El franquisme va represaliar la família de Llarena per catalanistes

Les avantpassats de Llarena van ser republicans, catalanistes, simpatitzants de l’aixecament de Jaca, del CADCI i van enviar nens de la guerra cap a Rússia

Torregrossa. Un poble del Pla d’Urgell al què s’hi arriba per dues carreteres envoltades de camps treballats pels canals del regadiu. Les pluges dels darrers dies han deixat un paisatge de postal. Tot està florit. Tot és verd. Els Mossos aturen els vehicles a la carretera de Mollerussa, la rica capital comarcal. S’ha estimbat un cotxe tot saltant pel voral. És mig matí. 

 

Tot just entrant al poble, un camí a la dreta et porta de pet al cementiri. “Sempre és obert”, assegura un senyor que camina pels vorals de l’entrada. El centre del cementiri és un bon jaç de gespa. Les parets són els nínxols. Entre ells, un passadís fred amb els noms dels afussellats durant la guerra civil. Entrant a mà dreta hi ha un nínxol polit, gris i cuidat. Hi ha tres flors de roba. Una senyora explica que “les de roba duren més que les de plàstic, que amb el temps es fan marrons”.

El nínxol de Toribio Llarena a Torregrossa
El nínxol de Toribio Llarena a Torregrossa | Quico Sallés

 

 

 

Al nínxol s’hi llegeix “Toribio Llarena López - Secretario de este ayuntamiento”. Un nínxol que guarda l’arrencada de la nissaga de qui a hores d’ara està marcant la política catalana, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Toribio és l’inici de la història d’una família de pedagogs i comerciants tan innovadors i catalanistes que foren represaliats pel franquisme. Llegits els documents i recollint els testimonis d’un poble on la política encara es viu amb reminiscències de sang, la conclusió és que el besavi, l’avi i els oncles de l’actual fuet judicial del procés mirarien la política catalana amb uns ulls ben diferents. Què en pensaria l’avi de Pablo Llarena que va felicitar la República Catalana proclamada per Francesc Macià de la feina del seu nét?

 

Telegrama publicat a La Publicitat de Joan Llarena enviat després de la proclamació de la República per part de Macià
Telegrama publicat a La Publicitat de Joan Llarena enviat després de la proclamació de la República per part de Macià | La Publicitat Arca

 


“No n’estàvem gaire al cas d’això dels Llarena, tot i que aquí la política es viu, diem-ne que de manera intensa”, admet l’alcalde del municipi Josep Maria Puig, d’ERC, que detalla les dades electorals i del poble amb una agilitat encomiable. Fem un cafè i recorda que a Torregrossa, l’1-O van sortir cent i escaig vots del ‘no’. Reconeix que el poble està “molt polaritzat entre la dreta i l’esquerra”. De fet, han tret els dos monuments als caiguts -un dels nacionals i un que van posar els socialistes- i ara només hi ha una placa al cementiri. “Hem suavitzat la divisió”, subratlla somrient.

 

Porta uns dies buscant actes amb la signatura d’en Toribio, “però van haver molts documents que amb l’arribada de la democràcia van desaparèixer”. L’alcalde ara també para l’orella entre els veïns. Tothom ara està interessat en la genealogia d’en Llarena. Qui els coneix bé, per això, certifica que a “en Pablo fa tres o quatre anys que no se’l veu”.  “No puja ni a buscar oli”, constata un home amb els ronyons castigats pel camp i amagat rere una barba blanca.  

 

Ramon Manuel Ribelles, amb l'arbre genealògic que ha fet dels Llarena
Ramon Manuel Ribelles, amb l'arbre genealògic que ha fet dels Llarena | Quico Sallés

 

“Tot comença passejant pel cementiri, això de passejar pels cementiris ho fem als pobles, i havia vist la làpida infinitat de vegades… i un dia vaig pensar, quins nassos tindria que tu fossis un parent del jutge Llarena!”, narra amb traça Ramon Manuel Ribelles, un apassionat mestre de Mollerussa que es va animar a fer l’arbre geneològic dels Llarena i que ha obert la caixa dels trons. Ribelles ha acumulat una bona quantitat de documents de la història de la família i la relació, no només amb Torregrossa, sinó amb Catalunya. Ribelles detalla a El Món la vida i miracles dels fills del secretari Toribio, republicans de cor i convenciment, fins al punt que algun participava en les assemblees del CADCI, altres maldaven per la República i altres eren professors de català. Però cal anar més enrere. 

