Flipades de la dreta?

"No poder assumir ni el més puntual encert de l'adversari és democràticament greu, per com ajuda a la desafecció de la resta de la societat respecte de la política"

Avui presento Carme Chacón al Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. I amb ella tanquem un cicle de candidats que hi han passat per explicar son programa d'infraestructures. Dilluns hi vam tenir Josep Antoni Duran i Lleida. I la setmana passada, el substitut de Jorge Fernández (qui va fallar a última hora), Joan Coscubiela i Alfred Bosch. Ara els comentaré una reflexió a tomb de l'acte amb Duran i Lleida, que segons marca el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) torna a ser el polític més ben valorat per la societat catalana. Però abans, un apunt sobre Jorge Fernández i els populars a Catalunya.

S'han queixat des del PP que en l'últim sondeig del CEO no es preguntava sobre el seu candidat. I des del CEO s'ha assenyalat que ells inclouen a ses enquestes aquells dos líders que cada partit tria, i que el PP només va demanar que es consultés per Alícia Sánchez-Camacho. M'ho crec. Al Col·legi han tornat a fallar només ells. I és una tònica habitual. Sembla com si no es prenguessin prou seriosament certes coses a Catalunya. I després se'n planyen. I si a més així de passada fan soroll per mirar de desviar l'atenció respecte de l'emergència del sobiranisme que la mateixa enquesta apunta, doncs oli en un llum, deuen pensar.

Ara, quant a Duran. En acabar l'acte de dilluns vaig veure una piulada a Twitter que em va fer somriure en un primer moment, i que després em va preocupar. Prèvia: només cal tirar de Google per comprovar que he criticat al líder d'Unió en unes quantes ocasions. Evidentment, com ho faig amb qualsevol altre líder polític sempre que trobo que s'escau i així puc argumentar-ho. I per molts anys que duri. Ara bé, al cèsar el que és del cèsar, als polítics els hem de criticar però tampoc no ha de ser anatema el reconèixer-ne fites assolides quan aquestes hi són.

Diumenge, abans de repensar-s'hi dimarts, Nicolas Sarkozy va dir que l'Estat espanyol ja és fora de la primera línia de risc de la crisi, i ho va atribuir a la gestió del govern Zapatero i a la "responsabilitat" de Mariano Rajoy i son PP. Detall: en la presentació de Duran i en la introducció a la primera pregunta econòmica del col•loqui vaig permetre'm observar que aquesta "responsabilitat" no hi va ser per enlloc el maig de l'any passat, en moment crític quan tota Europa mirava el congrés espanyol i aquest havia de tirar endavant el pla de ZP (teledirigit des de Brussel•les) amb les seves primeres mesures importants/impopulars contra la crisi i els seus efectes. El PP hi va prioritzar el desgast a l'Executiu socialista, i només gràcies a CiU allò va tirar endavant, conjurant, segons els experts, el perill manifest d'intervenció, com després s'ha vist que podia passar i ha passat amb altres veïns de can UE.

El responsable del twitter de Duran va piular aquest comentari meu, i un militant d'Esquerra ho va repiular amb un afegitó en forma d'etiqueta: #flipadesdeladreta. Curiós. Com a etiqueta està ben trobada, però allò que descriu preocupa. I és que diu, primer que per a alguns a ERC encara l'enemic és sempre CiU, i que a l'enemic ni aigua. I segon: no poder assumir ni el més puntual encert de l'adversari és democràticament greu, per com ajuda a la desafecció de la resta de la societat respecte de la política. I que n'hi hagi qui persisteixi en separar ERC i CiU per allò tan passat i de l'era tripartida sobre "la dreta catalana", és greu quant a patologia no superada que en els últims temps ha costat molts disgustos, a certs partits en concret i al sobiranisme en general, que creix a les enquestes en paral·lel a com s'ha anat fragmentant quant a traducció política d'uns anys ençà.




Comentaris

envia el comentari