R de debat

"Els espectadors catalans van menystenir aquesta vegada a dos grans personatges que els oblidaven i que jugaven a ser govern i oposició"

Rajoy, Rubalcaba, Rexach. I Catalunya va optar per la “r” de Rexach. Els índex d’audiència ens bolquen una “r” de realitat catalana: els teleespectadors van endinsar-se en el món del exjugador i exentrenador del Barça Carles Rexach i van deixar estar el seguiment del debat imprescindible-importantíssim-imperdible que oferien altres cadenes. A Espanya el debat va tenir un 54,2% de share mentre que a Catalunya va ser d’un 16,9% menys –el que significa tan sol un 37,3%.

I és que a Catalunya ens passen fenòmens interessants. Tenim una intuïció profètica amb els polítics forans. Com si sabéssim sempre que som importants, agents definidors –que no executors– de les línies mestres dels imperis, però en el fons intuíssim que realment pintem poc, o no tant com alguna vegada ens volen fer creure.

Catalunya sempre és la clau però no és el pany. I tant per tant, en comptes de veure com dos senyors es batien en un duel que només ens esquitxa, i on no es va ni mencionar la nostra existència, el país va decidir ser fidel a allò que ens cohesiona i perdura: digues-li TV-3, Barça o El Convidat. Perquè després ens diguin que no tenim clares les prioritats.

El vestit que políticament ens han posat a Catalunya de ser sempre aquell “punt d’inflexió”, aquella balança que “es decanta”, aquella “gota que fa vessar el got” ha convertit el país en un detector d’absències. I Catalunya va percebre, amb la seva pell sensible però d’elefant, que el debat de dilluns no la tindria en compte. I ella, ni elegantment ni amb menyspreu, sinó amb naturalitat, va decidir que preferia endinsar-se en altres temes abans que connectar-se a un debat que la negligia.

El canvi és radical: el cara a cara de fa tres anys entre Rajoy i Zapatero va obtenir a Catalunya un 51,6% de share, 14,3 punts més que el del dilluns passat. Els espectadors catalans van menystenir aquesta vegada a dos grans personatges que els oblidaven i que jugaven a ser govern i oposició.

Si l’escàs seguiment del debat a Catalunya fos indicador d’alguna cosa, aquesta seria sens dubte que aquí hi ha en marxa un canvi de paradigma: no és que ens ignorin i nosaltres ens queixem, ens alterem o repliquem. No. El canvi rau en què si no ens fan cas, nosaltres tampoc.

Els pocs referents morals i intel·lectuals moderats del país adverteixen que el diàleg és important. Però per dialogar cal ser interlocutor o, com a mínim, formar part de l’escaleta de temes sobre els quals s’enraona. Però enraonar ja no es porta, ara només es xerra i es replica.

Què entranyable que va ser en Rexach, i què insulsa que pot arribar a ser la política. I estem en campanya, on els tons haurien d’estar excitats i trepidants. Imagineu-vos la nova legislatura. Mentrestant, esperem que l’Om segueixi caient bé als seus convidats.




Comentaris

envia el comentari