Catalans, però no blaus

"Els interessos catalans seran defensats a Madrid, però segurament amb poca influència"

“Catalonia is not Spain” era el titular postelectoral del diari El Punt Avui el dilluns. Tota una declaració d’intencions que no per dir-la en anglès tindrà l’efecte màgic de passar a ser un fet. Catalunya sí és Espanya, per ara. Ara bé, hi és de manera diferent, malencaixada, peculiar, complexa i tant sovint incòmoda. Però sobretot i innegablement Catalunya és catalana i un cop d’ull al mapa actual ens fa adonar que el blau popular no s’ha infiltrat a casa nostra com a gairebé la totalitat de l’Estat espanyol.

Un partit nacionalista com és CiU va collir la seva tercera victòria en un any, el que demostra una certa unitat de la societat catalana. Els ecosocialistes també mantenen el llistó davant un PSC que no ha sabut ser ni socialista ni català, una mena de “ni-ni” en un horitzó d’identitats fortes.

Paradoxalment, aquesta catalanitat que cada vegada avança amb més força no serà escoltada a la resta d’Espanya, doncs la majoria absoluta del PP així ho deixa entreveure. Hem sentit molt a parlar de la transició nacional, el dret a decidir i el pacte fiscal, plantejaments que CiU ha fet seus, i que han trobat credibilitat en una gran part dels ciutadans de Catalunya. Però, què farà la coalició catalana quan a Espanya es rebutgin aquestes propostes? Baixar el cap amb la cua entre cames i dir “sí” a l’amo?

El cert és que ara cal esperar. Una mica més. Catalunya ja en sap. Esperem a veure què passa, tot i sabent que les peticions i els interessos catalans seran defensats a Madrid, però segurament amb poca influència. I després siguem conscients de que feina per fer en queda molta, i comencem a pensar seriosament com ho volem fer. Potser sense mirar tant què fan i desfan a Madrid?




Comentaris

envia el comentari