Antoni Castellà (Barcelona, 1970) és un dels portaveus de Demòcrates, una start-up del procés sorgida dels independentistes d’Unió. Ara ha obtingut acta de diputat en coalició amb ERC. Contundent en la dicció del procés recorda que cal aplicar el resultat de l’1-O perquè no és “interpretable”, prega fer més “estratègia que tàctica”, defensa preparar el control efectiu del territori i espera treballar amb més discreció.
-L’altre dia Demòcrates advertia que el seu vot no dependria del candidat sinó del programa de Govern…
És molt important que el president legítim sigui el president Puigdemont, però el més important és donar continuïtat al mandat de l’1 d’octubre. Si malhauradament tenim polítics i dirigents de les entitats a la presó i membres del Govern a l’exili és per obeïr el mandat democràtic de l’1-O. La nostra condició és que hi hagi un pla amb les passes per desenvolupar la República.
-Però això sigui qui sigui el president
Aquesta condició la posem al president Puigdemont, sinó no tindria sentit la seva posició de president de la República. Una condició que la posem a qualsevol candidat, i per qualsevol Govern i fins i tot pels grups parlamentaris. Cal fer passes, i ho diem amb prudència, i que no serà d’avui per demà. El mandat de l’1-O no és interpretable, és la gent que es va trencar la cara al carrer i hem de trobar els instruments per fer possible aquest resultat.
–Però donar continuïtat al mandat és una mica difícil no? Sobretot atesa la pressió de l’Estat
Doncs, aquesta és la nostra condició. Demòcrates va nèixer per assumir la independència del nostre país, hem de mirar de condicionar que això sigui així. Si que es poden fer coses. I seria un error gravíssim davant un Estat no democràtic i que està utilitzant tot tipus de guerra bruta, oblidar-nos d’això. Cal més estratègia i menys tàctica.
-Què vol dir?
Els partits competim per l’exercici del poder en funció de la representació democràtica que obtenim; però probablement ens trobem en una situació excepcional. Potser convindria oblidar-nos una mica de la lluita de poder perquè l’enemic que tenim al davant és enorme, el poder de l’Estat és enorme. I la tàctica, legítima, l’hauríem de deixar una mica enrere.
-I respecte l’estratègia, parlem de cert replegament?
Ningú dins la coalició amb ERC m’ha parlat en aquests termes. En tot cas, les discussions internes que tenim -ERC o PDeCAT o CUP- és com podem seguir endavant i fer efectiu el mandat de l’1-O. Segurament hauríem de fer una estratègia diferent al que s’ha fet fins ara.
-Com?
Vam tenir un mandat molt clar. Nosaltres, i ja ho deia com a Junts pel Sí, hauríem d’haver proclamat el 3 d’Octubre, anar a la resistència pacífica, i donar continuïtat al que va passar l’1-O que va ser que l’Estat va fer fallida dins el territori català.
-No es va aprofitar?
No vam formar part de l’Estat major i respecto les decisions del Govern i del president de la Generalitat, però sempre he dit que hauria proclamat el dia 3, quan teníem la gent al carrer, resistir pacíficament i fer forat en la fallida de l’Estat. Això no es va fer, finalment assumint unes eleccions il·legítimes, hem assolit una majoria independentista. Una majoria que ha d’analitzar quins elements ens faltaven per prendre les decisions el dia 3, 10 o 27 i no posar-nos cotilles ni terminis, i no fer tantes de roda de premsa i sí treballar perquè en el moment adient poguem tornar a fer un pols.
-Però per fer un pols no és contradictori amb el missatge que no cal enviar a ningú més a la presó per un no Govern
Hem de ser capaços que cada decisió que prenem, es pren perquè té un benefici determinat. L’únic matís que hi poso és que sempre sigui en funció de desenvolupar el mandat de l’1-O.
-Desenvolupar el mandat de l’1-O…., pero els únics que han parlat darrerament de la unilateritat han estat vostès i la CUP, i no tota….
