Tecno-Rajoy

"Ara toca parlar d'economia. Fer reformes. Ràpides. Mesures a curt termini. Tisores. Cosir, descosir"

El flagell -o la salvació- de la tecnocràcia la tenien Grècia i Itàlia, bressols de la civilització. Amb el Discurs d'Investidura de Mariano Rajoy, observem com les taques tecnòcrates plouen sobre terres espanyoles. No perquè el gallec s'hagi oblidat de ser un polític, però sí que la tàctica d'eclipsar temàtica estructural política funciona. Ara toca parlar d'economia. Fer reformes. Ràpides. Mesures a curt termini. Tisores. Cosir, descosir. Obrir ferides, no esperar gaire a cicatritzar. Sembla com si el líder polític ens estigués dient precisament que la política no funciona, que és inoperant, que no connecta (totes les crítiques de la ciutadania, dels indignats i dels escarxofats). El que cal doncs són infraestructures, polítiques econòmiques sòlides.

En el terreny econòmic hi haurà joc per a aliances i suports, i ell ho sap, però això no ha volgut dir que Rajoy enceti el seu camí amb consensos generalitzats.

Solucions ràpides i operatives són les que ara arribaran. Tot això ho va dir explícitament Mariano Rajoy en el debat d’investidura. Però les coses dites o insinuades implícitament també tenen força, i molta. Per això CiU, que pensava abstenir-se, va votar finalment “no” a la seva investidura, un “no” que respon a altres negatives que va pronunciar abans el ja president de l’Estat Espanyol: no al pacte fiscal, no a la immersió lingüística, i un sí ben clar: sí a la recentralització.

El tecno-Rajoy centrifugador ja ha engegat la rentadora. El seu govern inicia gairebé el mateix dia que comencem l’hivern. Ja ens podem abrigar bé davant del gel que inicia. Si un govern ho ha cremat tot, el que encetem fa tota la pinta de jugar a congelar. Però nosaltres, serà per tarannà o per reacció, solem donar el millor de nosaltres mateixos en situacions gèlides. I sinó temps al temps.




Comentaris

envia el comentari