 

 

Al carrer Lleida de Torregrossa, una senyora gran em porta a casa d’una altra senyora. En sap més detalls. “Gairebé ho sap tot!”, sentencia. La senyora no vol que publiquem el seu nom. La seva padrina va conèixer en Toribio en fer-li uns papers. "Li va portar orelletes de lo contenta que es va posar pels papers que li havia arreglat i des de llavors va ser com de la família", confessa.  Posa dues cadires. Sobre la falda hi deixa un bon grapat de fotografies antiquíssimes. “Jo vaig conèixer la família”, avisa. “En Toribio va néixer a Burgos i va guanyar les oposicions a secretari d’ajuntament, i el primer destí li va tocar a Ulldecona”, enceta. 

 

 

“Es va enamorar perdudament de la Maria Cinta Luna, d’Ulldecona, era molt guapa, fins i tot de gran feia patxoca!”, indica. “Però com que ell era un pelacanyes, la família -que tenia calerons i terres- no els deixaven casar… i ell, llavors… la va ‘raptar’! Bé, ja m’entens… van fugir a Cartagena per poder viure junts… ja saps joves….”, afegeix la senyora en animada conversa mentre mostra fotos ben cuidades de tots els personatges. “A Cartagena, ella es va quedar embarassada i llavors la seva família no va tenir més remei que deixar-los casar i un cop casats, van tornar a Ulldecona, després a Albinyana, després a Cervià de les Garrigues on va nèixer en Joan Jesús Llarena- un dels sis fills- fins que va arribar a Torregrossa on hi va morir”, conclou. 

 

 

“Era molt amic del meu pare, van fer moltes coses junts, fins i tot, l’ensenyament obligatori als infants de Torregrossa, per tal que no anessin a treballar de ben menuts”, remarca en Josep Aldomà, fill petit de l’alcalde Jaume Aldomà, del que fou secretari en Toribio Llarena i afusellat per ordre del Tribunal Popular, el setembre del 1936. “El meu pare era íntim d’en Macià i de retruc, en Toribio el va conèixer moltíssim”, detalla Aldomà que malgrat  els 90 anys i una operació de fèmur té una memòria flamenca i endreçada. Una jove del poble, l’Anna Iglesias no té cap problema en ensenyar documents signats per en Toribio Llarena que ha restaurat fa poc temps. Toribio ha deixat empremta al poble i, sobretot família. 

Un dels documents oficials signats per Toribio Llarena com a secretari municipal de Torregrossa
Un dels documents oficials signats per Toribio Llarena com a secretari municipal de Torregrossa | Anna Iglésies

 


Un retalla de Crònica de las Merindades on lloa la figura de Juan Llarena
Un retall de Crònica de las Merindades on lloa la figura de Juan Llarena | Crónica de las Merindades

 

 

Joan Jesús Llarena Luna és l’avi de Pablo Llarena i un home amb un sorprenent historial de pedagog atesa la profunda investigació del mestre Ribelles. Inspector d’ensenyament a Lleida, admirador de la Mancomunitat, esperantista i un innovador en la pedagogia i l’escola pública. Conegut com “l’Apòstol de la conversa”, el 1912 va estar becat per visitar els sistemes educatius de Bèlgica, Suïssa, Itàlia i França. De fet, va inaugurar amb Eugeni d’Ors la primera escola de la Mancomunitat, la dels Torms, a les Garrigues. Se li va obrir un expedient disciplinari per generar una “divisió a la Inspecció de Lleida” i el van acusar de sostreure peces del Museu Pedagògic que ell mateix havia creat. Va ser enviat a Burgos l’any 1920, segurament per aquest expedient disciplinari que no es va resoldre fins el 1923. “Estava obsessionat amb les biblioteques i el sistema de formació dels mestres”, constata Ribelles. 

 

“Com molts d’aquella època era un avançat, i no se li va perdonar que just un mes abans de la proclamació de la II República, el març de 1931 publiqués un llibret titulat ‘Los Males del Régimen’, en el qual carregava contra el sistema i la monarquía”, recorda l’investigador. “No oblidem que quan es va proclamar la República Catalana va enviar un telegrama al Palau de la Generalitat, publicat el 17 d’abril al diari La Publicitat, amb una felicitació directa a les decisions catalanes: “Des de Caput castellana germanívola caps exemplars Casal Català- Llarena- Burgos”

 

Aquest republicanisme el paga. Ribelles detalla amb un grapat de documents que a l’octubre de 1936, el Comitè de Defensa Nacional el suspèn de sou i de càrrecs. Ara bé, al cap de cinc mesos li van condonar la pena i el reintegren al seu lloc de treball. Una reposició que per a Ribelles, no queda del tot clara. En canvi, els seus germans, Josep, Empar i Pilar van ser depurats al 1939 i algun expedient de depuració d’aquests germans no van ser tancat fins el 1953. 

