Catalunya a ritme de tweet

"Twitter s’està erigint com la utopia, el no lloc que esdevé indret per abocar-hi desitjos"

Els 1 de gener sempre són semblants (sinó iguals). Ens aixequem més tard o més d’hora amb més o menys mal de cap, i s’activen excitats els bons propòsits: “Ara sí, aquest any deixo de fumar-“aniré al gimnàs”-“estimaré més i millor als meus” o fins i tot he sentit algú que amb il·lusió, i amb certa sensació d’utopia, deia “aquest any sí que arribarà la independència”. Els mateixos desitjos de sempre. Com si de veritat el fet de que un dia sigui 31 de desembre de 2011 i al dia següent sigui 1 de gener de 2012 canviés alguna cosa. La virginitat d’un calendari nou ens esperona a projectar-hi de tot.

El cert és que l’experiència ens diu que no. Que res canvia. Segurament tot al contrari. Les coses continuen igual, quan no pitjor. Però no hem de sucumbir a la por. Merkel i Sarkozy ja van advertir que aquest 2012 seria dur, molt dur. També ho ha assenyalat Artur Mas, doncs segons ell fins que arribem al 2013 “no hi haurà una navegació més plàcida”. Ho escoltem amb el cor encongit i pensant: “Pot ser pitjor?” Doncs això sembla. Caldrà estar preparats. I ja portem un temps assajant.

Mentrestant les xarxes socials es revolucionen altre cop. Amb el Hashtag i Trending Topic #catalunyanewcountry, els piuladors catalans han revolucionat Twitter, però també aquells més espanyolistes que han respost entre ofesos i indignats (com si tot els vingués de nou...).

Twitter s’està erigint com la utopia, el no lloc que esdevé indret per abocar-hi desitjos. Ho podem fer en llengües diverses, no encorseta sinó que dóna espai –el que no es pugui dir en 140 caràcters no val. Els eslògans hi funcionen molt bé, la paraula “independència”, tot i que de 13 lletres (13!) també hi té lloc.

A Facebook proliferen cançons, pancartes, fotos que albiren un demà diferent. També s’hi cou molta nostàlgia: aquests dies són propicis al “revival” i les cançonetes de dècades enrere s’hi fan lloc enmig de postals i frases fetes.

El català, després de l’anglès, va ser l’idioma pioner a la xarxa. Els ciutadans que tenim dispersos per la diàspora ofereixen molts punts de vista frescos sobre la nostra realitat. I des de casa es disparen missatges contundents i sense adverbis a favor d’un escenari diferent, sense dependències. La síntesi potser ens ajudarà a ser més clars i a matisar menys. Les coses clares, i la xocolata espessa. Això sí que ens hi cap en una piulada.




Comentaris

envia el comentari