El CEO analitza la influència de l’acció de l’Estat en el votant de l’1-O

El baròmetre fa un retrat psicosocial dels votants del referèndum
1-O a Rubí
1-O a Rubí | 70

 

 

Les accions de l’Estat van influir d’alguna manera en gairebé un 45% dels catalans i la incertesa és el concepte que més fan servir els mateixos ciutadans per definir la percepció política generada pel referèndum. Així ho especifica, la segona onada de l’Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió que es va difondre la setmana passada. Una enquesta sobre un univers de 1.200 persones que analitza i fa un retrat psicosocial dels votants de l’1-O. 

 

Concretament, un 85% dels enquestats asseguren que van tenir coneixement de les “accions instades des del govern espanyol contra la celebració del referèndum”. Entre aquest 85%, el 40,4% creu que l’acció de l’executiu espanyol va influir molt en la decisió final dels ciutadans; un 32,2% opina que va tenir prou influència, un 11,9 poca i un 14,2% poc o gens.  Una percepció que divergeix quan es refereixen a ells mateixos. Així, el 15,5% considera que l’acció de l’Estat el va influir molt; el 15,7, bastant; el 13,6, poc i un 50,8% gens. 

 

Si filem més prim, el CEO obre la finestra a veure de quina manera va influir. Entre els que admeten que els va influir l’acció de l’Estat, un 22,3% asseguren que els va animar a votar; un 14,4 els va esperonar a abstenir-se; un 10,3% admeten que els va ajudar a decidir el seu vot; un 33,5 van reforçar la seva opció de vot i un 4,4% el van animar a votar una altra opció diferent a la que pensava. 

 


Sensacions i sentiments

 

 

En el capítol de sentiments, més enllà de l’aplicació mental del resultat per part de gran part de la població, el CEO destaca que els sentiments que més van notar els ciutadans per l’U d’octubre foren la incertesa i la prudència, molt per sobre de la por, la il·lusió o l’esperança. 

 

Així sobre una escala del 0 al 10, els enquestats posen un 4,04 a la intensitat de por respecte l’1-O; pel que fa la il·lusió es queden en un 4,58; a l’esperança s’estanca en un 4,68 i la confiança en un 4,39. En canvi, el sentiment d’incertesa es fa notar amb un 6,01 sobre 10 i el de la prudència, amb un 5,37.

 

La decisió del vot

 

Entre els enquestats que diuen haver anat a votar, un 7,7% admeten que ho van decidir el mateix dia; un 78,3% reconeixen que ho tenien decidit feia força temps; un 7,1% des de feia tres o dues setmanes i un 5,1% la darrera setmana. Entre els que al·leguen no haver “pogut” votar, un 39,2% insisteixen que haurien votat sí, un 24,1% que no i un 5,5% en blanc. 

 

Sobre com van els catalans decidir el seu vot, el CEO constata els diferents canals  pels quals ha funcionat la comunicació política. Només un 11,8% va assistir a mítings però un 30,3% admeten haver llegit programes d’alguna formació política; un 61,4% ue van veure espais de propaganda per la televisió; un 33% va enviar missatges pel mòbil sobre el referèndum, un 13,9% va intentar convèncer algú i un 66,7% afirmen que van veure algun debat sobre la independència. 

 

 




Comentaris
Ramon
Tenim un forat de guió que hauríem d'intentar posar-hi remei.
Adéu Espanya cada dia més lluny de tanta xusma
Pere
Ja que creus que cada vegada ets més lluny d'Espanya, podries no utilitzar paraules inventades provinents de l'espanyol? FYI: http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=chusma https://tutora3bprimaria.files.wordpress.com/2016/01/mapa-politico053.jpg Gràcies i un plaer.
Viure per veure
Quan hi ha votacions les dretes tradicionals treuen gent demenciada dels asils (els posen a la mà els sobres) i les monges de clausura per aprofitar aquests vots. Els secessionistes catalans també treuen als seus majors dels asils i Lucía Caram.
Cada dia més independentistes i cada dia més lluny del,Espanya mafiosa

envia el comentari