 

Xavier Iglesias, metge i fill i nét de metges del poble nascut el 1936, recorda la nissaga Llarena i en concret, en Joan i en Josep. De fet, és dels pocs que recorda en Joan Llarena. “Vaig fer milícies universitàries al 1958 i em va tocar a Villafría, a Burgos, la mare que els coneixia molt, sobretot a en Josep que era de les Joventuts Llibertàries o així, tot i que a casa érem més aviat de la Lliga, em va fer una carta”, conta a El Món. “Vaig estar a casa seva a Burgos, em van convidar a dinar i vaig estar amb ell un diumenge”, comenta i “em van tractar molt bé!”.  “En Pablo encara no havia nascut!”, ironitza. Val a dir, que Joan Llarena va tenir tres fills, en Juan Jesús, mestre i magistrat, que es casa amb Carmen Conde, primera dona advocada del Col·legi de Burgos, pares de Pablo; la Pilar-Teresa que mor als set anys i José Luis, enginyer. 

 

Precisament, en Josep Llarena, oncle avi de Pablo Llarena i germà de Joan Llarena, és un home molt recordat pels més vells del poble. “Era don Pepito, un home molt intel·ligent, anticlerical consumat, revolucionari i qui li agradaven molt les dones”, comenta un senyor de 96 anys que l’havia tingut de mestre. Un record similar guarda en Jaume Aldomà qui assegura que va poder treure’s el batxiller gràcies a ell. “Feia uns discursos molt republicans!”, destaca.

 

El metge Iglesias fa memòria d’un discurs que repetia molt des del balcó de l’Ajuntament. “La mare sempre se’l mirava quan sortia al balcó, vivíem al davant de l’ajuntament, en Josep brandava una escala i cridava: ‘Mireu, a dalt hi han els rics, i a baix de l’escala els pobres!’; i llavors li donava la volta a l’escala i cridava: “Així deixarem les coses, els pobres a dalt i els rics a baix”.Va aprovar les oposicions de professor de llengua i cultura catalanes, corregit pel mateix Pompeu Fabra.

 

En Josep també va ser farmacèutic. De fet, sembla que es va allistar a la Brigada Mixta 242 de l’exèrcit Republicà com a farmacèutic, però es va lliurar a les autoritats. Segons la historiografia de Ribelles, va ser processat i depurat pels franquistes el 1939 com a mestre i fins el 1953 no va poder tornar a exercir i es va instal·lar Igualada, on va morir i on hauria fet també de farmacèutic. “Abans de morir els exalumnes ja padrins van anar a Barcelona a visitar-lo i li van regalar una ploma”, comenta Ribelles. Una història que rebla el mateix Alomà. 

 

 

L’altre fill, i oncle avi de l’actual Pablo, era l’Eduardo. Un hàbil comerciant que va representar Lleida a la Primera Assemblea d’Associacions de Dependents de Catalunya celebrada a Barcelona el 1913 i convocada pel CADCI, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. Després ja es va instal·lar a Lleida i a Barcelona. L’Eduardo va ser un dels que va donar diners per a les famílies dels oficials afusellats que van protagonitzar l’aixecament de Jaca contra la Monarquia d’Alfons XIII i la dictadura del general Berenguer, el desembre de 1930.  Aquests oficials van ser batejats com els “màrtirs de la República”.  

 

 

Per la seva banda, les germanes Amparo i Pilar van fer de mestres a Torregrossa. “Van marxar de Torregrossa al 36”, detallen a El Món, una de les veïnes que treballaven per la família. “Se’n van anar a Ulldecona, d’on era la mare, i allí van muntar las primeres Aldees Infantils pels nens desamparats de la Guerra, com que no tenien lloc, es van instal·lar a Sant Sadurní d’Anoia, des d’on enviaven nens cap a Rússia”, assegura sense immutar-se un senyor que la seva mare havia treballat anys i panys per la família Llarena. A les acaballes del 1938 van marxar a Barcelona, on es van instal·lar en un pis de la Gran Via. Van ser depurades pel franquisme com a mestres i no van tancar el seu expedient fins el 1953. Una història que té més sorpreses. Continuarà. 

 

 



