La il·lusió de Chacón

"Fa temps que no és percebuda com un actor clau en la nostra política"

De vegades és ben cert que sembla que vulguem provocar trastorns bipolars als nostres pobres polítics. En el seu dia, criticàvem que la llavors ministra Carme Chacón hagués agafat un paracaigudes prestat de l'Exèrcit de l'Aire per fer aterratge a Catalunya en plena precampanya del 20N després de quatre anys d'exili voluntari a Madrid com a membressa del govern ZP. Criticàvem això, i ara criticarem que aquest dissabte presenti sa candidatura a la secretaria general del PSOE i que no ho faci a Catalunya? On anirem a parar!

Estava escrit i era profecia que Chacón no presentaria la seva candidatura a Catalunya. N'ha fugit tant com ha pogut per mirar a veure si així es treia l'estigma de catalana, i el cas és que, malgrat els seus provats esforços, la cosa només li ha donat resultat... a Catalunya.

A can PSOE, que com al PP en temps de crisi interna han metabolitzat que la solució als seus mals passa per més Espanya, el rasputinià Alfredo Pérez Rubalcaba ja va començar la setmana passada a fer campanya tot etzibant que vol escoltar tots els socialistes espanyols dir el mateix arreu de "la nació" (espanyola, clar). Missatge? Passat per la traductora maquiavèl·lic-català: "Companys, ara és moment de refer un PSOE a l'estil Bono, no a l'estil del que diuen que volen fer al PSC, d'on és la Chacón digui el que digui ella".

El cert és que el Partit dels Socialistes Catalans, d'ençà del seu últim congrés ara fa poques setmanes, tampoc no ha donat motius d'inquietud als seus socis. Utilitza la retòrica habitual sobre el federalisme i ha elaborat una proposta de votar diferent del PSOE en casos "excepcionals", que no s'entén per enlloc, com sempre, i que no porta enlloc, també com sempre, i ara sobretot a ells mateixos, quan s'ha demostrat electoralment que la fórmula ja ha caducat i que una gran majoria ja no compra.

Però Chacón, pobreta, a la seva. Ara diu que dissabte farà un anunci important a Almeria, a Olula del Río, perquè allà és on va néixer son pare. Encara que aquest sant baró hagués nascut a la Lapònia, aquest hauria estat el destí triat per Chacón per començar sa cursa dins el PSOE per davant de qualsevol indret, per poc nostrat que fos, a Catalunya. I la pena és que tant hi fa. Aquí i allà. A les Espanyes perquè el gest no li'l valoraran, i a Catalunya perquè Chacón fa temps que no és percebuda com un actor clau en la nostra política.

Pobra. Deixin-la fer. Són dies de desitjos i de cartes als Reis. Que vol ser secretària general del PSOE i que creu que mirant de desempallegar-se de l'etiqueta de catalana tindrà més opcions d'aconseguir-ho? No li traguem aquesta il·lusió.




Comentaris

envia el comentari