Una candidatura amb els presos polítics, el Govern a l’exili, els encausats per l’1-O i els alcaldes i alcaldesses que van participar l’1-O, amb un objectiu fonamental: restituir el Govern legítim de Catalunya, i prèviament, restiuir la unitat de l’independentisme, necessària per “guanyar el plebiscit del 21-D”. Diverses persones de la societat civil, fonamentalment vinculades al PDeCAT i a plataformes sobiranistes, han presentat a l’Ateneu Barcelonès el projecte d’una llista electoral unitària amb la fórmula d’agrupació d’electors, per a la qual calen un mínim de 55.000 signatures registrades abans del 17 de novembre.
Un dels seus impulsors -el projecte es fruit de la suma de les iniciatives www.llistaunitaria.cat i www.respublica.cat, Francesc de Dalmases, ha estat molt gràfic en descriure l’objectiu de la candidatura: “Que el govern que és a la presó i el que és a l’exili sigui restituït i torni als seus espais de treball del seu país”, i ha afegit que els catalans reclamen la unitat de l’independentisme que, de moment, els partits no han estat capaços de materialitzar: “És d’una gran evidència que per a una part de la societat catalana seria molt difícil triar entre uns presos polítics i uns altres, entre el president i el vicepresident”, ha dit Dalmases.
Els impulsors de la llista confien que la iniciativa, “si es fa amb seny”, pot aconseguir majoria absoluta d’escons i de vots el proper 21 de desembre. El programa electoral d’aquesta llista unitària, que els seus impulsors voldrien que encapçalés el president de la Generalitat, entenent que “el president té predisposició a liderar una llista unitària de país”, tindria només 3 punts: Sobirania, llibertat i procés constituent. De fet, els impulsors de la iniciativa, que de moment no volen analitzar un escenari en què hi hagi llistes de partits i també una llista unitària, han explicat que el president de l’ANC, Jordi Sànchez, els ha fet arribar des de la presó el seu suport absolut a aquesta candidatura.
La historiadora Aurora Madaula ha remarcat que “l’excepcionalitat política demana una resposta clara i àmpliament compartida”, i que “la història ens hauria d’haver ensenyat quina seria la resposta més probable de l’Estat, desproporcionada i il·legítima que ha tingut davant de la proclamació democràtica de la República”. En aquest sentit, Madaula reconeix que “no vam saber mesurar bé les forces, i si anem per separat, haurem perdut el plebiscit entre el bloc del 155 i el bloc dels que estem per la república, encara que es guanyi en escons i vots”.
A l’acte hi han assistit diversos càrrecs de la Generalitat que pertanyen a departaments liderats pel PDeCAT, com la coordinadora interdepartamental, Elsa Artadi, el director de l’Escola de Funció Pública, Agustí Colomines, el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascalell, o la directora dels serveis jurídics, Maria Dolors Feliu. Entre el públic també hi havia la periodista Pilar Rahola. En canvi, no s’ha vist cap cara coneguda d’ERC ni de la CUP.
