliar-se a França. Gabi Renom és detingut pels grisos aquell vespre a Girona i empresonat. Myriam de Maeztu, Andreu Solsona i Arnau Vilardebò accepten acabar a la presó i el dia 28 es presenten al judici. Degut a la fuga de Boadella i a què un guàrdia civil no va deixar entrar Vilardebò i Solsona a la caserna del Bruc perquè no es creia que fossin els processats, el consell de guerra es va posposar fins el 6 de març del 78. De totes maneres, els quatre intèrprets i autors que es trobaven a Barcelona van acabar detinguts i empresonats preventivament a la Model.


Autoritzada a tots els públics

 

Si bé un dels arguments per defensar que els actuals membres del Govern han estat empresonats de manera injusta és que van portar a la pràctica un programa electoral independentista que ja havia estat aprovat, una de les incongruències en el cas de La Torna és que l’obra havia passat sense cap problema la censura.

Document del Ministerio de Información y Turismo que acredita que La Torna va passar la censura
Document del Ministerio de Información y Turismo que acredita que La Torna va passar la censura | Arxiu Institut del Teatre

Puigdemont, Rañé i les rodes de premsa

 

Rañé opina que el cas de La Torna i el de la judicialització de l'independentisme tenen paral·lelismes. "Anant a presó s'estava donant entitat al fenomen" i era una manera de posar en evidència que la repressió a l'Estat continuava existint, diu, en relació als autors que van presentar-se a la caserna del Bruc i als consellers que van declarar a l'Audiència Nacional. I afegeix que quan ell va exiliar-se a França va convocar una roda de premsa per informar l'estranger del que estava passant a l'Estat espanyol. "A mi el que m'interessava era que Europa conegués aquesta informació", assenyala; tot i que afegeix que en aquell moment la història era "sorprenent i nova", no com en el cas de Puigdemont. "Els Joglars buscan apoyo internacional", titula el diari Tele/eXpres el 15 de febrer del 78.

 

 

Injustícia i oblit

 

Els Joglars van ser condemnats per haver estat autors, i no intèrprets, d’aquell text. Tots els membres de la companyia, inclòs Boadella, van ser honestos i van reconèixer la coautoria de La Torna. L’actriu Obdúlia Peredo, que substituïa Elisa Crehuet degut al seu embaràs, mai va ser detinguda ni va estar en cerca i captura ja que ella no va formar part de la creació.

 

I aquí és on té lloc la segona injustícia. L’any 1999 Albert Boadella registra La Torna al seu nom. Amb tot l’aldarull que havia hagut als anys 70 al voltant de l’obra, la peça mai s’havia acabat registrant a l’SGAE. Sis anys després, Boadella va presentar al teatre Romea La Torna de la Torna, una recreació de la peça original. És per aquest motiu que els altres creadors van reclamar-li els drets d’autor que els corresponien. El director artístic s’hi va resistir i el cas va acabar als tribunals, una altra vegada. Boadella, però, va guanyar el judici.

 

Les set persones que van participar a la creació col·lectiva de La Torna van patir la presó i l’exili per culpa d’un Estat que encara tenia moltes arrels franquistes. Els sis autors que van reclamar a Boadella la coautoria van manifestar el 2005 que lluitaven "contra l'oblit a què se'ns ha condemnat". Aquests artistes tenen nom i cognoms, i són l’Andreu Solsona, l’Arnau Vilardebò, el Gabi Renom, la Myriam de Maeztu, l’Elisa Crehuet i el Ferran Rañé.

---------

  • El Món ha contactat amb Albert Boadella però no ha volgut fer cap declaració.
Andreu Solsona, Arnau Vilardebó i Gabi Renom, empresonats a la Model de Barcelona (Arxiu Institut del Teatre)
Andreu Solsona, Arnau Vilardebó i Gabi Renom, empresonats a la Model de Barcelona (Arxiu Institut del Teatre) | Pilar Aymerich

 

Bonus Track

 

Rañé va acabar tornant a casa, però d'una manera especial. Tal i com explica a aquest diari, va inventar-se un nom (Joan Dupont) amb el qual va estrenar una obra que es passava a Barcelona. Diu que està convençut que els militars i els policies van veure d'una hora lluny que aquell tal Dupont era ell -ja que oferia entrevistes i deia que 'el Ferran Rañé' dirigia l'espectacle des de França-, però que no el van detenir perquè ja els deuria fer "mandra"

 

Uns anys després, Rañé es trobava a Mallorca durant la gira de Glups!! de Dagoll Dagom. Aquella nit l'acabaria passant al calabòs. Uns policies van entrar a l'hotel on la companyia s'allotjava, van repassar el registre de visitants, van identificar el nom de Ferran Rañé, i van adonar-se que encara estava en cerca i captura. "De cop van picar a l'habitació. Era molt d'hora i vaig pensar que em despertaven per anar a actuar a la sessió infantil", explica. "Vaig obrir la porta, vaig veure els agents, i abans que em diguessin res, vaig dir: ¡Ui, De esto hace mucho tiempo ya!"

 



Comentaris
anselm llorenç
La repetició de la Història: la tragèdia i la farsa.
Espero que els nostres electes
no es grillin com l'Albert Bord Boadella
Ramon
Jordi Pujol i Albert Boadella són, al meu parer, els dos catalans més valuosos i importants d'aquests darrers cinquanta anys. M'encantaria que la Catalunya ja lliure els retés un homenatge conjunt i naturalment en vida.
Boadella sempre ha estat un farsant
Sepet
La comparacio mes exacta es amb Ferrer i Guardia, encara que i no sera per fslta de ganes, mes suau.
Pere
La desesperació fa comparar defensors democrates de la llibertat d'expressió amb aprenents de dictador amb els bolquers bruts...
Lluís Nicolau
Recordo que la primera manifestació en la que vaig participar, a la Plaça Universitat va ser per la llibertat d'expressió i a favor dels Joglars, també del Boadella. Boadella qui t'ha vist i qui ets ara. El bufó de la cort. Un caragirat que ets capaç de quedar-te els diners que no son teus.
Pressos comuns
Dir-li a aquests politics mediocres i subvencionats pressos polítics és un insult als pressos polítics que hi han hagut en el passat a Espanya i als que avui dia encara hi han arreu del món. Us tindria que fer vergonya.
andreuza
El franquisme es un càncer tant arrelat a les ments espanyoles, que 40 anys de la seva presunta curació fa metàstasi per totes bandes.. Vergonya d'estat.
Joan collell vila
Aquest payo no es recorda de la gente que el defensabe en es un capullo i un desgraciat

envia el comentari