Megavideo, torna, que t'enyoro!

"Sempre he pensat que els qui exigeixen productes culturals gratuïts en nom de la llibertat, són uns penques"

Reconec que tot això del Megaupload i de la llei Sinde m'ha ben fotut. Quan fa uns quatre anys una amiga em va dir que hi havia una web que es deia Yonkis on podies veure sèries i pel·lícules gratis i online sense haver d'esperar les pesades descàrregues de l'E-mule perquè ho podies veure tot amb un sol click, vaig pensar que em prenia el pèl. Quan vaig arribar a casa i vaig veure tota aquella oferta, no només al Yonkis sinó també a altres pàgines web, em vaig sentir una nena amb barra lliure a una botiga de llaminadures. Sense cap mena de remordiment, durant aquests anys he devorat pel·lícules online, en part perquè tenia ganes acumulades de veure una sèrie de pel·lícules que mai no feien a la tele, i en part perquè intuïa que un dia o altre la festa s'acabaria.

En aquestes últimes setmanes he llegit articles i entrevistes en què es deia que, si s'oferís a la gent un servei de pagament similar al que ofereixen les pàgines de descàrrega i visionat online gratuït, la gent pagaria. Que pagaria encara que poguessin veure el mateix, gratis, en una altra web. Aquesta gent que ha escrit els articles o que ha estat entrevistada segur que són, o molt més bones persones que jo, o molt més riques, o molt més mentideres, o molt més ingènues. Ho sento, però a mi les coses gratis em posen. I diria, tenint en compte l'èxit que han tingut totes aquestes pàgines web, que a la immensa majoria de la gent, també.

Dit això, sempre he pensat que els qui exigeixen productes culturals gratuïts en nom de la llibertat, són uns penques. T'ho miris per on t'ho miris, guanyar diners amb el cine o la música que fan els altres, és robar, i consumir-ne sense pagar, també. Vull dir que si jo un dia entrés a un supermercat i no hi hagués cap dependent i hi haguessin cartells que posessin "agafa gratis el que vulguis", jo m'ompliria el carro d'escopinyes i pernil i marxaria a casa més contenta que un gínjol, però ho veuria com una cosa extraordinària, anormal, i en cap cas pensaria que és un dret que tinc com a ciutadana anar pel món sense pagar les coses.

Per tant, em sembla bé -o just, més ben dit-, que es legisli en contra de la pirateria. El que ja no em sembla bé és que es limitin les possibilitats d'Internet perquè les productores puguin guanyar diners de la manera en què més els convingui. Que jo, pagant, no pugui veure la pel·lícula que vulgui i quan vulgui, havent-hi la possibilitat tecnològica de fer-ho, no és just. Si jo prefereixo veure una pel·lícula o una sèrie des d'Internet que al cine o en un DVD, hauria de poder fer-ho, i hauria de poder fer-ho a un preu més barat perquè el cost per a la productora seria menor. Jo estic vivint a Anglaterra, i les pel·lícules en anglès, sense subtítols, em costen d'entendre. És a dir, no puc mirar pel·lícules. En l'era d'Internet, aquestes limitacions no tenen sentit. Hauria d'haver-hi un iTunes audiovisual. Un Yonkis amb una oferta encara més completa, amb la possiblitat de veure pel·lícules i sèries de totes les èpoques i nacionalitats en l'idioma que vulguis i amb els subtítols que vulguis, un videoclub gegant online que no t'obligués a pagar cap mensualitat sinó que et donés la possibilitat de pagar només per allò que veus i a un preu raonable. Fer i consumir pirateria és robar, però que les productores aprofitin el seu poder per imposar-nos les vies de distribució que els fan guanyar 1000 en comptes de 800, és una estafa, és Movistar i Vodafone posant-se d'acord per no abaixar els preus més del límit pactat, és el monopoli, l'anti-competència, comunisme en versió capitalista. La llei ara protegeix els drets dels fabricants de la cultura. Qui pot protegir els drets dels consumidors? Si la cosa està entre que em robin a mi o que els robi jo a ells, no cal dir què trio. Oh, Megavideo, torna, que t'enyoro!




Comentaris

envia el comentari