Aires de fi de cicle

"Es respira un aire de fi de cicle, de necessitat de canvi radical perquè el voler quedar bé fa temps que ens fa rodar pel pedregar"

La setmana passada, en el marc de les celebracions del Dia d’Andalusia, vam veure desfilar una mà important de polítics per la paradeta muntada per l’eterna FECAC (Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya) i presidida pel no menys etern Francisco García Prieto. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega; el conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries; l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el primer secretari del PSC, Pere Navarro; el líder de Ciutadans, Albert Rivera i uns quants altres s'hi van voler deixar veure. Tots allà, a mirar de quedar bé amb un segment de població cada vegada menys representatiu.

El vot de pedra picada del felipisme ha anat desapareixent biològicament i el seu relleu generacional s’ha anat dispersant cap a l’abstenció o cap a altres formacions polítiques, de PP a CiU i de Ciutadans a Iniciativa, de forma transversal com la resta de la població catalana. I igual com aquest vot històricament captiu del PSOE ha anat reduint-se i desapareixent, les generacions descendents d’aquella immigració de fa 40 o 50 anys majoritàriament també s’ha anat integrant sense més, amb normalitat, amb la resta de la societat. Sense guetos, amb una integració progressiva i plena. Això als qui han aspirat a petrificar un percentatge de vot o a esdevenir líders d’un lobby identitari-geogràfic els ha ferit de mort. Però encara no els ha obligat del tot a buscar-se vies alternatives de supervivència. I d’aquí la romeria de polítics que encara a dia d’avui desfilen pels xiringos que munta el senyor García Prieto.

I això que enguany, més que Dia d’Andalusia, a Catalunya i a la resta de l’Estat estem retent homenatge a tot un veritable Mes d’Andalusia, que culminarà el proper 25 de març, amb les eleccions al parlament d’aquesta comunitat autònoma. Ho deia ahir el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, en assegurar que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va actuar dilluns en el Consell de Política Fiscal i Financera “com un diputat per Andalusia”.

Segons el conseller, en la reunió el PP va tirar de majoria absoluta per imposar a les comunitats autònomes un objectiu del dèficit de l’1,5% del PIB, encara més estricte del que haurà de complir l’administració central. Per tant, a tots per igual, malgrat que Catalunya faci mesos que retalla i aplica mesures d’austeritat, i en canvi a Andalusia els socialistes han impulsat pressupostos expansius que preveuen més despesa. Amb aquella alegria (irresponsable i electoralista).

El xiringo de García Prieto és anacrònic per caduc. Igual com un sistema de finançament que ofega la gallina dels ous d'or sense miraments. Vivim un moment crucial, potser històric. Es respira en diferents sectors de la societat catalana, a cada enquesta més amplis, un aire de fi de cicle, de necessitat de canvi radical perquè els pedaços i el voler quedar bé fa temps que ens fa rodar pel pedregar. Estiguin alerta als signes dels temps. Hi ha partits que els han copsat i s'hi estan fent. N'hi ha en canvi que pretenen fer com si encara ens trobéssim en el moment processal de fa vint anys, i segons com en el proper cicle electoral d'aquest nombre de diputats no passaran.




Comentaris

envia el comentari