Europa no es mou ni un mil·límetre del seu discurs oficial que el conflicte polític que viuen Catalunya i Espanya no és res més que un afer intern que es resol a cop de Constitució espanyola. Fins aquí, l’argumentari polític d’un club d’Estats. Però la Comissió Europea ha anat més enllà i ha posat sobre paper que es desentén també jurídicament de la defensa dels drets fonamentals dels catalans que s’hagin pogut vulnerar en la resposta repressiva de l’Estat al procés democràtic català. Ha estat a través de la resposta per carta que ha donat la Direcció General de Justícia i Consumidors de la CE a diversos catalans que es van adherir a una campanya impulsada per Unió de Pagesos per denunciar davant de les institucions europees que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola vulnera diversos articles del Tractat de la UE i el protocol addicional al Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals.
El formulari de denúncia que van remetre centenars de catalans a Brussel·les el 17 de novembre del 2017, mitjançant el web de la Direcció General de Justícia i Ciutadania sobre els drets de la ciutadania de la UE, contenia una llarguíssima explicació jurídica amb el detall dels articles que s’haurien vulnerat per part de l’Estat espanyol en aplicar l’article 155, apoderar-se de les institucions catalanes, destituint el Govern legítim de Catalunya i dissolent el Parlament. Entre altres, l’escrit de denúncia cita l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, perquè “es trenca il·legítimament el mandat representatiu que uneix la voluntat dels ciutadans amb els parlaments legalment escollits a les eleccions.
Llegiu la denúncia presentada a la CE arran de la campanya d’Unió de Pagesos
També apel·len a la vulneració dels drets dels diputats a exercir sense intromissions el càrrec públic per al qual van ser escollits. En l’escrit també es recorda que la destitució dels càrrecs de Govern impedeix a les persones afectades poder recórrer judicialment les mesures dictades pel 155, un fet que vulnera diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. “Tot plegat suposa un gravíssim atemptat a la democràcia i l’Estat de dret proclamat pels tractats de la UE i la seva Carta de Drets Fonamentals, així com els tractats internacionals sobre drets fonamentals”, assenyalava la denúncia remesa a la Comissió Europea.
Però la resposta del a Comissió Europea obvia totalment el marc jurídic i fa una defensa purament política de l’actuació d’Espanya i de la seva unitat. “En virtut del Dret de la Unió Europea, correspon exclusivament als Estats membres vetllar pel compliment de les seves obligacions en matèria de drets fonamentals derivats d’acords internacionals i de la seva pròpia Constitució nacional. La Carta dels Drets Fonamentals de la UE s’aplica únicament en el context de l’aplicació del Dret de la UE”. Ras i curt, amb aquesta resposta, la Comissió deixa clar que la violació de drets fonamentals per part d’Espanya, si s’ha produït, en tot cas no és assumpte de la UE.
Llegiu la carta de resposta de la Comissió Europea
La carta de la Comissió Europea també entra en consideracions polítiques sobre què ha de fer l’independentisme: “Al marge dels aspectes purament jurídics d’aquesta qüestió, considerem que els temps actuals reclamen unitat i estabilitat, no divisió i fragmentació”, i insisteix que la CE “insta tots els actors involucrats a que passin, amb la màxima celeritat, de la confrontació al diàleg”. I si bé remarca que “la violència no pot ser mai un instrument polític”, repetint les paraules de la declaració que va fer la CE el 2 d’octubre després de la violència policial espanyola agredint població civil l’1-O, reitera la “confiança en el lideratge de Mariano Rajoy per gestionar amb èxit aquest procés difícil amb ple respecte a la Constitució espanyola i els drets fonamentals dels ciutadans que es consagren en aquest text”.
Una anàlisi que ha deixat perplexos els impulsors de la denúncia col·lectiva: “La Comissió Europea dóna una resposta estrictament política a un plantejament jurídic que li hem fet, i de fet, és un òrgan polític, però en altres ocasions hem obtingut respostes jurídiques sobre denúncies en matèria agrària”, expliquen a El Món fonts d’Unió de Pagesos, que afegeixen que l’argumentari de la carta ben bé podria ser el de Moncloa. El sindicat agrari, però, no ha posat punt i final a la seva denúncia, i ha interposat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem per la infracció de drets fonamentals en l’aplicació de l’article 155, amb l’objectiu de seguir els camins legals necessaris per elevar el cas als tribunals europeus. De moment, no hi ha resposta per part del Suprem sobre l’admissió a tràmit del recurs.
