Que no s’hi enganxin

"Això que fa CiU ho entén tothom. Però aquesta entesa hauria de entendre-la com a purament conjuntural"

Durant dècades CiU va estar-ne dient amor quan en realitat volia dir sexe. De la seva relació tant amb el PSOE com amb el PP sempre en sortia escaldada, però ho justificava per allò de l’amor a la governabilitat, a la responsabilitat i al sentit d’un Estat que no té però que tradicionalment ha volgut demostrar que de tenir-lo el governaria de perles. Al final, però, la cosa crematística s’ha acabat imposant.

Artur Mas ja va dir abans de ser president, i després ho va reiterar com a cap de govern en visita a Madrid, que l’etapa de la pedagogia amb Espanya s’havia acabat. En síntesi venia a posar paraules a un discurs que finalment havia quallat en el rengles convergents a propòsit que ja n’hi havia prou de mirar de caure bé i d’explicar-se amb qui no volia entendre ni correspondre. I CiU va enfilar camí del dret a decidir.

Però la vida, que aquestes coses ja les té, va donar majoria relativa a CiU per governar Catalunya, mentre que un any després va donar-ne una altra, absoluta, al PP a nivell de tot l’Estat. Ara CiU veu que amb la situació actual, amb l’espoli fiscal que no s’atura i amb l’asfíxia econòmica que pateix el país, ben bé no tindrem fons per pagar pipes, i ja no els dic res d’una consulta popular sobre la independència o sobre un salt qualitatiu en la relació econòmica Catalunya-Espanya. Solució que han trobat per anar tirant? Dir a les coses pel seu nom. Dir sexe al sexe.

Que hi ha d’haver intercanvi de fluïds amb els populars? CiU ja no ho justifica amb apel·lacions líriques i ensucrades al no-res. Hi ha causa més noble i prosaica a la vegada que poder pagar les factures, quan hi ha molta gent que en depèn? En això està ara Artur Mas. En haver de parlar i de fer tractes amb la gent que té la clau de la caixa i aquesta dins un cofre a Madrid on guarden aquest i altres botins.

Però com va dir Jordi Carbonell en el seu dia: “Que la prudència no ens faci traïdors”. Això que ara fa CiU ho entén tothom. Fins i tot capes àmplies de la societat, no necessàriament convergents o nacionalistes, ho valoren com a positiu. Però aquesta entesa hauria de entendre-la Mas com a purament conjuntural i crematística, sense enganxar-s’hi, que ja sabem que això del sexe enganxa (també és cert que a uns més que altres). Al PP li convé, a l’actual CiU no, i al país en absolut.




Comentaris

envia el comentari