Corredor per la foto

"Quina vida més soferta, enganxats tot el dia a la necessitat de sortir a la foto, i a poder ser al bell mig de la instantània"

Està molt de moda que els polítics s'autodefineixin com a corredors de fons. Però jo els proposo una alternativa: corredors per la foto. Que ho admetin, que els altres hi empatitzarem segur. Perquè això sí que és suar la cansalada, i no la carrera de fons. Quina vida més soferta, enganxats tot el dia a la necessitat de sortir a la foto, i a poder ser al bell mig de la instantània.

José Blanco, ministre de Foment, portaveu del govern espanyol i vicesecretari general del PSOE va començar tímid, però amb els anys, a més de guanyar en telegènia i de perdre en diòptries via operació (l'una de màrqueting, l'altra quirúrgica), ha despuntat com un corredor per la foto amb pocs competidor a l'alçada.

La jugada que ha volgut perpetrar aquesta setmana a tomb del corredor mediterrani n'ha estat un nou botó de mostra. Perquè quan va començar com a ministre, va quedar clar que la seva prioritat era Madrid, per tant, un cop més, la concepció radial de les infraestructures ferroviàries a l'Estat. Es va fer totes les fotos del món amb la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, i amb l'alcalde Alberto Ruiz Gallardón. Aguirre, flagell de socialistes, el va arribar a elogiar, i molt. Els flaixos paraven bojos.

Ara fa unes setmanes, la foto va córrer a protagonitzar-la amb el ministre francès del seu ram, en teoria per signar un document davant Brussel·les que defensava l'opció del corredor mediterrani, però també el traçat típic radial al voltant (com no?) de Madrid. És a dir, tot i res. I el cas és que se n'ha sortit. Al final, per fi, Catalunya obté el reconeixement internacional a l'eix mediterrani, però Madrid podrà decidir si dedicar prioritàriament recursos a aquesta opció o a l'altra. I ja hi som. Tots els camins porten a Madrid, malgrat que en aquesta ocasió pinta que ens en sortirem perquè amb nosaltres, en pack, hi van País Valencià, Múrcia i les Balears.

Ahir Blanco, conscient de son èxit, estava pletòric, però podria haver-ho estat més, en un acte convocat per Foment (molt oportunament) a la Cambra de Comerç de Barcelona, el dia D de la Decisió de Brussel·les sobre la prioritat d'un traçat tan esperat per la part catalana. Quina jugada! Això sí, no va calcular prou (com pertoca a una ment radial malgrat que son amo hagi nascut a Galícia) que a Catalunya hi ha una cosa de pes, de nom Generalitat, amb un president que, en aquest cas sí, com Esquerra, fa anys que defensa el traçat que la lògica hauria aconsellat d'impulsar fa dècades. I Blanco, ai las, va haver de compartir foto. Tant que havia corregut per sortir-hi al bell mig, presidint, i no va poder ser. No hi havia convidat Artur Mas. Per què? Perquè a Catalunya, el president de la Generalitat és la màxima representació política de l'Estat per davant de ministres i vicepresidents. I és clar, això implica que allà on va, presideix. Com va passar ahir, quan i on tocava, esberlant una mica la foto del ministre. Sí però no, com Catalunya però per causes força més minúscules i prosaiques, ahir Blanco no podia estar cent per cent content. Haurà de córrer més per la propera foto.




Comentaris

envia el comentari