L’atestat de la Guàrdia Civil número 2017-101743-00000112 ha esdevingut una de les estrelles de la instrucció per part del magistrat Pablo Llarena per pressumptes delictes de rebel·lió i sedició contra els líders independentistes, càrrecs del Govern i fins i tot, comandaments dels Mossos, com el Major del cos, Josep Lluís Trapero.
Aquest informe sobre la investigació dels “fets relacionats amb la Declaració Unilateral d’Independència de Catalunya”, batejada com a “causa especial 3/20907/2017”, va desgranant un per un, de manera prospectiva i parcial els diversos protagonistes polítics i civils del procés. Fins i tot, un dels darrers elements que han irromput amb força a l’escenari del procés: els Comitès de Defensa de la República (CDR).
La Guàrdia Civil els hi dedica un epígraf sencer de l’atestat, en línia amb el que va avançar aquest diari el passat novembre en relació a què els cossos policials espanyols investigaven amb fruïció aquests grups civils que defensaven en primer terme el referèndum i després el seu resultat. Ara bé, la instrucció policial queda una mica coixa malgrat que admeten haver espiat reunions locals i supracomarcals dels CDR’s.
La policia militaritzada defineix els Comitès de Defensa de la República com a “grups sorgits a Catalunya durant el 2017 amb l’objectiu inicial de facilitar la realització del referèndum d’independència del 1-O”. En cap cas diu que es va canviar el nom, un cop passat l’u d’octubre de Comitès de Defensa del Referèndum a Comitès de Defensa de la República. La Guàrdia Civil conclou que passat l’1-O “adoptaren com a nou objectiu lluitar pel compliment del seu resultat i la proclamació de la República catalana”. “Compten amb el suport de diverses organitzacions de l’esquerra independentista catalana, incloent la CUP, si bé orgànicament és orgànicament independent d’aquestes”, alerten a Llarena.
La investigació dels CDR marca com a data clau el 14 d’octubre d’enguany, quan es va celebrar la “primera reunió supramunicipal dels CDR a Sabadell”. Seguidament, marquen amb vermell el 21 d’octubre, la segona reunió d’aquestes característiques organitzada a Igualada (Anoia). La Guàrdia Civil assegura que els líders dels CDR “manifestaren que després d’aquelles jornades històriques -1 i 3 d’octubre- en què els veïns organitzats havien aconseguit fer efectiu el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, malgrat la repressió de l’Estat, es proponien avançar per organitzar.s en xarxa a nivell supramunicipal”. “Afegiren que se sumarien a les mobilitzacions al carrer per defensar la voluntat popular contra la repressió i per la retirada de les forces d’ocupació del territori”, constanta l’atestat.
Posteriorment, la guàrdia civil va enviar agents a Manlleu (Osona) el passat 4 de novembre on es van reunir representants d fins a 172 comitès”. La tesi policial és que aquell dia es va concloure el “procés de creació de la coordinadora nacional” amb el nom oficial de “Comitès de Defensa de la República”. Les instruccions dels líders dels CDR en aquell cónclave, recollides pels agents d’informació del cos policial, consistien en “exigir l’alliberament d’aquells que consideren presos polítics” i crides a la participació de “vagues i manifestacions”. Així fixen el focus en Helena Vàzquez a qui consideren la portaveu que va ordenar “tenir comunicació comarcal i territorial per si existia una intervenció de l’autonomia o cop fort de l’Estat”.
