El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, ha considerat aquest divendres que la decisió del jutge Pablo Llarena de retirar les ordres europees d’arrest i entrega contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers Comín, Serret, Ponsatí i Puig, no ha malmès la imatge de l’estat espanyol davant la resta de països de la Unió Europea. En resposta a una pregunta sobre aquest assumpte, durant un recés de la reunió de ministres de Justícia de la Unió Europea que ha tingut lloc al matí, Catalá ha estat clar: “no comparteixo la idea que això signifiqui cap deteriorament”. El ministre ha explicat que, en el seu parer, el procés en el cas del president de la Generalitat i els seus consellers segueix el “funcionament normal” del sistema de cooperació entre estats membres quan, com ho ha definit, algú “fugit de manera vergonyant de les seves responsabilitats jurídiques” a l’estat espanyol se’n va a un altre país de la UE.
El magistrat Llarena, del Tribunal Suprem espanyol, va valorar els efectes que podria tenir en el procediment una execució parcial de l’euroordre, ja que existia el risc de no poder jutjar Puigdemont ni els consellers pels mateixos delictes de què se’ls acusa a Espanya. És per això, ha explicat el ministre, que Llarena va prendre la decisió de va renunciar a la petició d’entrega “sense perjudici que en el futur la pugui tornar a requerir”. Catalá ha insistit, d’aquesta manera, en mostrar-ho com una decisió purament processal i que, per tant “no afecta gens el prestigi” del sistema judicial espanyol que, ha dit, està format per 5.500 jutges “independents” i que fan una “feina magnífica”.
Tot i que no ha pogut parlar amb el seu homòleg belga que, segons Catalá, no ha estat present a la reunió per raons d’agenda, el ministre de Justícia espanyol ha volgut reiterar que ha rebut el “suport” dels seus col·legues europeus pel què fa a la consideració d’Espanya com un estat de dret on els drets dels ciutadans estan “salvaguardats”. En concret, Catalá s’ha referit a les converses bilaterals mantingudes amb els ministres de Justícia d’Itàlia, Portugal, França i Luxemburg. Sobre l’absència del ministre belga, però, Catalá ha considerat que, encara que hi hagués estat present, no haurien tingut gaire de què parlar perquè l’afer del president català i el seu govern és un assumpte judicial on els governs no intervenen.
