Constitució blandiblu

"Si no es vol aquesta Constitució, les contrapropostes han de ser clares i compartides. I aquí, com tantes vegades, s’imposa el regne de taifes, tothom crida cap al seu costat"

La Carta Magna espanyola ja no és el que era. Semblava intocable i ja li han fet pessics per ordres europees. El problema de la Constitució, entre molts altres, és aquesta vulnerabilitat intrínseca que l’acompanya. Ens la venen com blindada, però és blandiblu: tova, allargable, comprimible.

Els dies festius són sempre exaltació i negació barrejades. És una exageració posar a la Constitució sobre altars laics cantant-li sempre les gràcies. I també és exagerat fer com si no hi fos, perquè per ara és vigent i allà la tenim. A les classes de Constitucional ja ens advertien dels seus límits. Ens van vendre sempre el text com una realitat que només es modificava amb gran consens. Caldrà canviar les classes de Constitucional, ara.

Ara que ja ha passat el Dia de la Constitució, se'ns ha fet més present encara la falta de consens, i ens ha quedat un cert regust, o pòsit, alarmant. I és que l’espanyola no és una Carta Magna llunyana alhora que present i socialment acceptada. Tot al contrari. Aquest 6 de desembre ha estat clau a Catalunya.

Twitter ha sigut una bona eina anti festa constitucional. Han proliferat les reivindicacions contra el text (#noeslamevaconstitucio era el hashtag clau del dia 6). Enguany li hem fet un lleig, a la Constitució. El president no hi ha anat, a Madrid. Malgrat tot, molts catalans nacionalistes i anticlericals estan ben feliços amb el seu pont espanyolista i catòlic. La coherència sempre ens ha costat, als humans. Però el cert és que alguns mecanismes de canvi s’han de notar també des del teixit ciutadà, en el nostre dia a dia.

Si no es vol aquesta Constitució, les contrapropostes han de ser clares i compartides. I aquí, com tantes vegades, s’imposa el regne de taifes, tothom crida cap al seu costat. A vegades hem confós ser diferents amb la incapacitat d’unificar les voluntats. Aquí deu raure el nostre problema. I mentrestant, tot Espanya oneja a l’uníson sota una mateixa Constitució...




Comentaris

envia el comentari