L’aplicació del 155 de la Constitució sobre la Generalitat de Catalunya no només ha servit per foragitar el Govern de la institució sinó que va molt més enllà afectant de ple serveis, projectes i fins i tot, el normal funcionament de l’administració. Tot i que els efectes més gravosos no es notaran fins d’aquí uns mesos, n’hi ha que ja es comencen a percebre, com és la castellanització de l’administració catalana.
Fonts de sindicats com la Intersindical, assembles de defensa de l’administració de cada departament o de plataformes com Servidors.cat, expliquen a El Món que molts documents s’han de remetre a Madrid en castellà per agilitzar-ne la tramitació o bé es tradueixen perquè els ‘homes de negre’ destinats a Catalunya així ho demanen. L’administració catalana, doncs, es castellanitza i no només per la llengua sinó perquè qualsevol decisió ha de passar per la caixa de Madrid.
Contractes a l’espera, concessions, tramitacions de subvencions, alentiment dels expedients pel control que es realitza des de Madrid són efectes que superen els 185 càrrecs cessats i els 25 organismes suprimits des de l’aplicació del 155. De fet, cada departament de la Generalitat està participant en la redacció del “Balanç de danys del 155” que es presentarà aquest divendres o dilluns vinent a tot estirar. Un memorial de greuges que es va configurant amb les aportacions que cada treballador públic comunica en forma d’incidència, problema, trava o obstacle que es troben.
“La intervenció cada vegada es fa més evident”, asseguren diverses fonts consultades. De fet, l’Estat ha mantingut alts càrrecs per evitar un buit de poder que acabés per bloquejar el funcionament dels serveis bàsics. En tot cas, els directors generals dels departaments han de passar comptes amb els que els ministres responsables de cada conselleria designa. I no només per videoconferència. Precisament , una de les queixes dels servidors catalans és que han d’anar a Madrid a costa dels diners de la Generalitat. Ara aquests costos es volen identificar a través de demandes al web de Transparència.
Sobre les contractacions, Madrid vol fiscalitzar tots i cadascun dels contractes laborals o d’interins o eventuals que fan els departaments per evitar que el personal de confiança de cada conseller cessat no es reincorpori a l’administració a través d’algun altre organisme. Tant és el control que algun alt càrrec ha rebut algun calbot per part de Madrid pel simple fet de repiular tuits dels consellers a l’exili o des de la presó.
El control polític sobre les contractacions alenteix, per exemple, la compra del menjar dels presos, dels serveis de vigilància dels edificis públics, les necessitats de manteniment o la contractació de personal per a serveis socials, com és el cas dels monitors pels menors no acompanyats, o serveis delegats als consells comarcals.
“Com que no hi ha conseller, i qui el substitueix està a Madrid desconeix la necessitat, o la veu sospitosa de finançar alguna entitat que considerin afecte al procés, i demanen més papers; de fet, hi ha expedients que requereixen fins a tres informes per que siguin tramitats; tenen por que l’ABC o El Mundo diguin que firmen subvencions per a entitats catalanistes”, detallen membres de les plataformes. El ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, va ordenar passar comptes cada deu dies en una circular emesa aquest mateix dimarts.
Tres tipus d’intervenció segons la conselleria o departament
La pressió de la intervenció es pot dividir en tres grups. Un primer paquet de màxima fiscalització i intervenció on es troben les conselleries d’Economia, Interior, Exteriors i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat. Un organisme, aquest últim, que segons les plataformes els té “veritablement obsessionats”.
En un segon nivell s’integren conselleries com Ensenyament, Justícia o Governació. I altres que el control es fa des de trucades de Madrid, com Agricultura o Cultura.