Demòcrates no ha renunciat mai a la unilateritat, -tot i que no m’agrada el concepte-, perquè quan tu tens un objectiu polític com és esdevenir un Estat en forma de república i l’Estat espanyol no te l’accepta, no renunciarem a l’objectiu. Això és compatible en no tenir un enfrontament en termes sistemàtics en termes d’insurrecció. Dir que no renuncies a l’objectiu vol dir que fem una crida a la insurrecció, doncs… no té sentit sinó serveix per a res. Hem caigut en el parany del binomi d’unilaterilat-bilateralitat, com si renunciar a la via unilateral és com renunciar a l’objectiu i altra cosa és que prenguem decisions perquè l’objectiu sigui una realitat. Si ens dediquem a fer declaracions d’intencions… sinó serveixen per a res i a més tenen conseqüències negatives… ja em dirà vostè què estem fent. Estem en un moment, que les forces lleials a la república hem d’intentar pactar el pla de govern o el full ruta i fer-ho poc públic.
-Què vol dir ‘poc públic’?
Estem en aquests moments ocupats per un Estat espanyol que no respecta el mínim de les regles del joc democràtic i un dels errors nostres, i pot seguir essent, que actuem com un Estat homologable a qualsevol estat de la Unió Europea. Davant un Estat disposat a exercir la violència política, judicial i fins i tot física, per defensar la unitat d’Espanya, la transparència absoluta que es demanaria a un Govern no tindria gaire sentit. Haurem de ser menys transparents.
-Treballar amb més secret?
Per descomptat.
-Implementar la República amb més secretisme…
No és tant secretisme, sinó que sempre, sempre, sempre i estic convençut que les decisions que hem de prendre per implementar la República són democràtiques i absolutament pacífiques i haurien de ser normals en un Estat democràtic. Però com que l’Estat espanyol no és democràtic i tot el que fem o diem que posi en risc la unitat d’Espanya serà utilitzat en contra nostra, i com que l’objectiu final és que això no passi, potser que millor no fem tantes rodes de premsa. La República no es fa amb rodes de premsa. Ara hem de reprendre el control dels pocs instruments que tenim.
-Així ens trobem entre els que reclamen la legitimitat i els que busquen més pragmatisme
Aquesta distinció és, si em permet, una pura collonada. No sé si sóc legitimista o pragmàtic, jo tinc el mandat de fer operatiu l’1-O. S’ha de restituir el Govern legítim de Catalunya i el president Puigdemont, de la manera que sigui. Després recuperar els únics instruments que tenim governamentals, i no són altres que els de l’autonomia intervinguda que tenim. Depèn del que anem a fer té sentit recuperar aquests instruments. Si anem a fer autonomisme, segurament em retiraria; però si anem a complir el mandat de l’1-O, és possible treure de les grapes del PP les institucions catalanes, continuar internacionalitzant el conflicte sobretot l’opinió pública, mantenir el tren de la gent al carrer, encetar el debat de procés constituent i el Govern ha de poder desenvolupar els elements necessaris per exercir el control del territori quan estiguem en condicions.
-I com s’agafa el control efectiu del territori
Fins aquí puc llegir. El que defineix un Estat són dues coses: que exerceix el control del territori i que té l’acceptació dels seus ciutadans. Per això, agradi o no a l’Estat espanyol o a Europa, Catalunya no és Espanya, però tampoc és República, és un territori en litigi, perquè l’Estat espanyol exerceix el control del territori però no és acceptat pels ciutadans. En canvi, la República té l’acceptació dels seus ciutadans però no té el control del territori. Tenim camí per córrer per guanyar aquest litigi.
-Però em costa veure com en una autonomia intervinguda es pot implementar la República?
D’acord, però com es pot fer si ni tant sols tens això.
-I no seria més efectiu que ho fes la societat civil organitzada?
I això és incompatible? Perquè hem de renunciar a un sol espai de sobirania? Si la majoria de treballadors públics són lleials a les institucions catalanes, perquè hem de deixar-los a mans del govern espanyol. Si hem d’aplicar el resultats de l’1-O, no entenc perquè hem de renunciar a instruments per fer-ho. Una altra cosa és que s’estigui disposat a fer una insurrecció, però llavors s’ha d’explicar. És el pas que hauríem d’haver fet el 3 d’Octubre.
-Tindrem Govern aviat?
Jo crec que sí. Venim d’una situació excepcional. Demanaria comprensió als partits, tenir formacions amb líders exiliats o a la presó complica tot moltíssim. Les negociacions van per bon camí. I això vol dir fer compatible el paper institucional del president legítim de la República, Carles Puigdemont, i tenir un Govern que recuperi els pocs instruments que tenim de sobirania política i tots plegats marcar una estratègia comú, que tindrà que veure amb el control del territori i el paper internacional.