Comentaris
Fart de fachas
Em penso que com jo enten no esperem cap favor de aquest Llarena jutge peró el que esperem es que dicti resolucions adequadas a dret i no per afavorir al gover espanyol, cosa que está fent i li recordan a Alemania i demés països que no veuan els fets de la forma que els veu aquest jutge, alguna vagada si n´ian rescursos espero que sigui acusat de prevaricar amb el mal que está fen a persones dignes i escollides per el poble.
S'ha de ser dolent!!!
Qui no honora els seus avantpassats és un renegat. Aquestes malifetes, tard o d'hora, acaben esclatant a la cara.
Això no té nom!!!
Aixó ja s'assembla massa a una película on el protagonista era un jueu emocionalment tant trastocat que adoptava el rol i la personalitat d'un seguidor de Hitler. Aixô acabarà malament. Pobra família lleidatana, el que han degut d'arribar a patir.
fideli
"el peor perverso, un converso"
Almenys Pablo Llarena és demòcrata
Més curiós és lo de Puigdemont amb avis franquistes, un d'ells fugit a Burgos durant la guerra. O lo de Llach amb tota la família paterna i materna franquista. Què dir de l'oncle de Xavier Trias i del pare del pintor Tàpies que van ser testimonis de càrrec molt importants en el judici contra Companys. La familia carlina de Comín ...... No acabaríem mai.
pablito ets un traidor condemnat a cremar a l'infern tota la eternitat
Sagi
I què importen els orígens? Què es pretén amb aquest article? El que manen són els fets. I el comportament d'aquest jutge és propi d'un estat dictatorial. Tota la gent de classe treballadora que ha votat "Ciudadanos" no té ni idea que està votant la mateixa elit que els va fer fora dels seus pobles i obligar a emigrar cap a Catalunya. Com diria Frederic Soler (Pitarra) al "Fossar de les moreres": Ell tan lleial a Catalunya, i el seu fill tan criminal...!
LLarena un traidor a la seva familia
Ara entenc el comportament franquista del jutge. Ja saben al Supremo l'historial d'aquesta familia?
Galderich
Per seguir la pista d'en Joan Llanera a Burgos i el per què el van rehabilitar com a funcionari d'ensenyament potser és interessant aquest llibre que va publicar: https://www.todocoleccion.net/libros-antiguos-texto-escuela/antiguo-libro-vives-pedagogo-doctrina-por-j-llarena-hijos-santiago-rodriguez-1937~x99749719 Gràcies per l'article.
Xavier
Les persones som lliures i en conseqüència responsables de les nostres accions. Els avantpassats no ens alliberen d’aquesta responsabilitat ni ens han de condemnar a nosaltres pel que ells van fer. El Sr. Pablo Llarena és qui haurà de respondre de les seves injustícies. J m j
LLARENA democrata diu un loco español?
Es normal que diguis que es un democrata, per que tu, nomes ets un pederasta de la COPE.España niu mundila d'homes pederastes amb faldilles, ai, amb sotanes de sang i fetge franquista
Vice
Esta vist,.. De asses, ni han per totes lrs cases.
Rosa
Cada un és responsable dels seus actes. El que van fer o ser els nostres avantpassats, no pot justificar el que fem nosaltres.
vaja, vaja, vaja...
Doncs vaja canvi de pensament a la familia
Aster
Els meus tambe eren fatches. Faren fer molt de mal pero sobre tot a nosaltres, els mes petits. Es per aixo qu ningu dels meus 4 germans ha continuat la ,"tradicio. Altres s acomoden. Nosaltres varem surtir per potes.'
Garriguenc
Tot torna, molt bon article per tenir una mica més de coneixement d'on surt aquest odi tant i tant marcat. Bona feina del Sr.Ribelles i l'Anna. Molt bona gent
Fogaire
Doncs aquest deu ser el Judes de la família. Apart de que, amb la seva actuació deu esperar millores a l'escalafó professional per la xapussa sense escrúpols.
Andreuenc_Dani
Doncs si que han d' estar contents els avantpassats. Un article excel.lent.
Gretchen
Me ha gustado mucho tanto el escrito como los comentarios a los que me uno. Mi sugerencia es que deberian arreglar el nicho y poner flores..es de buen nacido ser agradecido...y esto vale para todas aquellas personas que han contribuido a la mejora de la cultura..laibertad..y la democracia...honrremoslos como se merecen sin ningun tipo de miedo.
jaume
es diuen moltes coses dels LLARENA, no se si tot es veritat, el seu pare també va ser jutje???, va votar en contre de la extradició del asesí Belga Leon Degre???
andreuza
Tambè ho eren els del PSC de catalanistes i ja ho veuen!
Joan
Parleu un dia de l,avi de Puigdemont (franquista) com molts dels avantpassats dels del PEDECAT , ERc ...etc. Vividors sempre a l, ampara de Quiroga Mani a cada momento.
Otger Cathaló
Qui perd els orígens perd la identitat Si els seus avantpassats fossin vius, segurament estarien acusats de terrorisme per pertànyer a un CDR Pablo Llarena té els seus minuts de protagonisme, que no de glòria, aviat rebrà el correctiu dels britànics, els suïssos i els belgues, que podrà afegir a la bofetada que li han donat els jutges alemanys. L'ONU ja està treballant sobre la repressió política a Espanya, i també entraran els jutges de Luxemburg i la Haya. La nostra causa és justa i pacífica

envia el comentari