Joan Carles, El Pilós

"La monarquia, sens dubte, és un anacronisme. El seu sistema d'elecció, via genital, rebenta els cànons més ortodoxes d'una sana tria democràtica"

Avui surt un nou número de la revista Sàpiens, una de les millors publicacions en aquest format que tenim al país. El prestigiós heraldista Armand de Fluvià hi deixa anar un titular maco: "El rei Joan Carles I és descendent directe de Guifré el Pilós". Contundent, eh? És a dir, que a banda de ser descendent directe de Felip V, el del Decret de Nova Planta, el del 1714 i l'abolició dels nostres furs, l'actual monarca espanyol tindria vincle sanguini amb qui la llegenda destaca com a "pare" de les quatre barres. Curiós, oi?

Diu Fluvià que pot "demostrar que Joan Carles I és descendent directe del Rei Sol, de Carlemany i de Guifré el Pilós", a través de l'estudi que ha fet de les cases sobiranes del món. I rebla amb una observació que servidor fa temps que defensa: "És aquest halo el que manté avui dia una institució anacrònica i poc democràtica. Casant-se amb persones que no són de la reialesa, el que han fet és que els seus descendents perdin aquesta aura simbòlica".

La monarquia, sens dubte, és un anacronisme. El seu sistema d'elecció, via genital, rebenta els cànons més ortodoxes d'una sana tria democràtica. I sí, només certa èpica del passat els justifica a ulls d'alguns. Però quan això esdevé mitificació, idolatria i adhesió acrítica, l'invent patina.

El manteniment de l'anacronisme hauria de dur annexos, als privilegis adquirits per causa de naixement, unes obligacions (igualment anacròniques) com l'és que s'hagin de casar amb qui toca, i no amb qui els rota. Retrògrad? Sí, com la monarquia i els seus privilegis, i com l'adoració que desperta entre certes capes de la societat i la immensa majoria de la classe política, a Espanya, de PP a PSOE.

Quan la monarquia es creu només dipositària de drets destacats i no de càrregues feixugues (ni que sigui en la forma), igual passa a "barrejar-se" amb la plebs en l'arbre genealògic i a ser com tothom, com decideix que serà exemplar quan li vingui de gust i "transparent", dins d'un ordre, només quan hi hagi tempesta passatgera. Tot això està passant amb la monarquia espanyola en els últims temps. El símbol s'esquerda. Són els signes dels temps. Ni encomanant-se a El Pilós crec jo que això Joan Carles I no ho salvaria per gaire més dècades.




Comentaris

envia el comentari